La “nova” Plaça de Catalunya s’està convertint en un exemple perfecte per entendre el “nou” urbanisme de ciment i asfalt, de tècnics tancats als despatxos i de la gran gestió política de les fases.
Però, i si ens imaginéssim els veïnat participant de debò?
El Pedro és un veí del barri, gran d’edat i amb certes dificultats de mobilitat, que es passa el dia voltant pels carrers: ha de caminar molt. Ell hagués exposat el problema de tenir una plaça envoltada d’escales i sense baranes on arrepenjar-se.
La Paquita és una veïna que sempre surt al carrer a prendre la fresca i s’asseu al banc amb la colla i passen les tardes de xerrera. Si se l’hagués considerat, hagués explicat que els bancs i els arbres estan mal col·locats: uns estan arran del pas de cotxes i és perillós i poc saludable; els altres estan col·locats sota els arbres i tothom sap que el sol pica fort pel sud, i que l’ombra dels arbres no cobrirà l’espai dels bancs.
La Teresa és professora i viu a la mateixa plaça i, a part d’estar farta del soroll de les obres que han comportar posar i treure les llambordes entre dues i tres vegades, va observar que totes les tapes de clavegueram quedaven a un costat i que això podia esdevenir en un problema. I sí, tenia tota la raó: amb el pas de cada cotxe s’escolten els «clacs», «clecs» i «clocs» com si fossin una escala musical desafinada i desagradable.
El Paco, un veí jove del barri, ha treballat a la construcció molts anys fent diverses tasques i abans de l’epidèmia pencava en un magatzem. Quan va veure les obres per la part del Passeig del Progrés va dir: «Que carajo hacen dos árboles delante de los semáforos?» i «A esta tapa de metal le doy dos días». I sí, els escocells on havien d’anar-hi arbres es van tapiar i la plataforma de metall està doblegada i és, a dia d’avui, un perill per a tothom.
La Lola és una nena que va a jugar aquest espai per proximitat (doncs des del balcó de casa es veu ben bé mitja plaça). A sa mare no li desagrada la nova urbanització que s’ha fet però sí pensa que el fet d’haver eliminat la única barrera física entre l’espai del joc i el pas de cotxes augmenta la possibilitat de perills entre canalla i trànsit. A més, era l’única zona verda que tenia la plaça…
El Jordi és un amant de la història i ha format part de diverses entitats d’Olesa. Quan ha vist com han collat bigues de metall d’una forma burda, malmeten la façana del Mercat Municipal, ha recordat que el Catàleg de Patrimoni protegia aquest edifici com a patrimoni arquitectònic d’interès local. No es pot creure que s’hagi permès aquest nyap quan la façana principal i el cos central del Mercat estan protegits pel propi Ajuntament i no se’n permet la modificació.
I és que el Ramon, que no és d’Olesa però és ferrer, ja ho va advertir el mateix dia que van començar a posar les primeres bigues i va cridar als operaris: «Aquestes bigues vinclaran! No aguantaran el pes!». I a la primera no, però quan van posar la tercera biga de fusta es van començar a deformar tota l’estructura i l’evidència va obligar a desfer la feina d’aquell dia.
La Laura, que és de la ciutat però mig viu aquí i allà, va riure molt el primer dia quan va veure els passos peatonals: «Que aneu de modernos a Olesa? Si això sembla una discoteca!». I res, al cap de dos dies les llumetes ja no funcionaven.
Ni el Pedro, ni la Paquita, ni la Teresa, ni la Lola, ni sa mare, ni el Jordi i ni tan sols el Ramon ni la Laura han pogut participar de la transformació d’aquest entorn. I no perquè no se’ls considera experts (que també), sinó perquè tampoc no se’ls considera ni ciutadania de ple dret: es veu que el veïnat no és ningú per decidir.
Ara que, veient el resultats… qui ha decidit el sentit d’aquestes obres? Qui n’ha fet el seguiment? I totes les llambordes trencades? I els pedaços de ciment?
Aquest Sant Joan cremem la tecnocràcia, les velles formes de governar i de manipular la participació ciutadana i, entre totes les bruixes i bruixots, celebrem uns bons aquelarres a totes les places.
AAVV La Rambla-Eixample
El periòdic 08640 no es fa responsable del contingut de les cartes (opinions, comentaris, rèpliques i suggeriments d’interès general, respectuosos cap a les persones i institucions), i es reserva el dret de publicar-les i resumir-les si és necessari. Els articles que no es publiquen en aquesta edició per falta d’espai, sortiran a les properes edicions. Les cartes per a aquesta secció s’han de signar amb el nom i cognom de l’autor, DNI, telèfon i adreça. S’han d’adreçar a l’a/e: periodic08640@gmail.com
