El dia 7 d’abril va fer dos anys que ens vas deixar. Per culpa de la maleïda Covid i de les seves restriccions, tant els nostres fills com jo portem dins del cor no haver pogut acomiadar-te com et mereixies.
Tot i haver estat acompanyat fins al final dels teus fills i de la teva estimada neta, no et vàrem poder dir adéu com ens hagués agradat. Per això, encara que sigui tard, havíem de fer-te aquest reconeixement públic i així poder-nos treure aquesta espina clavada.
Volem fer partícips també d’aquest reconeixement a tots aquells i aquelles que t’han recordat durant aquests dos anys d’absència, als quals volem mostrar el nostre més sincer agraïment.
Rafel, t’hem estimat molt i t’estimarem mentre tinguem un alè de vida. Descansa en pau.
Maria Dolors, Rafel Àngel, Xavier, Carmen, Irene i Laia
