… Marta Puig Calafell, directora de la Biblioteca Santa Oliva

Encara que pugui semblar estrany, la Marta de petita ja jugava a ser bibliotecària. Va estudiar la carrera i de seguida va començar a treballar: primer en una biblioteca escolar, després a la biblioteca de Catalunya i finalment va arribar al món de les biblioteques públiques: itinerant a les biblioteques de Barcelona, un parell d’anys a la biblioteca de Piera i un llarg període a la biblioteca Mercè Rodoreda del barri d’Horta (on diu que va aprendre tot el que sabia abans d’arribar a Olesa). Fa de directora de la biblioteca Santa Oliva des del novembre de 2007. Especifica: fa de directora. És bibliotecària.

P: Quan es va començar a pensar aquesta nova biblioteca?

R: Les biblioteques han evolucionat molt els últims vint anys; no és només tirar la persiana amunt. Les propostes culturals que es fan i els espais agradables de les biblioteques fan que cada vegada hi hagi més públic. Això passa a tot arreu, també a Olesa. I va haver-hi un moment, cap a l’any 2016 si no recordo malament, que la biblioteca va quedar claríssimament petita per les necessitats del municipi. Va ser aleshores quan es va començar a somiar en un nou equipament.

P: Quines novetats hi podrem trobar, a més d’un espai més ampli?

R: Per començar, un equip de professionals més ampli. La Núria, la Meritxell, la Marisa, la Susana, la Carla, l’Alba i jo mateixa tenim moltes ganes de fer que tot això funcioni! D’altra banda és clar, l’edifici! La biblioteca guanya metres quadrats, però també calidesa, confortabilitat, silenci (esperem!) i una coberta verda espectacular. La biblioteca serà un espai per estar-s’hi, per gaudir-lo. I després del temps d’adaptació que segur que necessitarem, aquí hi passaran coses guapes!

“A nivell bibliotecari la novetat més gran és l’autopréstec”

P: És només una biblioteca o podem parlar d’un espai cultural?

R: De fet la biblioteca és dins un espai cultural molt potent com és la Casa de Cultura. Aquest és el tot: l’Escola de Música, l’Arxiu, la biblioteca, les sales d’exposicions, la programació de l’Auditori… la biblioteca ha de ser una part més de tot l’engranatge cultural del municipi. Però evidentment, les biblioteques públiques no son només prestatgeries plenes de llibres; son espais amb propostes culturals que conviuen amb l’estudi, la recerca d’informació i la lectura, que no deixa de ser el motor principal del servei.

P: Hi ha alguna similar a Catalunya?

R: A Catalunya hi ha biblioteques molt guapes! Ben a prop tenim Esparreguera, Martorell… que son edificis espectaculars. Però és veritat que l’amplitud dels nostres espais, la claror, i la coberta verda fan de la biblioteca d’Olesa un lloc molt especial. A més, ens agrada molt com s’ha mantingut, per una banda l’esperit de l’hotel Gori, amb una fotografia en blanc i negre que us encantarà, i per l’altra l’essència brossiana de la biblioteca antiga, amb un poema de Joan Brossa en una de les parets que complementa la lletra ballarina.

P: Pròxims objectius…

R: Saber on tenim els libres, hahaha! Això és tan gran que ens hi perdrem segur! Parlant seriosament: tenim una programació molt intensa fins al mes de desembre, i l’objectiu més ambiciós que tenim és que les persones que vindran a la biblioteca per primera vegada, motivades per la novetat, trobin aquí alguna cosa que les faci quedar…

“Durant el temps de les obres, tothom ens ha ajudat molt, cedint-nos espais”

P: Hi ha innovacions tecnològiques?

R: A nivell bibliotecari la novetat més gran és l’autopréstec. I ja em va bé que em facis aquesta pregunta perquè hem de dir que a partir d’ara serà bàsic dur el carnet de la biblioteca, físic o a l’aplicació. Però no passa res, sempre hi haurà algú de l’equip ben a prop de les màquines per donar un cop de mà, per explicar com funcionen i per xerrar una mica amb els usuaris i les usuàries…

P: Quin espais s’ha redissenyats per els més petits?

