Deu n’hi do!

Sant tornem-hi, oi? Si, si, com sempre al setembre, tornem de vacances, comencen les classes, però aquest 2020 –no cal que ho expliqui ni que intenti dir les coses amb altres paraules- és molt diferent.

El carrer és un dels meus espais favorits i per sobre totes les coses m’agrada parlar amb la gent, comentar situacions, intercanviar opinions i escoltar les històries que em volen explicar. Últimament sento en la gent un temor pel que pugui venir a la tardor, com si els pròxims freds fossin l’escenari ideal perquè el terror ens torni a envair.

No es tracta de ser inconscients perquè crec que la majoria ha adoptat i s’ha adaptat a les mesures de seguretat i higiene: al sortir al carrer (a vegades sembla que hi “entrem” al carrer) portem la mascareta com qui porta la cartera o les claus, en qualsevol botiga o empresa hi ha gel a la porta i guardem les distàncies aconsellades pels experts. Al arribar a casa, el primer que tothom fa –o hauria de fer- és anar a rentar-nos les mans i després vam intentar tornar a aquella realitat que teníem abans de tot això.

Però al mateix temps es tracta també de viure una mica, no? I intentar posar una mica de normalitat a aquesta situació que no acaba de desaparèixer. El confinament ha passat factura a moltíssima gent i de diferents maneres, amb conseqüències moltes vegades invisibles per a la resta de la societat, però que per això no deixen d’existir. N’hi ha una que més enllà de com hàgim passat la primer part de l’any, és comú a la gran majoria de la gent: la incertesa. Es viu dia a dia, setmana a setmana, d’alguna manera esperant que passin els dies encara que no se sap molt bé per què; ja no es planifica ni a mitjà ni a llarg termini, perquè ens domina la incertesa, aquesta sensació de moure en un terreny de dubtes, on no saps com caminar, com moure’t, ni cap a on vas.

En aquest mar de dubtes i de poques coses clares, en un món potser hostil, però on hauríem de trobar el lloc per a l’esperança, ens queda per seguir endavant amb les nostres il·lusiones i els nostres projectes, enfortir-nos com a persones, empatitzar amb qui més ho necessiti i llegir amb una mirada crítica tota la informació amb què ens bombardegen diàriament. Salut i bona lectura!

El Fer

 

 

 

Article anteriorCorreu
Article següentDia “D”

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

Classificats

Busco en alquiler económico, masía, o casa, con terreno agrícola, para tener animales de granja y corderos, que me pudieran dar permiso como núcleo...

Periòdic 08640 edició de Setembre

Periòdic 08640 edició de Setembre https://periodic08640.com/wp-content/uploads/2021/09/SETEMBRE_2021_161_www.pdf      

Castellà

Castellà

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

Classificats

Busco en alquiler económico, masía, o casa, con terreno agrícola, para tener animales de granja y corderos, que me pudieran dar permiso como núcleo...

Periòdic 08640 edició de Setembre

Periòdic 08640 edició de Setembre https://periodic08640.com/wp-content/uploads/2021/09/SETEMBRE_2021_161_www.pdf      

Castellà

Castellà

Miquelets

Miquelets

Them: un terror que traspassa la ficció

Little Marvin ens porta una sèrie de suspens i terror que ens invita a reflexionar sobre la dura realitat del racisme als Estats Units Si...
Farmàcies de Guàrdia