Correu

Correu

La meva població

Olesa, vila orgullosa de la seva Passió, encara que no podem sentir-nos tan orgullosos sinó avergonyir-nos de no tenir cap farmàcia oberta a la nit i el CAP, a les 20 hores deixa de funcionar i hem de gaudir dels serveis dels pobles veïns. Les persones que estan soles, que no tenen cotxe, per exemple, què han de fer? M’agradaria una Olesa de la que poguéssim presumir de més serveis sanitaris.

Maria Mercè Boada

 

Rèplica

Sobre el pamflet de “Cal Candi”: rèplica de Movem Olesa a Bloc Olesà.

En català es diu de qui té calés de sobra que “va fort d’armilla”. El Bloc Olesà (des d’ara BO) deu anar fort d’armilla, perquè fer-se inserir al periòdic 08640 un pamflet d’”autobombo” a doble pàgina, primorosa tipografia i a dos colors, titulat “Cal Candi una mica d’història” només per fotre’s del Moviment Veïnal i Movem Olesa (des d’ara MO) li deu haver costat un ronyó.

Franco feia servir allò del “contubernio judeo-masónico” i la “pertinaz sequía” per justificar les seves carències i fracassos. El BO l’imita i fa de MO el dimoni que li tapi els fracassos de vuit anys de govern absolutíssim i absolutista més un de propina, contra l’especulació urbanística, la seva suposada gran raó de ser.  El pamflet del 08640, l’ha parit un febril i angoixat BO, per fer creure que MO és una mena de societat secreta que, com el Fumanchú del cine, conspira des de subterranis amagatalls per manipular la vida social d’Olesa, especialment la del molest Moviment Veïnal.

El BO, que ara governa Olesa amb la dreta post post post convergent de Junts x Cat, s’avorreix de la invisible oposició que té i li agafa el “mono” de la que li injectava en vena MO, malgrat que ara no tingui representació municipal (a causa del confusionisme i usurpació de sigles del BO, sigui dit aprofitant que el Llobregat passa per Olesa). La veritat es que el BO, per anar fent, vol una oposició “light” i desprestigiar el Moviment Veïnal oposat al POUM. Per això el titlla de “tonto útil” de MO.

Abusant de la seva generositat, des de MO demanaríem dos favors al BO: 1) Que no busqui fantasmes, perquè no n’hi ha, en un associacionisme veïnal que vol renéixer de les cendres que va deixar el BO després d’assaltar la Federació d’Associacions de Veïns i utilitzar-la descaradament per als seus interessos i, 2) Que no jugui en els llindars de la prevaricació i compleixi fil per randa el que diu el Reglament Orgànic Municipal sobre  la participació de les entitats als Plens Municipals.

Amb el “despotisme il·lustrat” que el caracteritza, el BO tracta la ciutadania olesana com si fos menor d’edat, sense criteri, manipulable i necessitada de tutela, i no veu (o sí que ho veu i això l’espanta) que és una ciutadania madura, pensant, creadora del Moviment Veïnal que li ha posat al davant un mirall que, com a la madrastra de la Blancaneu, ha dit que ja no és el mes “guapo” i li mostra la imatge d’un BO fracassat contra l’especulació perquè ha debilitat la seva capacitat de negociar, amb la prepotència de qui es pensa salvador únic i providencial del poble i ha destruït l’associacionisme veïnal, menystenint la mobilització ciutadana que li podia haver donat força i convertint la participació en simple exhibició de fira, com si fos la dona barbuda o l’home elefant.

