Tornem de vacances i tornem a arrencar el curs amb il·lusió! Però, malauradament, també ens trobem amb la destrucció de Cal Candi: més moviments de terres, més asfalt, més soroll, menys vida i més tristesa. No ens agrada en el que s’està convertint la nostra vila i volem canviar el gris del ciment pel verd de la vida, aquest és el nostre lema, volem una Olesa diferent.
En edicions anteriors vam fer una crida als olesans i olesanes perquè ens expliquessin el seu cas, la seva experiència en quan a totes les obres començades, la seva opinió personal d’aquesta Olesa…i aquest mes, en aquest article us demanem el mateix, aquí estem! Us escoltem! I si necessiteu ajuda, us ajudem! Així que us seguim encoratjant a enviar-nos la vostra opinió, queixa, idea per aturar tot això…qualsevol cosa que ens vulgueu dir és ben rebuda i agraïda.
Les queixes i opinions que anem rebent, totes giren entorn a la magnitud de les obres, potser tots pensàvem en unes obres més petites, però Cal candi s’ha convertit en un desert amb unes màquines al fons que fan l’aspecte d’estar en una gravera. Però això no és tot, aquest aspecte tan devastador porta problemes als veïns del voltant, problemes greus de soroll (costa viure en una obra costant), de pols, de moviments de terra que fan malbé els ciments de les seves cases i fan esquerdes a les seves parets…sembla que perquè uns visquin com a reis en una casa nova, als altres els hi ha de deixar la casa mig destrossada, no és just i per això ho volem fer públic a través d’aquest espai!
I aquí us deixem amb els escrits que hem rebut aquest mes, moltes gràcies per la vostra participació i confiança.
“Hola com a veí del Casc Antic vull manifestar la meva molèstia i la dels veïns, sobre les obres que s’estan realitzant a Cal Candi. Patim sorolls, patim la presència de molta sorra (que implica netejar constantment casa nostra perquè no es faci malbé), sembla a ser que ens estan muntant una gravera i no ens ho han explicat! Des d’aquest espai fem una crida perquè ens donin alguna explicació”.
“M’omple de tristesa veure com aquest poble no s’assembla gens al que vaig conèixer quan era petit. Poc a poc anem perdent l’herència que podíem deixar als nostres fills, i sempre en benefici de molts pocs, sovint els mateixos. El soroll i la pols un dia s’acabaran, però el ciment es quedarà”.
Rebuts aquests testimonis, com a moviment veïnal i juntament amb l’AAVV Les Planes, com a associació de veïns directament afectada, informar-vos que seguim aquí al peu del canó i esperem els vostres missatges o mails per treure’ls a la llum el mes vinent. Som-hi! Tot suma!
AAVV Les Planes
