“Get back”

Get Back: viatja al passat de la mà de Peter Jackson

Disney + estrena una docusèrie de tres parts sobre la creació de l’últim àlbum de The Beatles

Amb cent cinquanta hores de metratge, Peter Jackson, el mític director de la trilogia de El señor de los anillos, ens descobreix l’últim procés creatiu dels Beatles. Eren els primers dies de 1969, però els quatre membres del grup treballaven a contrarellotge per gravar un nou àlbum en directe, tot i que des de l’agost del ’66 no actuaven en públic. Estrenat a Disney+, i amb alguna baralla per part del director per no eliminar escenes quotidianes dels músics fumant o parlant amb llibertat, el documental ha vist la llum amb la intenció de mostrar un retrat realista de la intrahistòria dels últims dies dels Beatles, sense rentades de cara postmoderns.

Destinat a autèntics mitòmans del grup de Liverpool, el documental s’apropa més a l’experiència que a l’entreteniment. Com també a la pel·lícula de Jacques Rivette La bella mentirosa (1991), guanyadora de la palma d’Or a Cannes, experimentem el procés creatiu d’un pintor madur durant unes màgiques quatre hores, al documental de Peter Jackson el temps s’allarga -com ens té acostumats el director- per convidar-nos a observar de ben a prop els dies previs a l’últim concert de la banda. Les expressions, els comentaris banals, la inspiració momentània o la frustració aniran apareixent a mesura que el documental ens endinsa al dia a dia del frenètic gener que van tenir per davant.

Tot fan dels Beatles sap com va acabar el grup; que finalment el concert va ser al terrat de l’edifici d’Apple Corps, que l’últim àlbum va anomenar-se Let it be -en comptes de Get Back-, i de segur, la sort posterior de tots els seus membres, les seves carreres en solitari i algunes tràgiques morts. Davant tot això, Jackson sabia que era difícil aportar alguna nova experiència a la Beatlemania, però realment ha encertat l’element que pot enamorar a uns seguidors que tenen al seu abast centenars de pel·lícules musicals i llibres biogràfics, i ha sigut aixecar-se molt amablement i convidar-los a seure per ser uns més al costat d’alguns dels millors compositors de la història de la música. Jackson s’ha encarregat de ser un creatiu acomodador, és la nostra feina ara, com a espectadors, gaudir d’aquest viatge al passat sense presses i amb la il·lusió que acompanya al cinema.

Carlos Cordero

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

Que sabem dels nostres cognoms?

És molt estesa la creença que tothom que porta el mateix cognom pertany a una mateixa família o llinatge. Aquesta opinió generalitzada no té...

Donatiu

Des de la Delegació d'Olesa de Montserrat de l'Associació de Familiars de persones amb Alzheimer i altres Demències del Baix Llobregat, volem agrair el...

Xerrada: “Família i escola”

L’inici de l’escolaritat i la tria d’escola és sovint un moment clau en la vida de les famílies i els infants. És habitual que...

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

Que sabem dels nostres cognoms?

És molt estesa la creença que tothom que porta el mateix cognom pertany a una mateixa família o llinatge. Aquesta opinió generalitzada no té...

Donatiu

Des de la Delegació d'Olesa de Montserrat de l'Associació de Familiars de persones amb Alzheimer i altres Demències del Baix Llobregat, volem agrair el...

Xerrada: “Família i escola”

L’inici de l’escolaritat i la tria d’escola és sovint un moment clau en la vida de les famílies i els infants. És habitual que...

Premi Gaudí

La pel·lícula “Quico Sabaté, sense destí” competia a la 16a edició dels Premis Gaudí, organitzats per l’Acadèmia del Cinema Català, amb “Miró” en la...

Guaita!

Pobret aquest carrer... no hi ha portals, és molt petit i a sobre, el seu nom està tapat per un senyal i a l’altra...
Farmàcies de Guàrdia