Entrevista amb…

…Ramon Sabarich i Oriol Francesch, de l’Associació de Veïns de La Rambla-Eixample

P: És difícil que la gent del barri s’apunti a l’associació de veïns i que treballi de forma permanent?

R: Si, és complicat que la gent dediqui hores extres de la seva vida, perquè tots vivim en un mon on estem “a tope”, on després de treballar tenim mil coses, i a més aquesta feina és voluntària i moltes vegades no és gen agraïda, perquè les crítiques són molt fàcils. El voluntariat és complicat.

O: Funcionen grups al voltant del “consum” d’una cosa: es consumeix esport, oci. Com entitat nosaltres no “consumim”, però si ens situem dins del paradigma del consum, aquí es “consumeix” autoorganització, felicitat, construcció de poders transversals i intentar construir alternatives, si es que es pot dir que estem “consumint” alguna cosa, en el sentit de vivències, que quedi clar.

R: De fet intento fer feliços als altres, si els que tinc a prop estan contents, jo estaré més content, d’alguna manera el que vens a fer aquí es intentar ajudar una mica a que tothom estigui una mica més a gust.

P: Hi ha un moviment associatiu veïnal nou, amb noves idees?

O: Crec que la gent abans de nosaltres, també buscava felicitat, necessitava cobrir demandes. El que passa és que hi ha un procés de transformació del moviment veïnal el qual és un motor real de transformació de l’entorn. Les associacions de veïns han canviat el seu rol, que abans era de crear i organitzar i ara el que intentem proposar és tornar als orígens, però reconvertits, reinventats.

P: Com accediu a la gent? De què manera interactuen per tal de que les vostres propostes s’activin?

O: Interaccionem poc i segurament, malament, podríem millorar molt. Amb el jovent utilitzem els canals de xarxes socials i el boca-orella; amb la gent més gran, quan venen aquí o quan te’ls trobes al carrer. També utilitzem cartells, que la gent gran se’ls mira més que el jovent que està més connectat amb les noves tecnologies.

R: Pensa també que tenim un barri (La Rambla-Eixample) amb al voltant de 12.000 habitants, va des de Jacint Verdaguer fins al carrer Obliqua i des de les vies del tren fins a l’Anselm Clavé, tenim un barri enorme, no podem arribar a tot arreu. Compta que en total som 7 o 8, i el dia que hi estem tots… També és veritat que la gent està molt acostumada a que si no li arribes a casa seva amb l’informació, difícilment miraran coses extres… De totes maneres i a base de fer coses, aquest any he notat que hi ha molta gent que ve a l’associació, que ve a nosaltres amb propostes per a fer coses.

“El carrer és viu, ens toca gestionar l’espai públic”

P: Com treballeu amb el gran ventall de propostes i activitats que rebeu i que finalment concreteu?

R: Cada dimarts tenim reunió i entre tots parlem del que ha passat, si algú s’ha assabentat d’alguna cosa, revisem el correu, comentem coses i valorem les propostes rebudes, i a partir decidim i passem a l’acció.

O: Tenim molt clar que les coses que es fan des de l’associació de veïns han de ser una cosa sempre oberta, plural, que arribi a tothom, que promogui un interès general i no privat. A vegades hem rebut propostes de gent molt propera que li vam dir que no. A títol personal, t’ajudo i ho fem, però no es pot fer des de l’associació, perquè això ha de ser una cosa que benefici socialment al barri.

P: Com es sosté l’associació?

R: Bàsicament tenim tres vies. Primer, els socis, que seran uns 100, 120 més o menys que paguen 15 euros l’any; un altra via son les donacions que passem a recollir pels comerços, sobre tot per a la festa de juliol que és la que costa més diners, i després està la subvenció per part de l’Ajuntament. Encara hi podem trobar una altra via d’ingressos que és a partir de les activitats que fem, que a vegades ens generem algun tipus de benefici, que reinvertim, per exemple, una paella popular i amb els diners que es guanyen es paguen, per exemple, cartells publicitaris.

P: Quines son les principals línies d’acció a partir de les demandes del veïnat?

R: Nosaltres hem volgut mantenir el que ja es feia, per exemple, un espai per a la gent gran on puguin reunir-se, jugar a cartes, dominó, pintura, etcètera. A part d’això generem col·laboracions amb altres entitats i associacions, que no tenen un local propi, poden venir aquí a reunir-se; i això també repercuteix en nosaltres perquè d’aquesta manera estem creant una xarxa. I també activitats que fem cap a l’exterior, amb l’idea de dinamitzar socialment el barri, ja sigui amb les festes del barri, algun concert; hem fet dues consultes, una per si es volia tallar un carrer on els cotxes circulaven molt ràpid i l’altra per a veure com volia la gent el Parc de l’Estatut.

O: Hi ha una demanda de dinamització de l’espai públic, del barri, de tallers, de coses a l’aire lliure, de cultura al carrer. Altres demandes fan referència a la gestió de l’espai públic, a que el carrer és viu, per exemple, la reorganització de l’avinguda Francesc Macià, la Rambla i el cotxe, o el Parc de l’Estatut. I finalment, la necessitat de l’espai per a fer coses: aquí ve Marea Pensionista o la plataforma Olesa es mou i fan reunions, la gent de l’habitatge cooperatiu ve aquí i es reuneix. La gent sap que aquí es fan coses i que tenen un espai obert a molt tipus de gent, no només a la gent de l’Associació.

