Antigament la gent dels pobles i viles es coneixien més per aquella forma que a Olesa anomenem motius que no pas pel nom o cognom de les persones; sovint per aquest motiu, sobre un carboner, pastor, pagès o menestral, qualsevol veí us hauria pogut donar referència; en canvi, pel cognom moltes vegades passava tot el contrari.
Les primeres referències dels sobrenoms ja es troben en les dades documentals dels segle X, sovint afegits al prenom, com a diferenciador d’aquella persona, els quals, molt sovint, a la llarga quedarien identificats com a cognom de persona, nom de nissaga o família.
Més endavant, durant els segles XV i XVI, novament la necessitat de diferenciar les persones del creixent grup social, i per la repetició dels cognoms a les cases, portarà a afegir un renom al prenom i cognom. La diferenciació del renom amb el prenom i el cognom és la seva diguem-ne falta d’oficialitat. En el moment de la seva creació, es fan estrictament necessaris per una qüestió de descripció, ja que els dos elements vigents s’han convertit en insuficients. Els renoms neutres donarien al capdavall els cognoms més estesos avui dia per a la geografia de parla catalana: Ferrer, Flequer, Forner, Fuster, Pujol, Vila, etc.
A Olesa de Montserrat la forma malnom no acostumem a utilitzar-la gairebé mai. La forma usada és motiu per a parlar del malnom o renom. Sovint s’identifica el malnom com aquella forma que es reserva per a parlar de renoms malsonants o ofensius. A vegades aquestes veus creades per qüestions físiques, de caràcter, fins i tot escatològiques, esdevenen normals amb el pas dels anys i moltes d’elles acceptades amb naturalitat i fins i tot convertides en nom de casa.
El topònim Candi s’origina en el fet que la peça de terra o terreny havia estat de propietat d’una família cognomenada Puig que vivia en una de les primeres cases del cantó esquerra del carrer de les Argelines, gairebé a tocar del carrer d’en Coscoll. Aquesta casa era coneguda, des de principis del segle XIX, com a Cal Candi pel fet que un avantpassat es deia Candid (del castellà Cándido). La casa va ser enderrocada quan es va fer la carretera de Viladecavalls a la Puda (l’actual carrer d’Anselm Clavé) i la família es va traslladar a una casa del carrer del Calvari, cosa que va comportar que aquest nou habitatge fos conegut també com a Cal Candi.
La família Puig de Cal Candi es va vendre els terrenys a principis del segle XX i el nou propietari va decidir edificar-hi un habitatge als anys vint del segle passat. La casa va ser habitada per diferents llogaters fins a finals dels anys cinquanta i finalment es va abandonar tant la casa com el terreny.
Tot i el canvi de propietari, el terreny i, per extensió, la casa van continuar essent coneguts com de Cal Candi.
Antoni Pérez Solsona
