Com era Olesa als anys 50… (capítol 5)

Ràdio Olesa

La primera emissora que va tenir el nostre poble, en realitat, data de 1947, per iniciativa de Julio García, però no va ser operativa amb certa periodicitat fins als anys 49-50; un altre intent encara més limitat va produir-se cap als anys ‘30 liderat pel Doctor Blanxart, però no va tenir transcendència.

La emissora experimental a que ens referim, tot i que la podem considerar d’artesania, emetia de manera regular en dates assenyalades com les vigílies de Nadal fins a Reis i per la Festa Major. Va tenir sis anys de vida. Comptava amb locutors fitxes  com en Joan Gonell i en Josep Mateu i actors d’El Casal, La  Passió  i l’UEC que hi feien obres de teatre. L’emissió de discos-sol-licitats era la seva activitat fonamental.

La emissora només s’escoltava en l’àmbit local i no tenia autorització per emetre: comptava amb el consentiment de l’alcalde i el comandant de la Guàrdia Civil, que “miraven cap a una altra banda”. En aquestes condicions va existir fins al 1953 en que  l’alcalde, Sr. Argimir Matas va fer un intent de legalització al Govern Civil, però, en aquest estament pensar en la existència d’un mitjà que podia entrar a les cases sense ser directament tutelat per les autoritats, va ser considerat com a perillós i naturalment, no tant sols no va ser autoritzat sinó que, ni en les condicions en que operava no podia tenir continuïtat. Així que… adéu emissora!

Amics de les arts

Des de la seva fundació al novembre de 1955, va tenir com a objectiu la organització d´activitats artístiques, sols, com a entitat, o associats puntualment amb altres centres olesans per una determinada activitat.

Així, podem trobar la organització de concerts musicals amb solistes, especialment de piano i violí que es feien normalment en els salons del Hostal Oriol a càrrec d’artistes locals com els mestres Joan Mas, Llorenç Sales, Joan Segura, Montserrat Roig, T. Magdaleno, I. Sibina, J. Petchamé, entre d’altres. Concerts de música clàssica per a solistes forans, recitals de poesies a càrrec de Joan Mallofré, Miquel Matas i Josep Quer. Juntament amb la UEC es van organitzar durant molts anys, concursos nacionals de fotografia. Artistes com el Sr. Eugeni Cervelló van ser també  col·laboradors habituals. El Sr Lluis Maria Cassany era el que liderava aquest grup i les seves activitats.

La Passió

Apart dels fets ja ressenyats en els detalls anuals, l’activitat de La Passió durant aquest decenni, ve marcada per un creixement, tant com a entitat, com en la millora de la seva activitat principal, que no és altre que les representacions de La Passió.

Un fet remarcable d’aquesta entitat és el donatiu que cada any es fa  a la Parròquia d’Olesa. Entre 1940 a 1962, es van fer donatius per valor de 452.709 pessetes. S’ha passat de fer 10 representacions l’any 1950 al Salistes, local de 1000 localitats, a 14 en el nou teatre, on hi caben més de 2400.

No és possible relacionar els olesans que hi varen participar, tant actors, tramoistes o tècnics, perquè el llistat seria excessivament ampli. Cal només recordar que el repartiment de La Passió suposa més de 100 actors i que aquests anaven canviant d’un any a l’altre. Només en citarem alguns d’entre els que més anys varen actuar interpretant primers papers com: Jaume Cañadell, Josep Tarrida, Felip Gibert, Marià Mas, Santiago Sabaté, Salvador Soler, Joaquim Boada, Josep Grivé, Josep Viñas, Josep Mestres, i entre les actrius, Paquita Cantó, Maria Paltor, Blancaneus Povill i  Julia Aiguadé, entre d’altres.

Companyia de Teatre de La Passió

Aquesta companyia va ser creada per fomentar les representacions d’obres de teatre i com a escola de declamació d’actors. El Patronat va confiar aquesta tasca al Sr Joan Povill que va dirigir l’entitat des del principi, més endavant també en Joan Ubach va actuar de director; el primer president va ser el Sr. Marià Mas.

