L’assistència als parts abans a Catalunya, estaven a càrrec, i només algunes vegades, de dones que tenien certa experiència pràctica però sense formació teòrica. La falta però, de preparació d’aquestes tenia, a vegades, conseqüències greus i encara més quan calia una cesària. Les llevadores, dones amb titulació, assistien en els parts i les dides s’encarregaven de l’alimentació dels infants. Les llevadores, fins i tot, en cas de la possible mort del nadó, administraven els sagrament del baptisme. En els segles XVI i XVII, en el registre de baptismes de la Parròquia d’Olesa, que es conserva en molt bones condicions, s’observa que el nombre de naixements entre el període de 1585 i 1594 varen ser d’entre 20 i 24. A Olesa fins l’any 1949, la majoria d’olesans naixien a casa seva, i a vegades amb certa dificultat, tot i que venia la llevadora a casa, avui dia afortunadament ho fan als hospitals.
Dins l’Hospital d’Olesa, inaugurat el 25 d’abril d’aquell any, es va habilitar una sala amb equips necessaris per atendre parts que no tinguessin complicacions, ja que, segons ens va explicar Maria Paltor, a la masia de Sant Pere hi va haver una dona de part i la Maria no s’hi podia desplaçar per atendre-la degut a la distància considerable que hi ha d’Olesa a la masia; aleshores es va demanar a les monges Germanes Josefines de la Caritat (ordre fundada a Vic l’any 1877 per la germana Caterina Coromina) que estaven a l’hospital d’Olesa, si la voldrien atendre, a la que acceptaren sense cap problema, amb el vistiplau del director de l’hospital. Aquesta va ser la primera partera a l’Hospital de Nostra Senyora de Montserrat d’Olesa. La mateixa Maria Paltor va contactar amb el Dr. Gibert, ginecòleg i una eminència en aquesta especialitat que atenia els parts que es presentaven complicats i gràcies a aquest fet es procurà una atenció molt complerta a les parteres. Fou possible gràcies a l’alcalde Argimiro Matas, a Conrad Cabassa i a Gaietà Dalmases que va proporcionar tota la roba necessària.
He fet una relació de les llevadores nascudes a Olesa de Montserrat. Es consideren les predecessores, és a dir, les que sense estar titulades ja exercien d’una manera continuada. Només s’han pogut determinar amb certesa quatre: Rosa Alavedra, Teresa Alavedra, Francesca Matas i Rita Sastre, ja que de moltes altres no s’indica el seu nom en els registres parroquials o bé apareixen amb el cognom del marit. En un altre apartat són estudiades les llevadores titulades. Es van graduar al segle XIX les següents: Teresa Domènech, Gertrudis Llopart, Madrona Rosell, Antònia Silera, Carme Valldeperas Astals, Eulàlia Valldeperas Parent i Gertrudis Vilà. Obtingueren el títol al segle XX les següents: Marcel·lina Casellas, Magdalena Cassi, Carme Grau, Margarida Jordà, Saturnina Matas, Encarnació Sampé, Carme Tomàs i Cecília Vallhonrat.
La primera llevadora de l’Hospital de Nostra Senyora de Montserrat d’Olesa, quan es va habilitar la Sala de Parts, i també el dispensari per si sorgien dificultats, fou la Maria Paltor que és considerada també l’última llevadora que ha exercit a Olesa i que va marcar el pas de la llevadora rural a la de l’hospital.
Maria Paltor va néixer el 1921 a Olesa, filla de Pere Paltor Pol, natural de Baiasca, localitat dels Pallars Sobirà i d’Àngela Voltà Grau. Maria va estudiar el batxillerat i estudiavaa com a llevadora a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, en practiques a l’Hospital Clínic i a Olesa com a infermera a Ca l’Isard i al Molí. Un dia el seu avi Pere, li va comentar que hi havia un ofici que sempre tindria feina i era el de comadrona.