El BO carrega sobre l’esquena de MO l’herència d’Iniciativa per Catalunya i l’Entesa dels Olesans des del 1993. La hipocresia del BO és d’escàndol, perquè des de fa ¡mooolts! anys (encara que ho amagui i es grati la urticària) ell és la referència impostada de IC-EUiA-EPM i ara de CComú al cel i a Olesa. “Pelillos a la mar”. Per la part que li toca a MO: No som carallots, i ni reclamem l’expropiació de Cal Candi, ni, molt menys, volem arruïnar el poble com afirma el mentider BO. És veritat que hem donat suport a la urbanització de Cal Candi; com Esquerra Unida abans de fundar el BO, o Convergència i Unió que ara, transvestida en Junts x Cat, governa amb el BO, o bé com il·lustres convergents transfugats al BO, o com ara i forçat per la seva impotència, el mateix BO. Però, dit això, Iniciativa, l’Entesa i MO en tots aquests anys sempre han defensat urbanitzar Cal Candi de forma equilibrada amb l’ecosistema, preservant gran part de la ja desapareguda pineda (molt més dels miserables 5 o 7000 m2 de què presumeix el BO), convertir-la en un gran parc amplament obert al carrer Vall d’Aran i amb majoria d’habitatge social, que ara serà minoria (si és que arriba a ser algun dia). Això és el que no ha pogut aconseguir el BO per arrogant, sord i tancat en si mateix.

En fi, al pamflet del 08640 el BO pregunta, amb mala llet evident, quins interessos espuris pot tenir MO.  Pobrissons, volen fer mal i no saben com. És públic i notori que a MO ningú té interessos urbanístics de cap mena. Pot dir el mateix el BO? Que mirin i repassin el POUM de dalt a baix i després donin un cop d’ull a la llista dels seus adherits. “La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida. ¡¡Ai, Dios!!” cantava desafinat però encertat el borratxo de Pedro Navaja.

Movem Olesa

 

Prou política de Telecinco!

En el darrer any ha tornat a aflorar una forma de política mediocre, de «amb mi» o «contra mi», una política bruta i mediatitzada.

Fartes de l’insult

El Moviment Veïnal d’Olesa, en el nostre any d’existència, només hem rebut fustigació, males paraules, ridiculització i menysteniment per part del poder. Per què?

Sols defensem un altre model d’Olesa basat en la vida, una Olesa que consideri la natura i les necessitats de les persones. No és permès de fer-ho o què passa? Aquesta Olesa és possible i és necessària! Quin és el problema?

Som veïnat, no som un partit

Hem escollit participar i lluitar per una Olesa diferent des de plataformes ciutadanes: hem nascut com a moviment i és el que volem continuar sent, un moviment. Ho sentim molt, creiem en una altra manera de fer, transversal i sense butaques.

És una altra lògica, una lògica diferent al sistema de partits i d’eleccions: ho sentim però és la nostra. I ens centrem a fer política -social i no partidista- sobre el futur d’Olesa, que és el que interessa a tothom. Quin és el problema?

No hi ha idees, no hi ha model

El problema és que 5 associacions veïnals van presentar al·legacions a un POUM (Pla d’ordenació urbanística municipal) perquè entenien -de forma equivocada o no- que el model que es planteja és tornar a l’urbanisme del ciment i de l’especulació urbanística. I que no es tenia en compte l’opinió de les persones i de les entitats d’Olesa. Ens hem reunit amb més de 40 associacions i gairebé totes no coneixien què era el POUM, o quin contingut tenia. Hem recollit al voltant de 600 signatures. On està la participació? Quin és el problema?

La publicitat no tapa les vergonyes

A Cal Candi heu arrasat amb el bosc i els arbres, però la vergonya de tots el partits que heu governat durant els darrers 27 anys no marxarà de la memòria col·lectiva.

S’ha fet un suposat «procés de participació» per elaborar el POUM però més d’una desena d’entitats olesanes ens donen suport reclamant un nou procés de participació real i directa. Volen participar perquè entenen que la veu de la gent gran no està recollida, la veu de les dones no s’ha escoltat prou, les veus diverses dels barris no hi són, la veu de la comunitat educativa i de la canalla no hi és present, o les veus sindicals i les lluites pels serveis públics no resten reflectides. Llavors, quin és el problema?

Tenim il·lusió i esperança

I tenim molta gent diversa, de moltes entitats i de cap, de tots els partits i d’altres de cap. Però això no importa, perquè la coincidència i el compromís és clar: posar la vida al centre. És a dir, una Olesa que respongui a les necessitats de les persones i la integració en el medi natural. I fer-ho amb una participació àmplia de persones i entitats. I aquí tothom es treu la seva etiqueta i adopta l’olivera, que és el nostre símbol. On és el problema?

