Emissió de paper moneda Olesa durant la Guerra Civil (1936-1939)

Catalunya ha disposat, en els moments de plena sobirania nacional, del seu propi sistema monetari, els signes del qual han estat les monedes de metall. Cal, però, arribar a l’època moderna i particularment al conflicte de la Guerra Civil (1936-1939) per veure néixer el paper moneda català, del qual la col·lecció Antoni Turró és un exemple magnífic.

L’alteració de les circumstàncies econòmiques, ja des dels primers mesos de la guerra, afectà en gran proporció l’activitat financera de Catalunya i, en particular, provocà una gran escassetat de moneda de metall; d’una banda, per l’atresorament de la plata en mans de particulars i del govern republicà i, de l’altra, per la retirada de la xavalla de coure (metall usat en les indústries de guerra). Aquest fet causà greus dificultats per fer transaccions comercials i, en la vida ordinària, la desaparició de la moneda petita o fraccionària.

Conscients d’aquesta problemàtica, la Generalitat de Catalunya va emprendre, el mes de setembre del 1936, l’emissió de bitllets de deu, cinc i dues pessetes i mitja. Aquesta iniciativa no va prosperar per l’oposició del Govern espanyol, alhora que aquests bitllets tampoc no resolien el canvi menut, ja que els valors nominals eren massa elevats.

Davant d’aquesta situació, el Govern de la Generalitat, amb la modificació de la Llei municipal catalana de 9 d’octubre de 1936, dotà els ajuntaments de la potestat d’emetre moneda fiduciària de petits valors de curs legal i obligatori, però limitada al terme municipal. Dels 1.075 municipis existents a Catalunya l’any 1937, 720 emeteren paper moneda o bé algun signe monetari local, la qual cosa demostra la importància i la validesa de la mesura per resoldre la difícil situació malgrat l’oposició i la prohibició expressa del Govern de l’Estat, amb seu a València. Finalment, i en la mesura que els municipis catalans eren ocupats per l’exèrcit feixista del general Francisco Franco, el paper moneda local era anul·lat i retirat en el seu valor econòmic.

Durant la Guerra Civil Espanyola, foren nombroses les poblacions que posaren en circulació paper moneda per pal·liar la falta de moneda fraccionària, ja que ben aviat desaparegueren de la circulació les monedes de coure i níquel per necessitats bèl·liques 0,05,0,10, 0,25, i 0,50 pts.), així com també les de plata per necessitats econòmiques (0,50, 1, 2, i 5 pts.). El greu problema fou solucionat amb l’emissió de paper moneda amb la garantia municipal, essent de curs obligatori per tot el terme municipal, si bé també s’acceptava moneda de les poblacions veïnes, tals com Esparreguera, Abrera i Monistrol.

Per acord municipal del 14 de maig de 1937 es creà una emissió de paper moneda amb els valors de 1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims, per un import total de 25.000 pts. Foren impresos pel Centre Administratiu Municipal de Barcelona. A l’anvers portent l’escut local entre una branca de llorer i una palma, emmarcat el tot per una bonica sanefa. Al revers, unes orles porten el valor de canvi.

La primera emissió va ser signats per l’alcalde Miquel Matas i Estebanell, i la segona per l’alcalde Ramon Parera i Figueras. Ambdues són signades pel secretari municipal Joan B. Izquierdo.

Finalment en la sessió del Consell Municipal del dia 17 de desembre de 1937 i davant de la desaparició total de la moneda fraccionària fou acordar crear una nova emissió amb valors de 10 i de 5 cèntims per un import de 10… pts. (5.000 de cada valor). Aquesta darrera emissió, però ja no tingué lloc, ja que a principis de l’any 1938 el Govern Central prohibí les emissions de paper moneda local.

Així doncs, l’import total general de les emissions de paper moneda d’Olesa de Montserrat quedà reduït a 40.000 pts.

 

Elies Valldeperas

Article anterior“Get back”
Article següentCarnestoltes ja és a prop!

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

Que sabem dels nostres cognoms?

És molt estesa la creença que tothom que porta el mateix cognom pertany a una mateixa família o llinatge. Aquesta opinió generalitzada no té...

Donatiu

Des de la Delegació d'Olesa de Montserrat de l'Associació de Familiars de persones amb Alzheimer i altres Demències del Baix Llobregat, volem agrair el...

Xerrada: “Família i escola”

L’inici de l’escolaritat i la tria d’escola és sovint un moment clau en la vida de les famílies i els infants. És habitual que...

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

Que sabem dels nostres cognoms?

És molt estesa la creença que tothom que porta el mateix cognom pertany a una mateixa família o llinatge. Aquesta opinió generalitzada no té...

Donatiu

Des de la Delegació d'Olesa de Montserrat de l'Associació de Familiars de persones amb Alzheimer i altres Demències del Baix Llobregat, volem agrair el...

Xerrada: “Família i escola”

L’inici de l’escolaritat i la tria d’escola és sovint un moment clau en la vida de les famílies i els infants. És habitual que...

Premi Gaudí

La pel·lícula “Quico Sabaté, sense destí” competia a la 16a edició dels Premis Gaudí, organitzats per l’Acadèmia del Cinema Català, amb “Miró” en la...

Guaita!

Pobret aquest carrer... no hi ha portals, és molt petit i a sobre, el seu nom està tapat per un senyal i a l’altra...
Farmàcies de Guàrdia