Et serà difícil respondre amb sinceritat si ja has traspassat la línia que separa “l’ús de la necessitat”; l’ús del mòbil i les xarxes socials (XXSS) com un recurs d’oci és diferent a la necessitat de fer-los servir de manera impulsiva. Com detectar-ho? Fàcil. Suma tots els moments que per avorriment encens el mòbil: aquest és l’abús que en fas d’ell. Un cop has adquirit aquest hàbit costa molt trencar amb ell. Si és el teu cas no et sentis culpable, doncs la majoria d’apps que utilitzes estan dissenyades per a crear addicció: Al ‘Stanford Persuasive Technology Lab’ fa anys que s’utilitza el ‘big data’ (entra les que es troben les teves dades) per investigar sobre l’estudi de la ‘captologia’ (Fogg. B. J., 2010) “Amb les xarxes socials podem afectar la conducta i les emocions del món real a nivell mundial sense despertar la consciència de l’usuari. Ells no tenen idea del que passa”. Zuboff, S. (2020)
El drama està més que servit si parlem de com afecta als adolescents d’entre 14 i 20 anys: s’ha demostrat que els comportaments addictius en adolescents per ús abusiu del mòbil precedeixen als trastorns depressius (Zhao. P., Lapierre. M., Custer. B., 2019).
L’abús de les xarxes socials fa que les persones substitueixin la cerca de ‘sentit d’autorealització’ per la ‘necessitat d’autoexpressió dels assoliments’ (Sánchez. S., 2016): ‘Si no ho puc mostrar, no té valor’. Hi ha persones que poden arribar al punt de creure’s que són allò que mostren i es defineixen des d’aquest rol, obviant i infravalorant(-se) la resta d’aspectes que també formen part de la seva vida.
La doctora L’Ecuyer, C. (2018) ha estudiat les conseqüències de l’ús del mòbil en l’aprenentatge dels nens i adolescents, i ha destacat les qualitats humanes que cal desenvolupar per poder garantir un ús i no l’abús (‘l’ús fanàtic’ que ens arrossega a deixar-nos dominar pels estímuls que ens provoquen recompenses immediates):
- Capacitat d’atenció i concentració que no admet distraccions.
- Temprança, capacitat d’autocontrol i d’inhibició per poder endarrerir la gratificació, controlar els impulsos i moderar-los davant el bombardeig continu d’estímuls.
- Capacitat de distingir el que és privat del que és públic. Tenir sentit de la intimitat i discreció.
- Sentit de la rellevància. Capacitats de reconèixer el que té sentit i el que no.
- Sensibilitat per poder sintonitzar amb la bellesa, amb la dimensió estètica de la realitat.
En els últims temps he vist moltes campanyes sobre l’ús del mòbil adreçades als joves, cosa que critico, perquè estem obviant que els adults també patim el problema: per educar als fills i filles en l’ús del mòbil, primer hem d’educar als pares, mares I professorat. Així de concís. Per què pels nens, nenes i joves som un referent, i de res serveix que els diguem el que han de fer si nosaltres no transformem les paraules amb hàbits. Sent conscient d’això, hi pots fer alguna cosa al respecte, oi?
Pol Rodríguez i Salvador
Coach d’alt rendiment
@poldolesa
hola@lactic.cat
*(tota la bibliografia citada la trobaràs al perfil de Facebook).
