El com i el perquè de la segona edició de “Josep Barceló i el robatori de Sant Jaume”
“Jo estimo tant el meu poble
que sempre he estat decidit
donant la cara amb coratge,
amb la paraula i l’escrit”.
(“Cavil-lació”, Josep Maria Sibina)
El 23 d’abril, dia de Sant Jordi, de 1998, sortia la primera edició del llibre de Josep Maria Sibina Alsina “Josep Barceló i el robatori de Sant Jaume”. Ell mateix se’l va autoeditar.
Aquest 2021, vint-i-tres anys després, apareix una segona edició pòstuma amb tots els ets i uts, és a dir amb el seu dipòsit legal i el seu ISBN, gràcies a l’empenta editora de l’Associació Cultural el Raval “El Lokal” que ha incorporat l’obra a la seva col·lecció “Històries del Raval”.
Una pregunta ens pot venir al cap: quina relació pot haver-hi entre l’olesà mas de Sant Jaume i el barceloní barri del Raval (antic “barrio chino”)?. Tot té una explicació. A mitjan segle XIX al barri del Raval es concentraven la majoria d’indústries de Barcelona i les vivendes dels obrers que hi treballaven, en insalubre i difícil convivència. Un inevitable escenari de la lluita de classes a on va desenvolupar la seva acció sindical el dirigent obrer Josep Barceló i Cassadó, injustament agarrotat el 21 de juny de 1855, víctima d’un complot ordit entre el Capità General Juan Zapatero i patrons tèxtils per poder-lo acusar de ser l’instigador del robatori i assassinat ocorreguts al mas de Sant Jaume d’Olesa de Montserrat el 29 de març d’aquell mateix any. De tot això ens parla en Josep Maria Sibina al seu llibre.
També ens podem fer una altra pregunta: com s’ha arribat a aquesta segona edició de “Josep Barceló i el robatori de Sant Jaume”, aquesta vegada dirigida a un públic lector que sobrepassa els estrictes límits d’Olesa i que, fins i tot, se’n prepari la traducció al castellà?. La investigadora Elsa Plaza, cercant dades i documentació sobre Josep Barceló, va tenir notícia de l’existència d’aquella primera autoedició del llibre a la biblioteca pública d’Olesa i desprès de llegir-lo, examinar-lo i contrastar-lo va considerar interessant donar-lo a conèixer a un públic més ampli proposant a “El Lokal” la seva edició, repte que, amb bon criteri, fou acceptat.
Josep Maria Sibina va ser un diletant de l’escriptura conreant tota mena de gèneres; poesia, novel·la, articles de premsa, guions radiofònics, miscel·lània i història, aquesta darrera, segurament, la feina més reeixida. Justament la seva obra d’investigació històrica comença amb “Josep Barceló i el robatori de Sant Jaume”, continua amb “Sense el vostre permís”, “Matiners, facciosos, trabucaires: Carlins”, “Camps de concentració” i acaba amb un treball que ens va deixar mig embastat i inèdit sobre “llinatges olesans”.
Quin és el fil de la investigació històrica del Josep Maria Sibina? Si Unamuno va dir “me duele España”, el Josep Maria podia haver dit “em fa mal Olesa” i de fet ho va dir:
“Et juro amic, que un dia parlaré.
Deslligaré els escrúpols que nuen la raó
I un cop alliberat, explicaré el que penso
de tot quan em preocupa, d’això i d’allò.
Perquè els rapsodes d’aquest nostre poble
sempre parlen de Montserrat, del Puigventós,
del Llobregat, de la Moreneta i els pastors?
Sempre el mateix? Ens manca valentia
per parlar de les coses que ens irriten cada dia”,
Et juro amic, que un dia parlaré. I va parlar. El Josep Maria Sibina va ser un autor incòmode per determinats sectors i “patums” que es guarden la cultura i la història per a ells, perquè els hi va prendre el foc sagrat i ens el va entregar posant al nostre abast una Olesa que va més enllà de la Passió, els Misteris, les Farigoles o les ofrenes a Santa Oliva. Va deixar de banda una suposada Olesa idíl·lica, bucòlica i harmoniosa i va intentar posar-nos al davant una Olesa ja passada però que ha configurat en certa manera el seu present, amb canalles de tota mena i buscavides, burgesos i obrers, lluita de classes, l’herència “salista”…l’Olesa que triga dinou anys després de la mort del dictador, a retirar el Monument als “25 años de paz” i trenta-tres a rehabilitar i homenatjar al seu alcalde Fèlix Figueras, assassinat pel feixisme, i que encara té problemes de memòria històrica i democràtica. Aquest va ser el seu mèrit.
Marti Obiols Casanovas
El periòdic 08640 no es fa responsable del contingut de les cartes (opinions, comentaris, rèpliques i suggeriments d’interès general, respectuosos cap a les persones i institucions), i es reserva el dret de publicar-les i resumir-les si és necessari. Els articles que no es publiquen en aquesta edició per falta d’espai, sortiran a les properes edicions. Les cartes per a aquesta secció s’han de signar amb el nom i cognom de l’autor, DNI, telèfon i adreça. S’han d’adreçar a l’a/e: periodic08640@gmail.com