En aquesta dècada es van fer moltes obres de teatre de qualitat, destacant per la seva major projecció les següents: “La enemiga”, “Gent d’ara”, “Blaiet vailet”, “Felip Derblay”, “Madrugada”, “La Mare”, “Clara però no gaire”, “Gente bien”, “Jo seré el seu gendre”, “La ratonera” i “La cena de los tres Reyes”, per citar algunes. Alguns dels actors i actrius que més varen participar en el repartiments d’aquestes obres van ser: Salvador Soler, Joaquim Boada, Joan Ubach, Santiago Sabate, Joan Mallofré, R. Soler, Joaquim Solsona, Josep Mestres, Francesc Font, Joan Ribot i Josep Almirall. I entre les actrius, Paquita Cantó, Maria Paltor, Isabel Ribas, Blancaneus Povill, Maria Teresa Cristià, Carme Suñé, Maria Munté i Montserrat Batalla. Després vindrien Pere Francesch, Isidre Tarrida, Feliu Sucarrats, Alfons Bayona, Joan Font, Jordi Povill, Anna Maria Bayona, Paquita Bellés i Luz López.

Casal Catequístic 

Són moltes les activitats que té el Casal des de 1950, però amb la convicció de quedar-nos curts, podríem destacar les obres de teatre que es venien fent amb una freqüència gairebé setmanal, entre elles: “Huc el Pastor”, “El zapatero y el rey”, “El gran cardenal”, “Com s’enreda la troca”, “La barca dels afligits”, “La muralla”, “Los intereses creados”, “El divino impaciente”, “El baile”, “La única tàctica”, “La ventafocs”, “L’hereu Pruna”, “Passaport per l’eternitat”, “L’anell meravellós”, “Partits pel mig”, “Més enllà de la carn”, “Muntanyes del Canigó”, “Figuretes de vidre”, “Marcelino pan y vino, obra que es va fer el 27 de març de 1960 amb col·laboració d’una companyia de teatre ambulant, dirigida per Victor Morales, que es va instal·lar per uns dies a la nostra vila.

Els més representatius directors de les obres de teatre, que tenen lloc al Casal son Pepet Grivé, Francesc Font Taixé, Joan Mallofré i Fermí Pujol. D’entre els actors i actrius tenim una extensiva llista, que evidentment no podem incloure aquí; destacarem els que més han intervingut com Josep Tarrida, Joan Mallofré, Josep Quer, Victor Vicente, Ricard Solernou, Salvador Batalla, Maria Teresa Cristià, Maria Barcelo, Julia Aigüadé, Gloria Oreña, Montserrat Batalla i Anna Alemany.

Apart de les obres indicades, tenim com a capítol apart, les representacions dels Pastorets de Josep Maria Folch i Torres que venien ocupant les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis, regularment cada temporada. Les representacions d’aquesta obra son mostra del canvi generacional que es va produint i es posa en evidéncia, observant els diferents protagonistes, que en els papers de Lluquet, Rovelló i la Isabeló es van succeint en el temps. D’aquesta manera tenim els següents repartiments: Miquel Matas, Salvador Llimona i Maria Lluisa Corbera (1950); Miquel Matas, Josep Oriol Segura i Maria Teresa Barceló (1954); Miquel Matas, Manel Bou i Maria Teresa Barceló (1956), i Miquel Campmany, Joan Font i Providencia Domingo (1959).

A finals d’aquesta dècada es va iniciar una producció escènica que e la dècada següent es reafirmaria: es tracta de “Carrousels” que englobaven actuacions musicals i teatrals coordinades. El primer assaig del que més endavant agafaria gran volada, va produir-se l’agost de 1958, amb el nom de “Melodies del Llobregat”. Les audicions de sardanes van ser continues durant aquest període; a més de les que es celebraven amb la Cobla, tres o quatre vegades l’any i després amb mes freqüència, se’n feien també mitjançant “Tercetos”; aquestes estaven formats per piano, violi i contrabaix.  Els mestres Monné, Jesús Cadevall i Marià Mas en un principi i després Joan Mas, Jaume Pons i Salvador Pons, varen ser els components d’aquests grups, encara que també algunes  vegades les audicions es feien només al piano, amb el mestre Monné o Joan Mas, com a únics intèrprets.

