P: En els darrers mesos a Olesa s’ha parlat molt del POUM. Però, què és un POUM?
R: El Pla d’Ordenació Urbanística Territorial és un instrument de planificació del territori que defineix els principals aspectes urbanístics que aniran configurant l’Olesa de les properes dècades: equipaments, infraestructures, activitat econòmica i comercial, edificabilitat, usos, espais patrimonials i naturals a protegir…
P: Abans d’aquest POUM, a Olesa no existia cap document de planificació urbanística?
R: Si, l’any 1993 es va aprovar l’anomenat Pla General, que ha estat el document que ha donat cobertura al creixement demogràfic accelerat del nostre municipi, origen d’alguns dels problemes més importants que patim. Aquest Pla avui encara és vigent.
De fet, el Bloc Olesà va néixer com un moviment que pretenia aturar la creixent especulació immobiliària que va assolar Olesa els anys previs a la crisi. Fins i tot, dos dels nostres membres més destacats, Joan Segado i Salvador Prat, van haver de respondre judicialment per una denúncia d’un dels grans promotors immobiliaris del nostre municipi. Afortunadament, el jutge va arxivar la querella.
P: Segons vostè, quins són els eixos que definirien aquest nou POUM i que el fan diferent de l’anterior?
R: En primer lloc, el nou POUM respon a un procés participatiu obert en què han participat un gran nombre d’entitats cíviques i ciutadans. S’han fet moltíssimes reunions i s’ha articulat un Consell Assessor popular que no té equivalent en gairebé cap projecte de planificació de cap municipi. S’han convocat tallers temàtics, territorials, entrevistes i s’han oberts canals telemàtics per tal d’afavorir l’arribada de propostes de la ciutadania…
P: Anem a les qüestions concretes que han generat una certa controvèrsia: el nou POUM posa l’accent en el creixement d’Olesa?
R: En absolut, respecte del Pla anterior el nou POUM no incrementa en cap àmbit els metres de superfície urbanitzable. Al contrari, en algunes zones els disminueix significativament.
P: El nou POUM fa perillar la protecció del patrimoni natural i cultural d’Olesa?
R: El nou instrument de planejament incrementa exponencialment la protecció d’aquest patrimoni. Per exemple, es passa de 29 elements arquitectònics protegits a 205 elements en forma de fitxes, que incorporen també bens ambientals, paisatgístics i arqueològics.
Cal destacar en aquest aspecte que, malgrat algunes interpretacions errònies, la plana de Can Llimona queda absolutament protegida i no se li acosta cap zona urbana.
P: El nou POUM garantirà el dret a l’habitatge dels olesans i olesanes?
R: Aquesta no és la funció d’un instrument de planejament, però sí que hi pot contribuir de diferents maneres: incrementant els aprofitaments públics i fent reserves per habitatges protegits i dotacionals. Sabem que aquest objectiu incomoda els grans promotors perquè modifica a la baixa les seves expectatives de negoci, però pensem que per sobre de l’interès privat ha de prevaldre l’interès col·lectiu.
P: També són d’interès general els equipaments públics.
R: Per descomptat. El nou POUM no només incrementa la superfície que s’hi dedica, també ressitua aquests espais descentralitzant-los i acostant-los als barris. El camp de futbol del carrer Priorat és un bon exemple: en l’anterior Pla constava com a zona urbanitzable; en el nou ja queda protegit com a zona d’equipament esportiu. De nou es tradueix el resultat de la consulta de 2015 en una norma que respecta la decisió de la ciutadania.
P: Revisem alguns zones concretes, Cal Candi.
R: L’antic POUM de 1993 ja preveia la urbanització de la zona de Cal Candi, al 2003 s’aprovà el pla parcial i al 2006 la reparcel·lació. Però no va ser fins l’any 2011, poc abans que el Bloc entrés a governar, que es va aprovar el projecte d’urbanització. Aquesta aprovació de darrera hora ha limitat molt les possibilitats d’actuar en aquesta zona. Malgrat això es proposa reordenar l’espai i alliberar una zona de 6.857m2 de parc urbà, que permetrà protegir bona part del bosc de pins. La demanda presentada pel promotor immobiliari als membres del Bloc va tenir el seu origen, precisament, en la urbanització de Cal Candi (i d’altres).
