Els passats dies 3 i 4 de juny van jutjar a 13 estudiants per lluitar per la rebaixa del 30% de les taxes. Però no només se les jutjava a elles, ens jutjaven a totes les que ens organitzem en vagues i mobilitzacions, a les que deixem la pell en defensa d’una educació pública i de qualitat.
Per un contenidor de FCC i dos vidres del Banc Sabadell, la fiscalia, la del govern espanyol “més progressista de la història”, això mereix enviar 13 joves a 8 anys i mig a presó més 140.000€ de multa. i sense proves.
Quan qui et acusa sol pot aportar proves inconsistents i manipulades, és que tens la raó.
Quan les 8 universitats publiques et donen suport, és perquè creuen en el moviment estudiantil i la seva tasca per una universitat pública i de qualitat.
Quan no han pogut demostrar que fossin responsables dels fets, és que ten la raó.
Quan les penes de presó i multa son completament desproporcionades, és una salvatjada.
Quan els mossos sabien on vivíem i estudiàvem abans que tinguéssim cap causa oberta, es aberrant e il·legal.
Quan s’ha demostrat que tot és fruit d’una persecució política, només en podem esperar l’absolució. És una persecució política i ideològica perquè en aquest informe dediquen cinquanta pàgines a dir què és el SEPC, què són les assemblees de facultat i en què consisteix el moviment estudiantil.
Quan a les preguntes dels advocats de la defensa sobre imatges que a parer seu no semblen coincidents amb la mateixa persona, un dels agents ha explicat que cal recórrer al vídeo original perquè les captures de pantalla no tenen prou qualitat per determinar si es tracta de la mateixa persona.
Denunciem que la causa té l’objectiu de dissuadir la lluita per la rebaixa de les taxes universitàries i fa un emplaçament al govern després de que els mossos hagin reconegut en el transcurs del judici l’existència d’arxius il·legals.
De totes les mostres de suport em quedo amb dues, las d’Ana des de dins de la audiència “nosaltres estàvem fortes a dins, perquè vosaltres estàveu aquí fora!”, i les de Jordi Cuixart des de la presó: “Al nostre jovent que no s’arronsa: honor i glòries, que l’única lluita que es perd és la que s’abandona”.
Solidaritat i unitat amb les estudiants. Denunciem tota la repressió contra la comunitat universitària. Ni 1 ni 111 anys de presó aturaran el moviment estudiantil, com tampoc van aturar la lluita per la rebaixa de les taxes universitàries.
Davant judicis polítics, respostes polítiques: si elles van a presó, ningú anirà a classe! La resposta a un judici polític ha de ser també política, de reforçar les organitzacions que ens permetran no només enfrontar la repressió, sinó guanyar cada dia!
De aquet judici a publica a judici només en podem esperar l’absolució. El nostre reconeixement al moviment estudiantil i la seva tasca per una universitat pública i de qualitat. Moltes gràcies a totes les que aquests dos dies heu passat per l’audiència provincial per donar suport a les encausades que estaven sent jutjades.
Grup de suport a PublicaJudici Olesa
