L’actual model urbanístic d’Olesa està establert en el Pla General d’Ordenació Urbana de 1993. Més d’un quart de segle després és obvi que cal adequar la situació del municipi a l’actual situació demogràfica, social i econòmica, introduint criteris que ara són urgents, com la sostenibilitat, la cohesió dels barris o la perspectiva de gènere i equitat.
L’elaboració d’un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) ve de lluny. El febrer de 2011 ja es disposava d’una memòria d’avanç de pla, que el Bloc va voler reconsiderar un cop va accedir al govern el juny d’aquell any. L’elaboració del nou POUM fa més de tres anys que s’està desenvolupant.
Al llarg de 2017, a la fase de diagnosi prèvia al nou avanç del Pla, es van realitzar set tallers temàtics oberts a tothom (indústria, model de ciutat, barris externs, medi ambient…) i una cinquantena d’entrevistes de grup, es van dur a terme dues sessions de debat a centres d’educació secundària, es va facilitar un plànol interactiu en línia, es va habilitar una bústia per a recollir propostes, es van fer reunions amb representants de diversos col·lectius i els redactors del Pla van entrevistar-se amb tot el veïnat que ho va demanar, per diagnosticar problemes i per treballar les propostes de solució.
A més, al maig de 2017 el Ple va aprovar per unanimitat la creació del Consell Assessor Urbanístic (CAU), on hi han estat presents els partits polítics amb representació municipal i també la ciutadania, a través dels representants dels consells sectorials de participació ciutadana (Cultura, Barris, Benestar Social i Esports). Entre les funcions del consell hi havia la de fer propostes per incloure-les al programa de participació ciutadana del POUM. El CAU va celebrar nou sessions de seguiment entre el 2017 i el 2018.
La següent fase de participació, al 2018, abans de l’aprovació inicial del POUM, va incloure sis tallers de participació presencials i un seguit de recorreguts pel nucli urbà i per les urbanitzacions Ribes Blaves i Oasi. També es van dur a terme un seguit d’accions comunicatives als mitjans locals. Per descomptat, el Pla havia estat exposat públicament i es va explicar a tots els consells participatius.
Al Ple de novembre de 2018 es va aprovar inicialment el POUM sense cap vot en contra, tot i que els partits de l’oposició van retreure el retard amb que s’havia fet. Dos dies després es va fer un acte públic a la Casa de Cultura per explicar-lo públicament. A partir d’aquí es va obrir el període d’al·legacions, que va recollir 91 instàncies, la majoria de les quals han estat considerades positivament per l’equip redactor del Pla i el CAU. D’altra banda, han continuat les reunions amb tots els particulars i els col·lectius amb afectacions específiques, així com les reunions amb els representants dels barris (Ribes Blaves, Nucli Antic, Les Planes, La Central-L’Olivera i amb representants de La Rambla-Eixample i Els Clossos).
Aquest és fins ara el procés que ha seguit el POUM. La participació ha de procurar que intervingui el màxim nombre de persones, però també ha de vincular tots aquells agents representatius del teixit social, per tal de reflectir la diversitat de la població i les seves preocupacions i interessos.
En aquest cas, mitjançant la participació ciutadana s’han creat i modificat moltes de les propostes del POUM. A més, s’ha excedit amb escreix el que estableix la normativa.
Davant algunes veus del tot contràries al POUM -algunes fetes públiques en aquesta revista-, creiem que cal oferir un debat públic i obert, on totes les veus puguin dir-hi la seva i aportar la documentació que els avali, per tal d’evitar confondre la ciutadania.
Bloc Olesà
