Efectes secundaris
Darwin deia que “no és el més fort de l’espècie el que sobreviu, tampoc el més intel·ligent, sinó aquell que millor s’adapta als canvis” i sé que per força haig d’adaptar-me als canvis d’aquest 2020, però no serà sense protestar una mica.
El virus s’ha endut familiars, amics o coneguts d’una setmana per l’altra. Amb patologies prèvies o no, si la mort mai no ens deixa indiferents, aquest any s’ha tenyit d’un to molt més tràgic i colpidor. Més esfereïdor. Més difícil de pair perquè en molts casos no hem pogut ni acomiadar-nos, ni consolar-nos com sempre. Ni fer-nos una abraçada.
Aquesta situació ens ha dictat una nova dinàmica en les relacions socials que intentem respectar. Aquest dictat però, té tantes incoherències que acabes dubtant de la correcció de moltes coses que fas, sentint-te una mica delinqüent davant dels altres, quan per dintre el sentit comú et diu que no fas res mal fet. Però és clar, el sentit comú de cadascú pot ser diferent i al cap del dia, resulta que has invertit un munt d’hores i d’energia en converses plenes de raonaments i justificacions sobre mascaretes, desplaçaments, restriccions injustes, grups bombolla, vacunes i conspiracions i, fins i tot, sobre la coreografia més adequada per saludar-nos. Esgotador.
Precisament, un dels temes que ha generat desenes de discussions diàries ha estat l’ús de la tecnologia. Segur que Darwin ens miraria amb una barreja d’interès i estupefacció. Sí, evolucionem i ens adaptem a la tecnologia, però hem d’integrar-ne sense resistència tots els danys col·laterals?
Com la majoria de remeis, la tecnologia ha evitat grans mals, però està tenint efectes secundaris. En l’entorn familiar, les pantalles han estat sens dubte l’única finestra per veure’ns i per compartir estones; una via que ha reduït les distàncies que, encara ara, estem obligats a guardar. Podem riure i veure’ns bufar espelmes d’aniversari a l’altra banda del mòbil: extraordinari, però l’escalfor de la flama no arriba. S’acaba la trucada i ens queda com un buit a l’estómac. Com una tristesa. Una sensació de deslligam. Confiem que sigui una molèstia passatgera i que aquests Zooms, Skypes, Whatsapps i companyia no fomentin la mandra de retrobar-nos.
En l’àmbit professional, si bé és cert que gràcies als avenços en connectivitat, alguns han tingut la sort (el privilegi) de no haver d’interrompre la seva activitat professional, cosa que ha estat la salvació indiscutible de molts negocis, –un remei molt eficaç–, és probable que tanta virtualitat hagi anat diluint la intensitat i l’espontaneïtat de moltes relacions personals dins de les empreses i organitzacions.
La distància física augmenta la seguretat davant del contagi, i hi ha qui defensa que també incrementa l’eficiència i el rendiment, però segur que trobaríem uns quants detractors que llistarien força efectes secundaris d’aquest distanciament.
Però vaja, (sospir), aquí estem… anem evolucionant i adaptant-nos, i també protestant una mica. Gràcies amics del 08640 per fer-nos d’altaveu. Molt Bones Festes i un millor Any Nou.
Núria Riera