“Amb el temps hem anat transformant la prioritat d’acció, per exemple deixem de destinar esforços a la participació institucional (per ineficaç i fal·laç) i la hem canviat per una participació autònoma i directa”

P: Quins son els vostres principals problemes?

O: De mobilització i d’organització. D’organització primer, per nombre de persones, som pocs i volem fer moltes coses i a vegades t’ofegues. I de mobilització, quan fas una activitat, la resposta de la gent. Aquí hi ha dues coses, una quan et fan una demanda d’activitat i ells ja creen una mobilització amb la gent, les activitats han de ser molt autònomes.

R: Tenim problemes amb la gent incívica del barri, a vegades fas coses pel barri i alguna persona no té la consciència suficient i es dedica a destrossar algunes coses, per exemple, amb els escocells o al patí obert a l’escola Ferrà. A vegades passa que ens donen les coses sense que això suposi un guany personal, no ho valorem.

També ens trobem amb molta lentitud per part de l’Administració. Per exemple, amb la consulta per posar-hi una pilona al final de la Rambla, l’Ajuntament va trigar dos anys en donar una resposta, i no és per falta de diàleg, el problema és a l’hora de tenir resolucions, què, quan, com, etcètera…, que es triga molt i això té conseqüències amb el barri i també amb la participació i la implicació de la gent en les propostes.

O: Al final això està relacionat amb com es concep realment la participació, si tu gestiones i punt, doncs, perfecte. Si no traspasses poder, si no dones recolzament, ni autonomia, malament. Sembla que les associacions estem en una lliga i els projectes de la política oficial estan en una altra, i això falla. Si tens una necessitat de control i gestió de tot, quan més estret sigui el coll de l’ampolla per on s’ha de passar, més difícil serà que tot es gestioni.

Nosaltres intentem fer coses sense l’ajut de l’Ajuntament. Hem participat molt de temps dels consells de barris i ja no hi anem perquè és una pèrdua de temps, no és efectiu, son petites rodes de. Al principi vam participar dels procés dels pressupostos participatius, però quan vam veure en què es convertia, vam marxar d’allà: això va ser posar-nos a competir entre tots nosaltres, polítiques que son estructurals i que no son discutibles. Per exemple, l’entorn dels espais de les escoles i dels espais del patis de les escoles no és una cosa que s’hagi de discutir en un procés participatiu dels pressupostos. I l’altra cosa és que es va convertir en un espai de competència i competitivitat entre diversos projectes. No es pot plantejar des d’una qüestió de lluita entre barris perquè nosaltres estem a La Rambla-Eixample, però és igual, estem construint un poble, no un barri. També participàvem de la Fira d’Entitats, però ja fa tres anys que no hi anem, perquè és per a la galeria encara més pervers que això, perquè quan et donen la subvenció, hi ha uns punts que t’adjudiquen si participes d’això. Això no és ètic, has de donar unes altres maneres d’incentivar a les entitats per a que hi participen.

P: Quina valoració feu dels incidents al barri l’any passat?

O: Els incidents que s’han produït han deixat de ser fets aïllats, a ser incidents recurrents i aquesta situació preocupa molt. És important analitzar com es va arribar aquí, per què passa això. Crec que passa molt per l’expulsió del centre a la perifèria. Es centralitzen les coses i tot el que queda al voltant, s’oblida. La Rambla abans era un eix comercial, un lloc amb molta vida, molt comerços i molt diferents, hi era el mercat ambulant, la Festa Major es celebrava on ara està el Parc de l’Estatut. Ara està plena de bars i no es que els bars siguin el conflicte, que quedi clar, però s’han tret activitats que es feien aquí, s’ha desmobilitzat el barri i al mateix temps, s’ha massificat, tota aquesta zona es va omplir de pisos: més gent, menys espais, t’empobreixes a nivell social.

Per altra banda, hi ha un canvi de valors, no només al nostre barri, sobre com vivim la vida, el carrer, com sentim el carrer. Les activitats culturals a l’espai públic i un comerç dinàmic afavoreixen canviar les dinàmiques de l’espai. Quin espai públic lliure i verd en tenim a l’Eixample? Cap. Cal invertir molt més en allò social i no limitar-se a l’acció policial.

08640

Junta: Alba González, Ramon Sabarich, Daniel C. Fernández, Martí Alcón, Marçal Vendranas, Carlos Marcial, Jordi Samper, Carlos Marcial, Javi González i Oriol Francesch. Els càrrecs es renoven anualment: aquest equip porta treballant 3 anys.

Principals línies dels projectes:

– Alternatives al barri: dinamització descentralitzada cultura, salut, art…

– Participació directe: taller de Participació per l’avinguda Francesc Macià, qüestionari sobre el futur del Parc de l’Estatut i Referèndum per La Rambla.

– Potenciació de l’autoorganització: entitats, col·lectius, moviments socials

Horari: de dilluns a divendres, de 17 a 20 hores

Telèfon: 654 270 733

a/e: laramblaeixample@gmail.com