L’Hostal estava en el solar que comprenia els portals que coneixem per les botiges de ca l’Antiga (avui Mare Terra) cal Grandassot (avui, Neo Natura) i la Tupinamba i la Cacahuera (avui La Vermuteria), encara que l’entrada principal era pel carrer Ample.
La creació dels hostals era cosa dels ajuntaments; totes les poblacions tenien el seu hostal i Olesa no podia ser menys. En aquella època, després de la petició prèvia del Comú de la Vila, normalment per part de l’Administració era “concedido el establecimiento con privativo de taberna, tahón, gavella y mesón”, o sigui l’equivalent a fassina, fleca, tenda i hostal, tot d’un sol cop. Sens dubte, tenint en compte la seva situació i característiques, la casa de la Guineu fou triada per Comú per a cobrir aquesta necessitat i servei de la població.
Els hostalers i la resta d’olesans tenien expressa prohibició de vendre als caminants cap mena de fruita pels àpats. Dins l’Hostal de la Guineu hi hauria d’haver la fruita que s’hagués de portar a la plaça per vendre, a fi i efecte de que cada caminant que així ho desitgés, pogués comprar la quantitat de fruita que li fos precisa.
Aquests establiments havien d’estar situats majorment a prop del Camí Ral, aquest era un camí públic principal, que en els seu temps era l’equivalent a les carreteres. En deien Reial o Ral perquè formava part del patrimoni de la corona i estava sota la seva protecció.
Els hostals, passaven a ser de dependència oficial, després de la seva compra per part del Comú i previ acord, cedia el seu funcionament a particulars, mitjançant la percepció d’uns determinats impostos establers. Els hi cobrava 850 rals pel lloguer i 665 pels corrals de bestiar.
Es tractava d’una gran sala o local, amb cabuda per a persones i animals, sols així podem comprendre com podien tenir-hi estada ordinàriament tots els vehicles carregats, o sigui els carros i els arreus…, com són els més coneguts anomenats “trabucs”, els de torn, i també els que per ser de gran càrrega eren tirats per varis animals, amb vàries rodes i adaptats al transport del que fos, o sigui les galeres, això per dir els més coneguts, i amb els quals devia tenir lloc la normal entrada i sortida de mercaderies a Olesa. Podem fer-nos càrrec d’això dient que, en aquelles èpoques en que no hi havia camionetes ni furgonetes especials com ara, el transport d’oli, des d’Olesa allà on fos, certament que havia d’efectuar-se. I no solament l’oli, sinó també els teixits, els llegums i aliments necessaris, el vi i el que convingués.
El carrer Ample era un garbuix de camins, on hi feien cap el de Martorell, el de Vacarisses i el de Terrassa, els quals es coneixien amb el nom de “Camí Vell”.
A la Riera, al dret de Can Carreras, s’ajuntaven dos camins antics: el de Terrassa i el de Martorell, on feien cap respectivament, pel Collet de Sant Joan i pel carrer Calvari, coincidint davant de l’Hostal amb el que venia de Vacarisses pel Portal de Santa Oliva. Abans de la reforma, els que venien de Vacarisses havien d’anar a voltar per la Riera de Can Carreras (carrer de les Monges-Riera-Església) o per la de Can Llimona, seguint pel carrer Coscoll.
Segons sembla, entrant a l’Hostal pel carrer Ample, era practicable l’accés al carrer de l’Església, un cas semblant com avui és el local de l’Assemblea i el Bar Les Fonts, que abans era a cal Tasà i tenia entrada pels dos carrers (Església i Plaça de Les Fonts)
Actualment, no podem conèixer la distribució interior d’aquella gran sala que comprenia l’hostal i el lloc per a carros i cavalleries. Però segons podem suposar, sempre entrant pel carrer Ample, a l’esquerra i mitjançant una separació, segurament hi havia les taules i les cuines i, a continuació, més al fons, les altres dependències i habitacions i a la dreta els carros, després de les quadres, i més enllà el passadís per a sortir a l’altre carrer. És a dir que allà on es feia la vida ordinària, més com a posada o hostal, era com una mena de taverna o cafè, com en diríem ara.
Sembla que antigament aquest hostal era una espècie d’institució olesana que en aquella època en que encara no existia el ferrocarril i els desplaçaments eren molt llargs i penosos, els que venien a Olesa havien de fer nit forçosament a l’hostal o a la fonda, marxants, carreters, ramaders i trementinaires, tractants de farines o de bestiar i els pastors amb els seus ramats. Al costat hi havia un corral (on les parets arribaven fins on ara hi ha el restaurant d’El Centre), desprès de que haguessin abeurat a la Plaça de la Bareia, avui Plaça de les Fonts, tots feien cap a l’hostal.
Per l’intent d’eixamplament de la vila fou necessari la desaparició de l’Hostal de la Guineu i així poder fer el nou traçat del carrer Ample. La configuració d’aquest carrer no sempre ha estat la mateixa i el pas com a via pública, tampoc. La tanca del corral de l’Hostal de la Guineu arribava bastant endins del Restaurant del Centro (Ca l’Elies) i, a més, ocupava una bona part del carrer en direcció amunt; segons sembla hi havia un aixopluc pels carros. En aquest sector d’Olesa encara podem veure les parets foranes de la vila, si passem pel corraló de la Guineu.
El dit corral que hi havia a l’hostal, ajuntant-se a les cases d’ambdós costats del carrer de la Mercè, fins la part encara existent entre les cases entre els carrers de la Mercè i Plateria (Rvda Paula Montal), sembla que formaven un raval independent amb sortida a la Riera.
Quan es va pensar en el nou traçat del carrer Ample, segons sembla ja fou en el segle XVI, ja afectava de ple a l’Hostal i el corral de la Guineu que desapareixia ja del tot. I hem de tenir present que aquesta mesura era absolutament necessària per tal de donar pas i continuïtat al dit carrer de nova creació, i procedir així a unir-lo al camí de la Creu de la Reial, el qual després esdevindria igualment carrer.
També desapareixia el aixopluc de carros i el corral era substituït per un altra del carrer de Santa Oliva, convertit després en escorxador d’Olesa, i que serví per aquesta finalitat fins el 1930.
Elies
