Sabieu que l’any 1680, el Consell Municipal d’Olesa prohibia terminantment als seus veïns orinar des de les finestres de les cases?
Textualment diu: “……Primerament ordernarem que ninguna persona, ni gos presumesca pixar ni llençar ningunes sutziedats per finestres ni per teulades he qui contrafara que pach de bant sinch sous per quiscuna vegada aplicadors als mostasaps…” Així anaven les coses en aquella època.
A finals del segle XIX a Olesa hi havia 3.532 habitants. Sota la presidència de l’alcalde Eduard Matas Batallé, es va fundar l’any 1890 la Junta Municipal de Saniitat degut a les malalties que provocava la falta d’higiene en general i les aigües contaminades per la filtració dels pous negres de les cases. Aquesta Junta vetllava perquè les condicions sanitàries dels olesans fossin les més adequades possibles i així intentar evitar malalties. La Junta estava formada, juntament amb l’alcalde, per Francesc Carrera, metge, Joan Galceran, farmacèutic, Francesc Llambés, veterinari i Joan Pujol. La Junta es reunia el primer dia del primer mes de cada trimestre. En la primera reunió la Junta va arribar a aquests acords:
- Examinar l’aigua que surt de les fonts de la Plaça de la Constitució, i en cas de no reunir les condicions, verificar la mina de procedència i reparar-la fins que surti l’aigua en condicions.
- Ordenar la neteja els safareigs i basses de dipòsit d’aigua dels horts.
- Ordenar la neteja dels carrers mitjançant els veïns que escombraran i regaran dues vegades al dia, procurant que el regat no sigui excessiu.
- Practicar visites domiciliaries als malalts que ho necessitin.
- Manar retirar el dipòsit de brossa del carrer del Forn.
- Evitar que el veïns del carrer de Dalt llencin l’aigua bruta a la riera.
- Continuar fent servir l’estricnina contra el gossos que vagin sense morrió.
- Procurar dividir amb dos l’actual safareig de la Plaça.
- Estudiar quin podria ser el local on poguessin estar aïllats els malalts contagiosos.
Es farà un pregó públic perquè tots els olesans estiguin assabentats.
“Tots els propietaris que tinguin pous a prop de l’aigua potable que surt de la Plaça de la Constitució, que els netegin, així com els pous negres de les cases que puguin tenir més o menys directa comunicació amb l’aigua potable. En l’extracció de les latrines, que es faci de les 12 de la nit a les 6 del matí, que no tirin aigua bruta al carrer, els que tinguin dipòsits de fems que els netegin. Es buscarà un carro perquè passi per les cases a recollir la brossa“. Fins i tot es va prohibir que els ramats de cabres lleteres transitin pels carrers i l’inspector de carns va donar ordre de que s’havien de revisar totes les gallines.
Any 1870: “Totes les terres, pedres i altres escombraries que s’hagin de treure de les cases, es portaran a les afores del poble. Queda prohibit criar porcs i conills a les cases on no hi hagi corral. Tots els amos de tenda oberta o ambulant, deuran tenir en regla els pesos i mesures que facin servir”.
Durant aquests primers anys de la fundació de la Junta de Sanitat hi hagueren una série de problemes amb l’aigua i malalties, que van necessitar una sèrie de mesures per a solucionar-los:
– Demanda a la població d’Olesa a fer una netejxa general. Higiene dels carrers i cases de la vila.
– Neteja del safareig públic.
– Problemes amb els residus de les morques.
– Problemes amb l’aigua del bacallà
– Els pous negres. Inspecció a mines i pous que contaminen les fonts de la Plaça i la mina.
Els membres de La junta Municipal de Sanitat l’any 1909 eren: Josep Canals (alcalde), Antoni Blanxart (inspector de Sanitat), Narcís Llongueras (secretari), Ricard Tobella (farmacèutic), Santiago Diago (veterinari), Francesc Carrera (metge), Josep Pujol i Joaquim Cortada.
Any 1935: de la inspecció feta per la Junta de Sanitat, dels 12 locals revisats en la nostra vila, només n’hi ha tres en que s’han de fer reformes en els seus ”retretes”. L’any 1936, la Junta Municipal de Sanitat estava formada per: Llorens Zapater Pascual (alcalde President), Emili Blanxart Pedrals (secretari metge inspector), Ricard Tobella (farmacèutic) i Ramon Coll Bach (veterinari).
Elies Valldeperes
