Deu n’hi do!

Sant tornem-hi, oi? Si, si, com sempre al setembre, tornem de vacances, comencen les classes, però aquest 2020 –no cal que ho expliqui ni que intenti dir les coses amb altres paraules- és molt diferent.

El carrer és un dels meus espais favorits i per sobre totes les coses m’agrada parlar amb la gent, comentar situacions, intercanviar opinions i escoltar les històries que em volen explicar. Últimament sento en la gent un temor pel que pugui venir a la tardor, com si els pròxims freds fossin l’escenari ideal perquè el terror ens torni a envair.

No es tracta de ser inconscients perquè crec que la majoria ha adoptat i s’ha adaptat a les mesures de seguretat i higiene: al sortir al carrer (a vegades sembla que hi “entrem” al carrer) portem la mascareta com qui porta la cartera o les claus, en qualsevol botiga o empresa hi ha gel a la porta i guardem les distàncies aconsellades pels experts. Al arribar a casa, el primer que tothom fa –o hauria de fer- és anar a rentar-nos les mans i després vam intentar tornar a aquella realitat que teníem abans de tot això.

Però al mateix temps es tracta també de viure una mica, no? I intentar posar una mica de normalitat a aquesta situació que no acaba de desaparèixer. El confinament ha passat factura a moltíssima gent i de diferents maneres, amb conseqüències moltes vegades invisibles per a la resta de la societat, però que per això no deixen d’existir. N’hi ha una que més enllà de com hàgim passat la primer part de l’any, és comú a la gran majoria de la gent: la incertesa. Es viu dia a dia, setmana a setmana, d’alguna manera esperant que passin els dies encara que no se sap molt bé per què; ja no es planifica ni a mitjà ni a llarg termini, perquè ens domina la incertesa, aquesta sensació de moure en un terreny de dubtes, on no saps com caminar, com moure’t, ni cap a on vas.

En aquest mar de dubtes i de poques coses clares, en un món potser hostil, però on hauríem de trobar el lloc per a l’esperança, ens queda per seguir endavant amb les nostres il·lusiones i els nostres projectes, enfortir-nos com a persones, empatitzar amb qui més ho necessiti i llegir amb una mirada crítica tota la informació amb què ens bombardegen diàriament. Salut i bona lectura!

El Fer

 

 

 

Article anteriorCorreu
Article següentDia “D”

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

“Get back”

Get Back: viatja al passat de la mà de Peter Jackson Disney + estrena una docusèrie de tres parts sobre la creació de l’últim...

Tal dia com avui

1 de desembre de 1307 Jaume II el Just, seguint el procés iniciat pel rei de França, Felip el Bell, ordena la persecució dels templers...

Lletra ballarina

Lletra ballarina “El ball”, d’Irène Némirovsky “Una nena de catorze anys, una noia petita, és una cosa tan menyspreable i tan vil com un gos... Amb...

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

“Get back”

Get Back: viatja al passat de la mà de Peter Jackson Disney + estrena una docusèrie de tres parts sobre la creació de l’últim...

Tal dia com avui

1 de desembre de 1307 Jaume II el Just, seguint el procés iniciat pel rei de França, Felip el Bell, ordena la persecució dels templers...

Lletra ballarina

Lletra ballarina “El ball”, d’Irène Némirovsky “Una nena de catorze anys, una noia petita, és una cosa tan menyspreable i tan vil com un gos... Amb...

El dolor muscular no es lo que piensas

A los músculos se les echa la culpa del dolor muy a menudo, se suelen escuchar cosas como que se contracturan, se anudan o...

Guaita!

La Policia Local va anunciar que intensificarà la vigilància i control de la circulació dels vehicles de mobilitat personal, principalment els patinets elèctrics, controls...
Farmàcies de Guàrdia