Passaport

Molta gent ens ha demanat que tornéssim amb aquesta secció que vem publicar fa molt de temps al 08640, que reflexa què estan fent olesans i olesanes arreu del món. En aquest cas, vem parlar amb en David des de Copenhagen.

David Fernández Ruiz va néixer a Villahermosa (Ciudad Real), però viu a Olesa des de que tenia un any i mig. Es fill de la Montserrat i del Modesto i germà del Cristian. Va estudiar al Ferrà i a l’IES Blanxart. L’any 2004 va començar la carrera d’Arquitectura Tècnica a l’UPC i a treballar a un despatx olesà. L’any 2010, a punt d’acabar la carrera i després de cinc anys treballant al despatx, va marxar a Horsens (Dinamarca), per fer el projecte de final de carrera i per treure’s la carrera d’Arquitectura Tècnica danesa i la d’Enginyeria Civil.

Ens comenta que “després de 13 anys vivint a Dinamarca, el dia d’avui visc a Copenhagen i treballo com a enginyer civil a l’obra d’ampliació del metro de la ciutat. Tinc parella i estem junts des de fa més de 10 anys

P: Per què vas decidir marxar?

R: Se’m va oferir la possibilitat de fer el projecte final de carrera i vaig decidir provar l’experiència d’estudiar i de viure a l’estranger.

P: Com és un dia a la teva vida?

R: El dia comença a les 7:30 hores i depenent de les fases de l’obra les tasques poden variar. He estat treballant a la fase de disseny del projecte, fa 4 anys que treballem a la fase de construcció i ara estem a l’última fase de construcció i finalització de treballs. Bàsicament m’encarrego que els dissenys estructurals de la fase de projecte, els quals he format part, es realitzin correctament a la fase de construcció. Tot això és molt entretingut perquè cada dia tens diferents situacions que has de resoldre amb moltes persones de l’equip. Molts softwares de disseny, molts meetings i molta paciència. A les 16 hores acaba la jornada de treball.

P: Amb quins problemes et trobes diàriament?

R: Una de les majors dificultats que puc trobar-me és la poca paciència d’algunes persones. L’empresa és internacional i treballem persones de tot arreu del món, i no tothom té la mateixa forma de resoldre problemes. A vegades has de treballar més amb la part psicològica que la tècnica, i en un idioma estranger.

P: Com portes això de tenir la família, els amics i la teva terra lluny?

R: Haig de dir que al principi no t’acostumes a viure lluny i separat de les teves arrels, però al final fas una vida i construeixes el teu entorn sense adonar-te’n. Jo tinc el meu grup d’amics des de que anàvem a preescolar al Ferrà, i ens veiem 2 o 3 vegades l’any. El més important és que tenim sempre contacte i que quan ens veiem és com si no hagués passat el temps. La família sempre estarà per mi, parlem cada dia i ens veiem molt sovint per videotrucades. Tenir la terra lluny, amb el que implica el temps, la gastronomia, la gent i la cultura, és molt i molt diferent i es troba molt a faltar en aquestes terres.

P: Es troba a faltar Olesa?

R: Sí. Quan ets a Olesa vivint no t’adones del que tens. He viscut 23 anys a Olesa i aquí tinc tota la família, el meu grup d’amics i tots els records de la meva vida.

P: Et diverteixes a Copenhagen?

R: Molt. Abans d’unes formes i ara d’unes altres. Aquesta és una ciutat internacional amb moltes activitats per tothom.

P: Penses tornar?

R: Sempre, encara que no sigui per viure. Si torno a Espanya seria a Madrid, on la meva parella i jo tenim un pis en propietat.

P: La gastronomia es molt diferent?

R: Encara que els sabors no siguin els mateixos, un supermercat pot tenir una oferta semblant a la d’un supermercat a Espanya, per la qual cosa no varia molt la dieta. L’única cosa que trobo a faltar és el sabor d’un bon embotit de la terra, i a preus de la terra, també.

P: Quina es la festa tradicional de la ciutat?

R: Hi ha moltes festes típiques, però hi ha dos que són curioses. La primera és la “Distortion”, on durant tres dies al juny, es tanquen carrers de la ciutat per convertir-los en festes improvisades amb molta música i DJ’s importants. S’ha arribat a tenir 300.000 persones d’assistència.

La segona tradició s’anomena “J-Dag”, una tradició danesa celebrada el primer divendres de novembre a les 20:59  hores, on les cerveseries llancen les seves cerveses nadalenques anuals (danès: Julebryg). Molta gent es reuneix al centre de les ciutats, als restaurants i als bars on pots consumir aquesta cervesa de forma gratuïta. (la cervesa de Nadal és una cervesa amb un percentatge d’alcohol més alt i és més dolça i fosca que una normal).

P: Hi ha catalans on vius?

R: Sí, hi ha molts catalans. He conegut gent catalana treballant al projecte i als carrers.

P: Què et vas emportar a l’hora de fer la mudança?

R: A part de les coses normals per viure un dia a dia, vaig emportar-me, i encara ho faig cada cop que baixo a Olesa, objectes personals de la família i amics que porto a sobre i la roba rentada per la meva mare, que em recorda l’olor de casa dels pares..

P: Quines diferències hi ha entre Copenhagen i Olesa?

R: La diferència més gran que puc trobar és el tracte personal i la proximitat que tens amb les persones. A Olesa pots anar a la botiga de barri i parlar del dia a dia; anar a tallar-te el cabell al Toni Delgado i parlar de com van les coses; anar a la Magda i trobar-te a persones conegudes comprant el pa; anar al “mercadillo” el divendres per trobar-te amb coneguts; fer una birra amb els amics; anar a la Casa de Cultura per veure que formes part del quadre del Guernica exposat a l’entrada i parlar d’ell amb els treballadors; parlar amb la teva professora de primària perquè ara és amiga de la meva mare; etc. I a Copenhagen no ho faig, potser perquè tenim una cultura diferent.

P: Quines coses de Copenhagen implementaries a Olesa?

R: Moure’s amb bicicleta i carrils bici; els salaris danesos i el “J-Dag”.

 08640

 

Article anterior
Article següent

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

Terra i Mans

Música al Mercat

Fira del vi

Compres conjuntes

Farmàcies de Guàrdia