Acabats el estudis universitaris, va exercir a Olesa com a comadrona i com a practicant (ara es diu ATS). En morir la llevadora Cecilia Vallhonrat, l’any 1946, Maria Paltor esdevingué la llevadora titular d’Olesa, càrrec en el qual romangué fins la seva jubilació
En aquells anys l’ofici de comadrona o llevadora era molt feixuc, els primers mesos de professió, per moltes circumstàncies, havien d’estar disponibles nit i dia, les podien cridar a qualsevol hora. Foren de gran ajuda els doctors Emili Blanxart i Josep Perpiñà, que la van recolzar en tot moment i animar a seguir aquesta professió i també com a infermera. En aquells anys hi havia costum que la llevadora vestís a la criatura i la portés a batejar el nadó a l’església junt amb els pares.
Hem de fer esment de dos detalls de la Maria, el primer que per pagar-se els estudis pintava les fotografies de blanc i negra a color. També, que en aquella època, va fundar el primer Institut de Bellesa a Olesa.
Maria Paltor va millorar professionalment entrant en el Seguro (Assegurança Obligatòria de Malaltia), precedent de la Seguretat Social. A més va fer cursos per aprendre a fer anàlisis i anar adaptant-se a la normativa sanitària. Va donar cursets de preparació a la maternitat de l’Escola d’Arts i Oficis i col·laborà amb la Creu Roja Local.
Va atendre milers de parts. De 1946 a 1973 varen ser 2.845. Com a anècdota hem de dir que el seu primer part, fora de l’hospital, va ser el de la seva neboda Ana Maria. Fins i tot havia anat al Suro (Santa Maria de Villalba) amb bicicleta a assistir-ne a més d’un. També ens diu que als parts, en aquells anys, els marits no estaven presents.
El mes d’abril de 1958, s’inaugurava, en unes dependències de l’hospital, un dispensari equipat per primeres cures que, en cas d’emergències o accidents, evitava d’anar als domicilis particulars dels metges locals, així com a dins l’hospital; per iniciativa seva, una sala amb equips necessaris per atendre parts que no tinguessin complicacions (tots menys les cesàries). Aquesta Sala de Parts, es va inaugurar el 25 de maig de 1959 i el primer nadó fou una filla del matrimoni Agut Planas. El dia 4 de juny de 1967, l’Hospital d’Olesa celebrà el naixement número 1.000 en una festa infantil amb tots els nascuts i familiars. L’any 1975 les dones ja anaven a parir a Terrassa i la Sala de Parts es convertí en dormitori en la tasca acollidora. Vaig tenir el goig de poder parlar amb ella on en va comentar que en va portar al món i fins i tot va dir-me el que pesava. Tenia un quadern, molt interessant, on apuntava tots els parts que va assistir, el nom del nadó, domicili i pes.
En aquells anys com que encara no hi havia ambulatori, però si Residència d’avis. Maria Paltor era una de les titulars professionals responsables de l’administració de medicaments injectables a Olesa.
Als nou anys ja feia teatre, fou durant molts anys intèrpret dels papers de Magdalena i de Verge Maria a La Passió d’Olesa. Durant la temporada teatral, pagava a una substituta de Terrassa que la reemplaçava en cas d’algun part urgent.
Durant molts anys, les dones van patir traves legals, necessitant permisos especials com l’autorització paterna o la llicència marital del marit per poder examinar-se o fer tràmits, una situació que no es va abolir del tot fins a la dècada de 1970. Va ser la primera dona a Olesa, degut a la necessitat de traslladar-se als domicilis de les parteres, en conduir una moto, i es va treure també el carnet de conduir cotxe.
Maria Paltor va morir el passat 1 d’abril en el pis del carrer del Passeig del Progrés, on vivia amb la seva neboda. Va ser l’última llevadora tradicional que va exercir a Olesa de Montserrat durant més de 40 anys, marcant la transició clau de l’assistència al part a les llars rurals fins a l’arribada dels parts hospitalaris.
Els aspectes més destacats de la seva figura inclouen entre d’altres: Trajectòria: va atendre centenars de naixements, formant part de la memòria viva de moltes generacions de famílies olesanes. Reconeixement: va ser entrevistada i analitzada en publicacions mèdiques, com ara els estudis sobre les llevadores d’Olesa publicats per la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Llegat cultural: la seva figura ha estat immortalitzada en llibres locals, com ara el volum “Més dones olesanes” editat per Edicions Paper d’Estrassa.
Elies