Quan el mestre Monné, va haver de deixar aquestes activitats, el va substituir, primer en Joan Carreras al piano i els mateixos Jaume i Salvador Pons al violi i contrabaix, però no va ser per gaire temps. En les últimes etapes d’aquest cicle va ser el mestre Joan Segura el continuador de les sardanes del Casal. En aquesta etapa, el Casal estrena dues obres de l’autor olesà Joan Oliver, “Esos ojos que me miraron” i “Una vulgar ama de casa”. També es fan algunes sessions de cinema els diumenges per la tarda, destinades bàsicament a nens i nenes de la catequesi.

Tómbola pro Casal Catequístic

Per recaptar fons per aquesta entitat es feia ja des d’abans de 1950 una tómbola que estava oberta durant els dies de Passió. Aquesta tómbola va ocupar diferents espais durant els anys en que es va fer. Inicialment estava al carrer Anselm Clavé, al costat de la caserna de la Guàrdia Civil i més endavant davant del Teatre de La Passió.

Com en totes les tómboles, les butlletes que es compraven tenien un número que corresponia un objecte exposat a la mateixa tómbola i que eren lliurat immediatament a la presentació de la butlleta o donava lloc a la participació en un sorteig que es realitzava més tard en combinació amb la ONCE. Aquest números que corresponien als premis de major preu, (podia tractar-se d’una nevera elèctrica, un moble senzill, un televisor, etcètera) acostumava a no sortir mai ja que era molt poc probable que el comprador de la butlleta la guardés i comprovés en el seu dia si havia estat premiat. És evident que aquest era el millor premi per la pròpia tómbola.

UEC

Deixant apart la activitat excursionista de l’entitat -que va ser fundada a Olesa en 1931 per Joan Soler Prunera i deu amics-, l’activitat que tenia més transcendència entre els olesans era el teatre que no s’inicià, encara que tímidament, fins a 1946 de la mà de Josep Gili. Hem d’esperar  fins al 1951 per veure els primers intents de continuïtat en la secció de teatre, ara de la mà d’Antoni Fàbregas. Les primeres obres, de la que tenim referències son les representacions de: “Baltasar”, de Lluis Elies i “La mare”, de Santiago Rusiñol.

Després ja es van fer altres representacions de manera més continuada, tot i que no aconsegueix la regularitat de l’activitat, per diferents causes, el fet és que l’activitat teatral es va anar consolidant.

Fins i tot en alguna representació cap els anys 54-56, la companyia actua en el Teatre Olesa per aconseguir més difusió i qualitat en la representació, com son els casos de “La Pepa Maca”, “Les vinyes del Priorat” i “Celos del aire” Cap a 1958 la direcció del grup passa a Carles Nomen, donat que el seu anterior director l’Antoni Fàbregas viu a Barcelona i li és difícil fer compatible els assaigs amb la seva residència. D’aquesta època son les representacions de “Tornaran els dies clars”, “Assaig general” i “El millor dependent del mon”. En arribar els anys  60 s’incorpora a la direcció un altre col·laborador de l’entitat, en Ricard Solernou, amb la representació de “L”estudiant Ros”. Amb ell arribem a la propera dècada. Entre els molts actors i actrius que han passat per l’entitat podem destacar, apart dels directors que a la vegada eren actors de moltes de les obres que dirigien, a Francesc Xairó, Josep Almirall, Carles Silvestre, Paquito Domingo, Jaume Soler, Antoni i Damià Fontanet, Trini Carós,  Isabel Ribas,Felicia Ubach, Montserrat Paloma i Irene Ballesteros.

Una secció de l’UEC que va tenir cert relleu en aquesta època, va ser la de tennis taula (ping pong) que va tenir en Carles Nomen i a J. Petchamé, J. Tomàs, S. Matas i G. Rubio com a jugadors més destacats. La seva activitat va estar limitada als anys 1956–1959 en que per falta de mitjans, va desaparèixer per un temps.

Elies

Tret del llibre “50 anys d’història d’Olesa” d’Alfons Bayona i Elies Valldeperas.

 

Article anterior
Article següent

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

Terra i Mans

Música al Mercat

Fira del vi

Compres conjuntes

Farmàcies de Guàrdia