Els propers 3 i 4 de juny se celebrarà el judici del cas “La pública a judici”, en el qual hi ha dues olesanes encausades, l’Alba i l’Ana, arran de les protestes que reclamaven la rebaixa de les taxes universitàries que s’havia aprovat al parlament un any abans. Si bé encara no en coneixem el veredicte, cal reivindicar les irregularitats del procés, començant fa més de 4 anys en seguiments i detencions apuntades específicament a membres d’organitzacions estudiantils. El grup de suport vem organitzat un acte informatiu i reivindicatiu el passat dissabte 15 de maig a la Plaça de Catalunya a Olesa. Finalment, hem volgut deixar un espai per cartes de gent propera a l’Ana i l’Alba.
He tingut la sort de conèixer l’Ana Algarra Navarro i l’Alba Monfort Blanco en plataformes d’Olesa sobre la defensa del públic i altres reivindicacions solidàries i constructores de comunitat. Des del meu ser obrer, sempre he tingut relació amb les lluites obreres i estudiantils. Procurar i facilitar l’accés dels fills i filles de les classes treballadores als estudis superiors i universitaris crec que és de justícia. Organitzar-se perquè així sigui és un dret i, arribat el cas, com en les repetides crisis econòmiques, gairebé un deure ètic i moral. És per això que em sembla totalment injusta la judicialització de les companyes olesanes (i la resta de persones encausades) i estaré al seu costat en aquest procés criminalitzador de les lluites estudiantils i de la llibertat d’expressió.
Fermín I. Rodrigo Lázaro
Vivimos en un mundo donde se nos muestra un único camino posible. Plantear salirse de las supuestas “leyes del mercado” se ve, en el mejor de los casos, idealista e infantil y, en el peor, suicida y peligroso. Quien tiene la valentía de levantar la cabeza, mirar y señalar un horizonte distinto es profundamente reprimido. Se alimenta en la sociedad la idea de que son unos “locos”, que alteran el orden y que ponen en peligro su “bienestar”. Así, el sistema se allana el terreno y se permite la mayor de las represiones ante tales “amenazas”. Ana y Alba y sus compañeros de sindicato (SEPC) levantaron la cabeza. En realidad, ¡tan sólo pedían que se aplicara la rebaja de las tasas universitarias que había sido aprobada por el Parlament! ¡Tan sólo estaban poniendo de manifiesto la hipocresía e incoherencia del sistema!, y el sistema ha respondido con toda su fuerza: ¡¡111 años!! Una represión así hace levantar muchas más cabezas. Con la cabeza bien alta, ¡¡¡apoyemos a Alba y Ana!!!
Mercedes Navarro (mare de l’Ana Algarra Navarro)
No és de justícia la prohibició de facto de la protesta
13 estudiants s’enfronten a 111 anys de presó i 130.000 euros de multa per defensar la rebaixa del 30% de les taxes universitàries. Em sento orgullosa d’aquestes dues filles d’Olesa, l’Ana Algarra Navarro i l’Alba Monfort Blanco. L’Ana va ser alumna meva a l’institut Blanxart i en recordo els seus excel·lents treballs, el somriure a cada batec i la companyonia. Posteriorment, amb ella i amb l’Alba, he compartit la defensa de l’educació pública i feminista i altres solidaritats.
Gràcies a elles i a tants joves, avui les matrícules de la Universitat Pública costen un 30% menys que fa 4 anys. Per haver-s’hi bellugat, porten precisament 4 anys amargs d’espera d’un judici. El 3 de juny de 2021 hi serà i els nostres timpans tornaran a esclatar en sentir la pena que la fiscal els hi demana.
Agraeixo a 08640 aquest espai per poder manifestar el rebuig contra aquesta flagrant injustícia i l’alegria per la bona resposta del poble olesà. Aquest mes fins al dia 3 de juny, la vila d’Olesa ha de clamar a favor de la llibertat d’expressió i de l’absolució del conjunt de persones encausades en LaPúblicaAJudici, en especial, de les nostres conciutadanes Alba i Ana. Oi que sí?
Maria Pilar S. Mascaray Olivera
Estudiants fent de docents
Ja no és, tan sols, qüestió d’un dret -l’educació- o d’un altre -reunió i manifestació-, és una qüestió de dignitat humana. Aquelles persones que creiem en la cultura de pau entenem que construir un món més just, més equitatiu i inclusiu és, alhora, horitzó i camí, i en aquest caminar hi trobem l’Ana, l’Alba i la resta de companyes que avui s’enfronten a 111 anys de presó i 130.000 euros de multa.
Hem de denunciar la vergonya i l’insult de la fiscal, però també hem d’abraçar a les nostres veïnes que ens han acompanyat amb la seva força i el seu somriure, en tantes i tantes lluites.
I recordar, que sense l’acció de persones compromeses, no avançaríem en la defensa dels drets humans, i sols seríem titelles de la mercantilització: avui la Universitat és una mica menys inaccessible gràcies a l’Ana, l’Alba, la resta de les 11 encausades i centenars d’estudiants d’aquest país que s’han mobilitzat, es mobilitzen i es mobilitzaran: perquè som persones vives i volem viure en un món molt més just.
Oriol Francesch i Llongueras
Camino por las calles de Olesa y me encuentro con unos carteles que informan “la pública a juicio” “Solidaridad con Ana y Alba”. Cómo vecina de Olesa, como madre, como abuela, como hija, intento enterarme que está pasando y al hacerlo, no salgo de mi asombro con la noticia y la situación. Ana, Alba y sus compañeros, reivindicaron, mediante la lucha y la protesta, la aplicación de las tasas universitarias, que es un beneficio para ellas, pero también para todo el resto de estudiantes. No tienen miedo, se implican en causas justas y en conseguir mejoras para todos. Pero la ley mordaza está ahí, con ella pretenden callar la protesta, que los jóvenes decidan no participar, que el “no te metas” domine la escena. Ante esto, Ana y Alba no se resignan y sus principios las empujan a involucrarse y luchar por sus derechos y, sobre todo, no olvidemos, que también por los derechos de los demás. La ley mordaza hace su trabajo y la represión desatada les quiere imponer 111 años, para que sea ejemplarizante, para que se extienda la sensación de que es peligroso ponerse en contra de las injusticias Ante esto, no podemos mirar para un costado y pido la más absoluta solidaridad con estás jóvenes y sus compañeros. No podemos permanecer indiferentes ante la judicialización de su futuro y el del futuro de todas y todos. Solidaridad con Ana y Alba, hoy son ellas, mañana pueden ser nuestras hijas e hijos.
Joseline Rodríguez Varela
Quatre anys de carrera intentant ser autosuficient (pel que fa a la uni, ja sabem que els joves no ens podem independitzar del tot fins que no som adults, per això de la precarització del treball en joves i tal…), amb uns preus desorbitats, 2200€/any per estudiar traducció, i no en parlem del transport públic. Evidentment, sorgeix un moviment que exigeix la rebaixa de les taxes, perquè no podem permetre’ns anar a la uni, i a sobre ens trobem que encausen a les nostres amigues i que els demanen 111 anys de presó en total? Per voler tenir una vida una mica més digne, han d’anar a presó? Estem bojos? És indignant i frustrant veure això, volen que estem callats i que no fem res, però vull poder anar a la uni, vull poder estudiar si vull, i que les altres persones també hi puguin anar. Gràcies Ana, Alba i totes les altres encausades!
Estefania Bautista Bastidas
Últimament estem veient com la dissidència política està sent castigada brutalment, tan per l’Estat com pel Govern. Un mateix però, no se n’adona de la magnitud de la injustícia fins que no ho viu amb els cercles personals més propers; les meves amigues Ana i Alba, d’Olesa de tota la vida, s’enfronten a presó i a multes desorbitades per defensar l’educació pública. Ho afronten per defensar el que s’havia aprovat per llei. Ho afronten per ser joves mobilitzades i que lluiten per un futur millor per a totes nosaltres. Ho afronten perquè a l’estat no li interessa la gent mobilitzada i amb ganes de viure una vida més digne.
Ser jove i veure la cruesa de la nostra realitat, és sincerament desesperançador. Tot i així, l’única opció que ens queda és seguir lluitant i donar suport a les nostres amigues ja que, gràcies a elles i a totes les que han lluitat, la rebaixa de les taxes és una realitat. Ana i Alba, no esteu soles!
Francesc Serradó Mestres
“Els fills dels obrers volem estudiar” va ser el lema amb el qual centenars de joves van marxar, a mitjans de la dècada dels setanta, a Cornellà de Llobregat (Barcelona).
2017. Una treintena d’estudiants encausades per reclamar la rebaixa de taxes universitàries, de les quals 13 s’enfronten a 111 anís de presó en total i 130.000€.
Ana i Alba són part d’aquestes tretze, suport total!. Per saber de què és capaç el feixisme no cal intuïció, cal memòria.
Toni Algarra (pare de l’Ana Algarra Navarro)
