Eso que tú me das

Jordi Évole emet l’última entrevista al líder de Jarabe de Palo, Pau Donés. “Eso que tú me das” fuig de ser una sort d’elegia per descobrir-se com un testimoni final de l’actitud vitalista del cantant

“Creo que sin ti, yo no estaría donde estoy ahora mismo’’ comenta Jordi Évole a Pau Donés en un moment de l’entrevista Eso que tú me das (2020), recordant el programa on es van conèixer i que comptava amb un sketch on el personatge d’El Follonero –interpretat per Évole- arremetia contra Jarabe de palo i la cançó que presentava: Bonito.

El que va sortir d’aquest ja famós moment televisiu va ser una bonica amistat entre tots dos, i que els ha portat a enregistrar l’última entrevista del cantant de la mítica banda espanyola.

Estrenat en sales de cinema a finals de setembre, el documental s’ha emès per televisió el passat diumenge 21 de febrer sent líder absolut del dia, amb una mitjana de tres milions d’espectadors, més o menys la mateixa acollida que va tenir a la gran pantalla amb una quantitat de dos-cents cinquanta mil espectadors aproximadament. Tot i que es va estrenar amb restriccions i durant la crisi de la covid-19 que encara ens assetja, s’ha convertit en el documental més vist dels últims deu anys, i encara que es tracta d’un metratge molt sentimental i tràgic, es pot considerar un cant a la vida.

El músic

D’origen català, Pau Donés ha sigut cantant i compositor a Jarabe de Palo, amb els quals va triomfar amb La Flaca (1996), la cançó de l’estiu de 1997 gràcies a una campanya publicitària que els va catapultar a la fama. Fent palesa del seu talent, el grup va demostrar que no eren producte d’una única cançó, i més de vint anys després Donés deixa catorze àlbums, cinc recopilatoris i dotze nominacions als Grammy Latinos. Durant la seva carrera ha cantat amb diferents icones musicals com Pavarotti, Ricky Martin, Antonio Vega, o la seva admirada Celia Cruz.

Durant l’entrevista, gens lacrimògena i plena d’humor, el periodista pregunta a Donés com li agradaria ser recordat. El cantant contesta amb total honestedat que amb el respecte dels professionals de la música, que el reconeguin com un d’ells, i com una persona que s’ha dedicat a fer cançons boniques i sinceres, que poden fer plorar o riure, però que expressen qui és i com veu la vida.

Al seu àlbum recopilatori 50 Palos (2017), publicat -amb motiu dels cinquanta anys del compositor- juntament amb la seva autobiografia, Donés versiona -com sol fer- diferents temes de la seva carrera amb tons de jazz, bossa nova, salsa i ritmes llatins. La Flaca, amb un to més melancòlic en aquesta ocasió, sembla un cant nostàlgic al seu primer èxit, una darrera mirada enrere que ens deixa un regust amarg i ens fa mirar a aquell estiu notant la fredor de l’hivern que s’apropa. Però sempre, amb un somriure final; com no podia ser d’altra manera amb Pau.

Carlos Cordero

 

Article anterior
Article següent

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

Música enregistrada

Fora de joc

Bon xut!

Tennis taula

Farmàcies de Guàrdia