La nova estrena bèl·lica de Netflix apunta a l’Orient Mitjà amb una història basada en fets reals.
<<Tots els membres de l’equip han sigut ferits per ISIS o han perdut a una persona estimada per un terrorista. Ells volen venjança>>. Així comença l’article de Luke Mogelson que va inspirar la pel·lícula Mosul. Publicat el 2017 per The New Yorker, l’article relata com un equip de policies d’elit, els SWAT de Nínive, lluita per alliberar la ciutat de Mossul de l’ocupació de l’ISIS, que des del 2014 havia arrasat la ciutat.
Amb el film, Matthew Michael Carnahan -guionista de guerra mundial Z- s’estrena com a director amb el suport dels productors Joe i Anthony Russo, figures imprescindibles de l’univers cinematogràfic de Marvel.
Encara que és una pel·lícula de circuit americà, s’esforça per oferir una experiència propera al dia a dia que aquest grup de policies d’elit i els ciutadans de Mossul viuen. Rodada totalment en Àrab i interpretada per actors amb aquest origen, la cinta ens mostra la crua realitat que pateixen els supervivents de les terrorífiques accions del Daesh, mentre seguim l’aventura diària d’en Kawa, un jove policia que és rescatat d’un tiroteig pels SWAT de Nínive i convertit en un més del grup. Tota l’acció transcorre en poques hores mentre l’equip s’acosta a complir una missió que tant pel protagonista com pels espectadors és tot un misteri fins al desenllaç final.
La visió de l’espectador es conjunta amb la de Kawa, tota la incertesa que té el protagonista sobre què ha de fer o perquè ha de fer-ho és la mateixa que tenim nosaltres. Mentre se’ns oculta la missió, anirem descobrint a poc a poc la història i els motius dels soldats que combaten i moren durant la pel·lícula, d’aquesta manera, cada fet i accions que van succeint ens preparen per fer-nos entendre els motius d’aquesta espècie de “venjança” -que descrivia Mogelson-, per no rebutjar-los de primeres sense veure parcialment la realitat que s’amaga sota les ruïnes de la segona ciutat més gran d’Iraq.
Una al·lusió a la reconstrucció
El major Jasem, interpretat per Suhail Dabbach (En tierra hostil), representa la dignitat del poble iraquià, que no necessita intervenció americana, la qual deixa encara més ferits i ruïnes sobre la maltractada ciutat. Durant la pel·lícula veurem com lluita per expulsar els extremistes i deixar la ciutat en mans dels nens autòctons per la seva reconstrucció, aprofitant a cada moment que pot per rescatar nens i recollir porqueries del sòl que tanta sang innocent ha vist vessada. Malgrat això, se’ns recalca que la lluita a Mossul té un preu, un que tots els membres del grup, inclòs el major Jasem, hauran de pagar.
De les apostes bèl·liques de Netflix, la nova Mossul és tot un exemple de fluïdesa, acció i entreteniment que, a més, ens mostra la guerra d’Iraq fugint de l’esquematisme psicològic simple al qual estem acostumats: on els occidentals són els salvadors a un país de salvatges. A Mosul, podrem observar la realitat militar dels que lluiten per alliberar la seva ciutat del terrorisme i l’intrusisme estranger -de manera edulcorada i fàcil de veure-. Un material que tot i ser producte ianqui no deixa de ser interessant.
Carlos Cordero
