El famós Qüestionari Proust no era de Proust. No l’havia inventat ell, Marcel Proust (1871-1922), sinó —i és una altra curiositat en relació a aquest qüestionari— Jenny i Laura Marx, filles de Karl Marx (1818-1883), l’autor de El Capital, “com una mena de joc familiar de sobretaula”, diu Lluís Permanyer (43 respostes catalanes al qüestionari Proust, Edicions Proa, Barcelona, 1967). Que per què es diu, aleshores, Qüestionari Proust i no Qüestionari Marx? Potser perquè la versió del qüestionari que va contestar Karl Marx a Londres en anglès (no en alemany) als requeriments de les seves filles era més curta (18 preguntes) que la versió, més arrodonida (31 preguntes), que va circular després pels salons de Paris i que va contestar dues vegades (primer als catorze anys, després, per corregir algunes de les seves respostes, als vint), l’autor de A la recerca del temps perdut. Potser perquè el qüestionari s’associa més fàcilment a la imatge d’un artista francès com Proust que a la d’un filòsof alemany com Marx. O potser per la perspicàcia d’algunes de les respostes proustianes, no se sap.
Hi ha gent que pot considerar frívoles les preguntes del Qüestionari Proust. Altres, però, consideraran que les preguntes són sempre un pretext per veure com se’n surt la persona preguntada. Les d’aquest qüestionari “són preguntes que, d’entrada, fan la impressió d’inofensives, i, si en fóssim els destinataris, ens afanyaríem a contestar-les sense pensar-nos-hi massa”, diu Joan Fuster al pròleg del llibre de Lluís Permanyer abans d’avisar-nos, però, que si contestem de qualsevol manera a les preguntes, amb la convicció d’estar jugant, correm el risc de caure en la trampa, perquè “parlant ens traïm. No importa de què parlem: per una escletxa o altra, en cada mot deixarem anar algun indici delator”. Quins indicis delators? Els indicis de com som de debò, de què pensem en el fons de la nostra consciència. (Extracte de El blog del Puig de l’Institut Puig Castellar)
Anna Casado Godino (Olesa, 1974) és actualment cap del Departament de Mitjans de Comunicació de l’Ajuntament d’Olesa i per tant responsable dels diferents mitjans municipals: emissora municipal, web, butlletí municipal, xarxes socials, Intranet corporativa, imatge corporativa i publicacions. Abans, va ser directora de l’emissora municipal Olesa Ràdio i anteriorment, redactora del diari comarcal Regió 7. Està casada i té dos fills.
El principal tret del meu caràcter?
Crec que soc una persona afable, directa i positiva. M’agrada veure el got mig ple.
La qualitat que prefereixo en un home?
La intel·ligència, l’honestedat i el sentit de l’humor. I en essència, que sigui bona persona.
La qualitat que prefereixo en una dona?
Les mateixes. No distingeixo per gèneres. Simplement és el que més valoro en una persona.
Allò que més estimo en els meus amics?
Que també m’estimin.
El meu principal defecte?
Només puc dir-ne un? Uf! La impuntualitat. I que soc massa autoexigent.
La meva ocupació preferida?
Si és ocupació, la feina que faig. Si és afició, cuinar (sobretot dolços), llegir i cantar al cotxe.
El meu somni de benestar?
Tenir temps per tenir cura de mi mateixa, perquè hauria de tenir-ne una mica més… En essència, poder gaudir del meu temps.
Quina va ser la meva pitjor desgràcia?
La mort del meu germà.
Què voldria ser?
Posats a demanar, m’agradaria ser poliglota, saber parlar moltes llengües.
On desitjaria viure?
Sense cap mena de dubte, a Nova York. Quina meravella de ciutat!
Quin color prefereixo?
Més que un color, qui em coneix sap que el que m’agrada és que el color tingui “brilli”.
Quina flor prefereixo?
Les margarites.
Quin ocell prefereixo?
D’entre les aus m’agraden molt els flamencs (si són rosats…).
Els meus autors preferits en prosa?
Sobretot llegeixo novel·la negra, així que segueixo molts autors, d’aquí i de fora. D’altres gèneres, tampoc et podria dir un de sol. Seria una llista massa llarga.
Els poetes preferits?
Miquel Martí i Pol, Pablo Neruda, Garcia Lorca…
Els herois de ficció?
He vist moltes pel·lícules de Marvel i DC pels meus fills. Qui em cau més simpàtic? Potser Spiderman. Quin personatge m’atrau? Dr. Strange. Això de fer màgia mola molt.
Les meves heroïnes de ficció favorites?
Scarlett O’Hara.
Els meus compositors favorits?
No escolto massa música clàssica però potser Txaikovski.
Els pintors predilectes?
El Bosco. M’hipnotitza “El jardí de les delícies”.
Els meus herois de la vida real?
Molts! Metges, docents, personal que té cura de la gent gran, personal dels Serveis Socials…
Les meves heroïnes històriques?
Totes les dones som heroïnes.
Els noms que prefereixo?
Els dels meus fills, Arnau i Jan. De noia, m’agrada el meu nom.
Què detesto més que res?
La falsedat i la crueltat en les persones.
Quins caràcters històrics menyspreo més?
Qualsevol dirigent feixista responsable d’horrors i guerres.
Quin fet militar admiro més?
Militar? Cap!
Quina reforma admiro més?
Qualsevol que serveixi per garantir els drets fonamentals de les persones.
Quins dons naturals voldria tenir?
M’encantaria tenir una veu prodigiosa i cantar com els àngels. Què faríem sense música! I no estaria malament tenir memòria fotogràfica i poder aprendre de tot en un moment.
Com m’agradaria morir?
Molt velleta (però amb plenes facultats) i mentre dormo agafada de la mà del meu marit.
Estat present del meu esperit?
Ara mateix? Estressat… Però eminentment feliç, malgrat els molts reptes que ens posa la vida.
Fets que m’inspiren més indulgència?
Errar és tan humà i totes tenim tants defectes que soc indulgent amb molts defectes.
El meu lema?
La vida no és allò que et passa, sinó com afrontes allò que et passa.
08640
