La Pilar es reconeix com una persona molt tímida, encara que no ho sembli. També reconeix que té poca paciència i que li agraden els resultats de les coses amb una certa rapidesa. Com a virtut, destaca dues: la capacitat de treball i la lleialtat.

Va néixer a Martorell el 31 d’agost de 1957, està casada, té dos fills i dos nets i “mig”. Va treballar en diferents despatxos i va ser professora de Llengua i Literatura Catalana. D’Olesa prefereix la zona del riu i la part de la muntanya amb el conreu de l’olivera, i fora del poble, el seu lloc favorit és Sunion, a prop d’Atenes.

P: En aquests quatre anys, què t’has deixar a fer?

R: Hi ha projectes que hem començat i no estan acabats. M’hagués agradat que s’acabés la B-40 amb aquesta connexió Terrassa i Sabadell que serà una cosa importantíssima, ens ha quedat entrar i formar part del Parc Natural de Montserrat, que en principi està tot aprovat però per falta de diners de la Generalitat no podem entrar, m’agradaria estar dins del Geoparc de la Catalunya Central, tenir l’espai de Cal Puigjaner acabat però no és possible perquè és un projecte molt ambiciós. Hi havia una àvia que sempre em deia “quan acabis les estovalles, ningú podrà veure quan has trigat, l’únic que veurà és si ho has fet bé”. Per tant és anar pas a pas i fer la feina ben feta.

P: Què has volgut fer, però no has pogut o no t’han deixat fer-ho?

R: M’hagués agradat avançar més amb alguns projectes esportius, però la Generalitat no ha convocat a cap subvenció esportiva en aquests quatre anys; també m’hagués agradat poder acontentar a tothom, però això és impossible.

“Tenim rivals polítics, però no enemics”

P: Què destacaries de la teva gestió?

R: No soc la persona indicada per dir-lo, però percebo que de la meva feina el que elogien és la meva capacitat de gestionar coses, d’avançar, de prendre decisions i sobre tot, de tirar endavant projectes crucials pel nostre poble. Vull dir que fa quatre anys o vuit, Olesa estava en una posició i ara és un poble que a l’hora de fer reunions se’l té en compte, és important el què diem, això es un punt molt important. Olesa havia quedat una mica desdibuixada, i del Baix Llobregat Nord és el segon poble en volum de ciutadans.

Una altra cosa important és que hem anat a tot arreu a demanar diners i vam portar moltíssims per a Olesa. Crec que la gent percep que totes les obres i millores que s’estan fent no es treuen d’un pressupost d’inversions d’un milió, milió dos cents mil euros.

P: Una autocrítica…

R: Potser que aquestes ganes d’avançar i de fer coses ha fet que no dediqués prou temps a explicar coses, a circular pel carrer i anar una mica més a poc a poc en els meus projectes.

P: És molt de temps quatre anys?

R: Des del moment que vaig jurar el càrrec, ja vaig dir que el meu càrrec només seria per quatre anys, per situació i convicció personal i per la decisió que prenem com a grup. I a vegades aquests quatre anys encara que sembli molt de temps, es fan una mica curt.

P: Dius adéu definitivament a la política?

R: Probablement, sí. Però no pots dir mai “adéu” a res ni a cap cosa, perquè la vida va obrint i tancant portes, però en principi, si.

“Es farà la Festa Major a la Plaça Catalunya, però no estarà acabada la obra”

P: El teu millor moment d’aquests quatre anys?

R: Potser contribuir a que no es tanqués el FIL (Fundació per a la inserció laboral) que dona treball a poc més de 100 nois i noies, homes i dones amb altres capacitats, quan cap al 2015 se’ns diu (érem alcaldes i alcaldesses nous) que aquest projecte s’havia de tancar. Avui aquest projecte continua, ha augmentat el nombre de treballadors, té un gran futur i a més a més, cobren molt més sou del que no cobraven.

P: Coses bones i dolentes de ser alcaldessa?

R: De bones, poder fer coses, que fora d’aquest càrrec, no les podria haver fet. I la part dolenta, és la falta de vida privada. Una de les poques coses que m’han fet mal de la política, es veure que hi ha hagut persones, sobre tot una persona a la que jo apreciava com una amiga, i va començar a barrejar política i relacions personals i al final l’amistat es va ressentir molt.

P: Un moment trist…

R: Potser dos: les dues imputacions judicials que he tingut, la de l’1 d’octubre i la de la Policia. L’última s’ha resolt ahir (l’entrevista va ser el dimarts 4 de juny) i la notícia és que la imputació s’arxivava provisionalment. És una barreja de tristesa i alegria, tristesa quan vaig veure que ho feien, i alegria, ara.

“L’Ajuntament és un vehicle de rodes quadrades i aleshores costa molt de moure’l”

P: Quines coses, a títol personal, t’has perdut en aquests quatre anys?

R: Moltes temporades teatrals, que abans no hem perdia ni una, m’he perdut i em sap molt de greu, una part de la infantessa dels meus nets. He intentat compensar-ho, però aquesta feina, si la vols fer bé, eren 12 o 14 hores diàries, a vegades de dilluns a diumenges i quan arribes a casa (el meu home ha tingut moltíssima paciència i des d’aquí li agredeixo) ho fas feta una “birria” humana.

P: Has pensat en algun moment, “aquí os dejo, se ha acabado”?

R: No, mai.

P: Què li diries a la gent d’Olesa? No pots utilitzar la paraula “gràcies”…

R: Desitjo i espero, perquè ho he intentat amb tota la capacitat de treball que tinc, haver complert amb les expectatives que han depositat en mi.

Juguem al tennis taula…

P: Democràcia

R: Referèndum

P: Independència

R: Un dret

P: Ajuntament

R: Un espai de tots

P: Bloc Olesà

R: Olesa de Montserrat

P: Olesa de Montserrat

R: La meva tria

P: La mort

R: Irremeiable

P: Rei d’Espanya

R: Anacronisme

P: El teu equip de govern

R: Treball

P: L’església

R: Consol

P: Déu

R: Una possibilitat

08640