R: L’espai infantil s’ubica al que abans era la sala principal de la biblioteca, i integra l’espai per a petits lectors, els ordinadors d’internet i la zona per fer les feines d’escola. És una zona ben àmplia on conviuran diversos interessos: des dels més grans que vindran a fer deures fins als més petits que vindran a mirar contes amb les famílies. Tot un repte!

P: I per als joves?

R: No hi ha un espai jove a l’ús, però si una zona amb un mobiliari més informal i coixins i una grada… que podrà fer servir tothom però que preveiem que serà la zona que més agradarà al jovent i que facilitarà molt l’estudi.

P: Apart de les activitats habituals, incorporareu algunes de noves?

R: Les propostes culturals seguiran una mica l’evolució natural de la biblioteca que ja teníem, perquè al final les biblioteques son una mica com les persones que hi treballen, i ja sabeu que nosaltres som molt de Joan Brossa, molt d’art, molt de música, molt de qüestionar-nos coses… La programació fins al desembre d’enguany està gairebé tancada, i inclourà com a novetat una programació conjunta amb la Fundació Joan Brossa per a públic familiar i per a públic adult, tallers artístics i xerrades sobre el paper de les biblioteques i de la lectura en la vida de cada dia. No som una biblioteca lliure de soroll tecnològic, evidentment, però sí que volem ser un espai per a la reflexió, i per posar en valor coses com la paciència, l’equivocar-se, el desfer per tornar a fer, la perícia… d’aquí la nostra voluntat d’oferir activitats relacionades amb les arts i amb els oficis.

“Les biblioteques han de caminar al costat de la societat i, si pot ser, fer-la ni que sigui una mica millor”

P: Quin va ser el repte més gran durant el procés d’ampliació?

R: Ens preocupava molt que la biblioteca desaparegués de la vida cultural del municipi; aquest ha sigut el repte principal: mantenir les activitats que fidelitzen els públics, que en el nostre cas són bàsicament les hores del conte i els clubs de lectura. Val a dir que tothom ens ha ajudat molt, cedint-nos espais (de vegades a última hora…); diria que hem fet activitats gairebé a tot arreu: a l’auditori, a Cal Rapissa, a l’Escola de Música, al vestíbul de la Casa de Cultura, a la Sala de Plens…

P: Com van conviure les obres amb el servei habitual?

R: La veritat és que l’espai provisional on hem estat ha tingut tot el que necessitàvem per poder oferir un servei bibliotecari a l’ús: sala d’estudi i préstec principalment. Ens ha faltat una zona per a famílies potser una mica més àmplia, però tothom s’ha adaptat molt bé a la situació. El cert és que els nostres usuaris i usuàries ens ho heu posat molt fàcil! I no haurem tancat el servei ni un sol dia a causa de les obres.

P: Com t’imagines la Biblioteca d’aqui a deu anys?

R: Ostres! que inaugurem avui un transatlàntic! Ni ho he pensat com serà això d’aquí a deu anys! Però espero que sigui una biblioteca que hagi evolucionat acompanyada d’un equip compromès i feliç. Al final les biblioteques han de caminar al costat de la societat i, si pot ser, fer-la ni que sigui una mica millor.

“Sí que volem ser un espai per a la reflexió, i per posar en valor coses com la paciència”

P: Preveus una major utilització de l’espai per usuaris d’altres poblacions?

R: Segur que sí! Igual que la gent d’Olesa anem sovint a altres biblioteques, ara esperem que vingui gent de municipis propers. Els usuaris de biblioteques es mouen molt, i ara la biblioteca d’Olesa serà la novetat de la comarca i per tant és normal que, sobretot al començament, tinguem usuaris d’altres municipis que voldran veure l’edifici.

P: Missatge final per a la gent d’Olesa

R: Que les biblioteques públiques son serveis que cal defensar per garantir espais culturals per a tothom. Quan fem les visites escolars sempre expliquem que les biblioteques tenen una cosa molt especial i molt única… i és que aquí hi pots venir independentment de tot: de si ets més alt o més baix, de si tens més diners o en tens menys, de si saps llegir molt o si encara no en saps gaire, de si ets blanc, negre o lila.

Aquí dins hi passaran coses que faran que tots siguem una mica més savis. Com passa a les escoles, als museus, a les sales de concerts… I el que seria guapo de veritat és que la biblioteca que em preguntaves abans, la d’aquí a deu anys, l’haguem construït una mica entre tots.

08640

Fotografies: Mingo Vallés