P: I quines són les novetats respecte de la zona sud de La Central?
R: En primer lloc, cal deixar ben clar que ara la zona d’horta queda protegida pel catàleg de patrimoni. També cal destacar que una modificació de l’anterior pla, datada l’any 2009, preveia una superfície de 15 hectàrees. El nou POUM les redueix a 8 i també rebaixa a la meitat les previsions de construcció i guanya 11.000 m2 d’equipaments pel barri.
P: L’Eixample?
R: Aquesta ha estat una petició reiteradament expressada per molts veïns que han participat en l’elaboració del POUM, coincident amb el diagnòstic dels tècnics: l’ample dels carrers no és apte per a edificis més alts de 10 m. Això, sumat a la manca d’espais lliures, recomana no densificar més l’Eixample. Per això el nou POUM proposa construir una planta menys a tots els carrers de menys de 12 metres, que són la majoria. L’edificabilitat a tot l’Eixample es reduirà al voltant d’un 20%, alhora que es garantirà una mida d’habitatge més gran (dignificació), més usos per a les plantes baixes, incloent el d’habitatge, i la creació d’una nova plaça.
P: Zona nord de Les Planes?
R: Un altre dels àmbits inclòs en el planejament de 1993, que es va moure mesos abans que el Bloc entrés a governar. Són decisions preses poc abans de les eleccions de 2011 i si es modifiquessin podrien obligar l’Ajuntament a pagar grans sumes de diners. El POUM es veu forçat a reconèixer aquesta realitat, però limita l’edificació al mínim necessari per resoldre la situació de dos carrers sense sortida i guanyar zona verda davant del complex esportiu Salvador Boada.
P: Quines altres millores destacaria respecte al planejament vigent en aquests moments?
R: Pensar l’àmbit urbà no s’ha de limitar únicament a pensar en les edificacions, també ha d’incloure places, zones verdes, mobilitat, etc. El nou POUM preveu l’articulació de noves places i noves zones verdes a tots els barris d’Olesa , potencia la centralitat dels barris i apropa els equipaments al ciutadà que, alhora que evita desplaçaments innecessaris amb cotxe, millora la mobilitat i incentiva la creació de comerç de proximitat.
Per sobre de tot el POUM dona solució a tots els problemes urbanístics que afecten a molts veïns i, en especial, a aquells que dificulten la implantació d’empreses als polígons industrials.
P: Considera que el nou POUM és una bona eina per fer possible un urbanisme harmònic d’Olesa en els propers anys?
R: Si, ho pot arribar a ser. El POUM, de moment, s’ha aprovat inicialment sense cap vot en contra. Però això no vol dir que no sigui millorable. De fet, hem tingut un primer període de presentació d’al·legacions on se n’han presentat 88. Fins i tot el Bloc ha presentat suggeriments a aquesta primera proposta tècnica. El futur d’Olesa és cosa de tots i per això s’agraeix la participació en la fase d’elaboració del document inicial i l’esforç de tots els que ens han fet arribar propostes de millora. Però aquest és un procés obert i fins a l’últim moment considerem una obligació ser permeables a les aportacions ciutadanes, sempre que siguin viables.
De tota manera, això no ha de fer-nos oblidar que sense un nou POUM el planejament de 1993 restaria vigent. Això voldria dir que no es podrien aplicar les propostes ciutadanes incorporades; que perviuria la desconnexió entre el centre de la vila i alguns barris; que tindríem espais naturals, patrimonials i històrics en perill; que no hi hauria una disminució de la superfície urbanitzable o que seguiríem sense resoldre els problemes de molts polígons industrials. I ja ens podem imaginar a qui beneficiaria tot això.
