La guerra entre escoles i barris torna a estar servida: 200.000 euros i que comenci la batalla! Els pressupostos participatius de l’Ajuntament d’Olesa per fomentar la «participació ciutadana» són una proposta amb doble fons. I per què?
Perquè 200.000 euros són una broma: quan Olesa té un pressupost anual de més de 20.000.000 d’euros, reservar les restes per destinar-les a «participació» i vendre que l’opinió del poble compta és una trampa: la xocolata del lloro no arriba ni a l’1% del pressupost!
Perquè inclou propostes que l’Ajuntament ha de fer igualment (o contempla fer-les) perquè li obliga la llei, el programa electoral o els compromisos assumits amb les entitats. Per tant, dins d’aquest procés s’hi inclouen inversions dirigides i absolutament lògiques. Tan és així que la propaganda s’ha fet en la fase de votacions (i no pas de propostes): curiós oi?
Perquè trasllada la responsabilitat de fer inversions estructurals al vots obtinguts per la proposta. Si una proposta no surt hi han dues opcions: a) «ho sento, haguéssiu fet més campanya per aquest objectiu» o b) «no patiu, igualment ho farem amb una altra partida». De veritat, eliminar les barreres arquitectòniques no és una obligació de l’Administració? La renovació del clientelisme versió 2.0 traslladant la responsabilitat a la ciutadania. Quina manca de sensibilitat!
Però el pitjor de tot és que fomenta la divisió del poble: amb propostes que sols són pedaços i afecten una zona concreta d’Olesa, jugant amb les necessitats de les persones. Això obre la porta als bàndols, les confrontacions i la guerra de l’interès particular. «¿Qué hay de lo mío?»
Tenir escoles amb bons accessos, amb patis dignes o ombres perquè les criatures no es cremin a l’estiu ha de ser una condició prèvia i inqüestionable, i no es pot obrir una guerra entre famílies perquè tots els centres educatius públics han de tenir aquestes condicions. Perquè l’educació és un dret col·lectiu. Quin sentit té enfrontar els projectes del Daniel Blanxart, la Baldufa, el Puigventós i el Sant Bernat? Quin sentit té?
Que existeixin parcs i zones verdes i que estiguin arranjades és un dret de tota la ciutadania, i n’hi ha d’haver a tot el poble. Mai entrarem a competir amb cap altre barri, sinó que sumarem esforços perquè tothom tingui satisfet aquest dret: no és això companys, no és això!
Ni volem ni participarem d’aquesta plataforma mediàtica de mal gust. I que consti el «mea culpa»: nosaltres vam participar de la primera comissió (i vam presidir-la!) quan es van generar els primers pressupostos participatius. Teníem esperança i il·lusió però també és cert que, quan vam veure la trampa que s’amagava darrera vam abandonar, corrent, aquest espai.
No hem presentat mai cap projecte ni ho farem, encara que això amb la lògica de l’Administració ens perjudica com a barri.
Ens sobren els “tronistes”, la dialèctica de “Sálvame” i la lògica de Telecinco. Canviem el model de participació i generem espais de debat real. Cal que ens auto-organitzem i decidim de forma conjunta com volem el nostre poble: com volem les nostres vides.
AV de la Rambla i de l’Eixample