Nosaltres som el problema

Qualsevol col·lectiu o moviment amb pensament propi és i serà el problema. Perquè no responem a la lògica de «fidelització» d’entitats, perquè no se’ns pot etiquetar, perquè no tenim pensament únic, perquè som molt diversos, perquè no responem a la lògica de partits, perquè no volem butaques i regidories, perquè parlem un altre idioma que no entén ni d’enemics ni de paternalistes, i perquè no pretenem tenir la raó absoluta. Però tenim una possible solució!

Donem-nos una oportunitat

Una oportunitat col·lectiva en què l’objectiu sigui un debat enriquidor enlloc d’una simple confrontació dialèctica, un espai de trobada pautat per les associacions des de baix enlloc de les institucions des de dalt, on els barris tinguem un poder descentralitzat però amb un sentiment inclusiu de pertinença i responsabilitat, un espai de decisió real i efectiva enlloc de processos formals i consultius, una construcció comuna que parteixi de les persones veïnes enlloc dels tècnics urbanistes.

Sense voler-ho, hem esdevingut la veu dels sense veu. Però en el moment que hi hagi un espai real per a la paraula, nosaltres farem silenci per tal que s’expressin, parlin i s’escoltin totes les llengües, fins i tot les vostres. Quin és el problema ara?

Moviment Veïnal

www.movimentveinal.cat

movimentveinal@gmail.com

 

Gats a Cal Candi

Fa uns dies, ACAIMA (Associació Contra el Maltractament Animal) feia una crida d’auxili per rescatar els gats de Cal Candi, l’hàbitat dels quals estava en perill pel començament d’unes obres d’urbanització de la zona.

Atesa la situació, l’equip tècnic d’INTERcids (operadores jurídicos por los animales) va adreçar un escrit als responsables del consistori d’Olesa per tal d’alertar-los de la situació i informar-los de la normativa aplicable en aquests casos. A més a més, una advocada del col·lectiu d’operadors jurídics va assistir personalment a la zona amb la finalitat d’agilitzar la recerca de solucions.

Finalment, gràcies a la feina de persones voluntàries, s’ha pogut habilitar un espai segur pels animals, evitant d’aquesta manera la seva mort. INTERcids recorda als responsables que “el benestar animal és un imperatiu legal” i que la normativa autonòmica corresponent estableix que “correspon als ajuntaments recollir i controlar els animals abandonats, perduts o ensalvatgits i controlar els animals salvatges urbans”.

“La finalitat d’aquesta llei és aconseguir el màxim nivell de protecció i benestar dels animals i que ningú no els provoqui sofriment o maltractament, o els causi estats d’ansietat o por”, recorden des d’INTERcids.

Altres localitats, com Tàrrega a Lleida, ja han inclòs en les ordenances que regulen les obres dels seus municipis, articles que recullen que “durant l’execució de les obres es prenguin les mesures de seguretat oportunes per tal d’evitar qualsevol classe d’accident de persones i animals”.

INTERcids és una entitat formada per operadors jurídics, advocats, jutges, fiscals, procuradors i membres de les forces i cossos de seguretat. Un dels àmbits en què treballa és la prevenció del maltractament animal, mitjançant protocols i recomanacions adreçats a totes les persones responsables de la gestió de situacions en què hi ha animals implicats. Per a més informació, podeu contactar a: lucia@intercids.org

 INTERcids

 

El periòdic 08640 no es fa responsable del contingut de les cartes (opinions, comentaris, rèpliques i suggeriments d’interès general, respectuosos cap a les persones i institucions), i es reserva el dret de publicar-les i resumir-les si és necessari. Els articles que no es publiquen en aquesta edició per falta d’espai, sortiran a les properes edicions. Les cartes per a aquesta secció s’han de signar amb el nom i cognom de l’autor, DNI, telèfon i adreça. S’han d’adreçar a l’a/e: periodic08640@gmail.com

Compartir:

Mės notícies

Deixa el teu comentari

La teva adreça electrónica no será publicada. Els camps obligatoris estan marcats amb

Compartir: