Eddie Redmayne (La teoría del todo) i Sacha Baron Cohen (Borat) ens porten un drama judicial ambientat a les protestes en contra de la guerra del Vietnam a 1968.
En unes setmanes on les eleccions presidencials nord-americanes han ocupat un gran espai mediàtic, per la rivalitat entre el demòcrata Joe Biden i el republicà Donald Trump -i que ha donat com a resultat l’elecció del candidat demòcrata-, arriba a Netflix El juicio de los 7 de Chicago, la nova producció d’Aaron Sorkin, guionista i director de grans clàssics judicials i polítics com la celebèrrima sèrie El ala oeste de la casa blanca. A la pel·lícula, estrenada a finals de setembre a la plataforma Netflix, Sorkin ens torna a endinsar al passat polític nordamericà -com també va fer a La guerra de Charlie Wilson (2007)- aquest cop a la intrahistòria del judici a 8 activistes dels moviments socials que esdevenien a 1968 als EUA, i arreu del món.
El film ens mostra la cara menys idealitzada de la dècada dels seixanta a nord-Amèrica, on, juntament amb els assassinats de Bobby Kennedy o Martin Luther King, els principals activistes eren perseguits i vigilats per la policia, a fi d’intentar controlar la revolució contracultural que ja es començava a descobrir imparable. Encara que el títol de la pel·lícula esmenti a set personatges, aquesta s’inicia amb vuit acusats, tot i que, al llarg del procés, el president del partit de les panteres negres Bobby Seale -injustament relacionat al cas-, va ser separat de l’acusació.
La producció, escrita i dirigida per Sorkin, és un autèntic tour de force històric, replet de flashbacks que s’intercalen amb les escenes del judici, i que farà les delícies dels amants dels drames judicials, tot i que, a mesura que avança, va perdent la força dramàtica característica dels biopics històrics, i s’allunya del colofó magistral amb el qual Sorkin tancava Algunos hombres Buenos (1992), on Tom Cruise com a advocat exigia la veritat del cas al coronel Nathan R. Jessup, interpretat per un Jack Nicholson en estat de gràcia, i aquest, portat a l’extrem, confessava iniciant la rèplica amb la ja cèlebre frase: “Tu no pots encaixar la veritat”.
Mitologia nord-americana
Igual que les pel·lícules de l’oest del cinema clàssic, les noves produccions centrades al segle XX nord-americà, estan creant una mitologia idealitzada dels personatges que van tenir ressò a les dècades més convulses dels darrers anys. Gràcies als biopics dramàtics d’artistes com Charlie Parker o Ray Charles, d’esportistes com Muhammad Ali i activistes com Malcom X, el cinema es va omplint de figures reals i interessants amb una dimensió que transcendeix la història i els capfica a l’imaginari mitològic del cinema, convertint-los en els nous Wyatt Earp, Roy Bean o el general Lee.
A la cinta de Sorkin se’ns presenten figures i activistes socials menys coneguts però força interessants, com els fundadors del partit “Yippie” Jerry Rubin (Jeremy strong) i Abbie Hoffman, aquest últim interpretat per Sacha Baron Cohen a un paper on l’actor anglès desplega tot el seu talent interpretatiu per dotar al personatge d’un equilibri perfecte entre la paròdia i el dramatisme, convertint-lo en el personatge més carismàtic del film.
Carlos Cordero