Com era Olesa als anys 50 (capítol 1)

La vida dels olesans als anys 50 era encara molt precària. La major part de les famílies del poble vivien d’una industria tèxtil que, en aquells temps, estava en fase d’expansió, en part, a causa del desgast produït per la mateixa Guerra Civil, i també, en part, pel fet que Europa estava en període de reconstrucció, ja que feia pocs anys que s’havia acabat la Segona Guerra Mundial (1945), la qual havia destruït bona part del teixit industrial. A Olesa, aquesta indústria era molt important.

 

El cens de fàbriques tèxtils en 1950 era format per les següents indústries (entre parèntesi l’any de la seva fundació)

 

La Indústria Olesana S.A. (1919)

S.A. Manufactura Textil (1839)

Paños Margarit S.A. (1855)

Industria Sánchez S.A. (1898)

Joan Dalmases S.A.(1912)

  1. y J. Dalmases S.A.(1921)
  2. Muntané Font S.A. (1921)
  3. Taló Jubany S.A. (1919)
  4. Autonell Vinyals S.L.

Hijos de R. Matas S.A.( 1924)

Textil Pons S.A. (1948)

Nieto de J. Casanovas Pons (1944)

Antonio Galcerán S.A.

Textil Clapés S.A. (1944)

Textil Olesana S.A.(1915)

Textil Flaqué

Dolors Mercader Vilata

Lluís Duran Duran

Joan Quer Costa

 

D’entre aquestes, n’hi havia que tenien plantilles de més de 600 treballadors, com La Industria Olesana i Manufactura Textil; la majoria, però, tenia plantilles entre 50 i 150 treballadors; n’hi havia també de quasi familiars, com les de Joan Quer i Lluís Duran.

Manufactura Sedó S.A., tot i que estava ubicada en el terme d’Esparreguera, ocupava una gran quantitat d’olesans. Anar-hi suposava un llarg desplaçament a peu, passant per la palanca, situada sobre el riu; això representava mitja hora de camí, que es feia tant a les quatre del matí com a les deu de la nit, estiu i hivern.

 

Anys després es disposà d’un servei d’autobús. El desplaçament d’olesans a Can Sedó (Can Broquetes) havia originat algunes dites populars, com “ et tocarà el pito a la palanca” que s’explicava a aquelles persones que arribaven tard a alguna obligació. Aquesta expressió ve perquè, a Can Sedó, per avisar els seus treballadors de l’hora que era, tocaven uns quants “pitos” (sirenes): el primer, mitja hora abans d’iniciar la jornada laboral, després, un quart abans, un altre quan faltaven 5 minuts i l’últim en el moment de començar a treballar, que coincidia amb el tancament de la porta principal.

Altres sectors industrials a Olesa eren representats per Jabones El Gato, de Guillermo Juan, a les cotxeres de l’antic Hotel Gori, per la indústria de Josep Torres (Sastre Aixelà), al carrer Alfons Sala, que produïa lleixiu per una foneria de ferro, propietat d’Andreu Gabañach; i per tres fàbriques de begudes gasoses a càrrec dels empresaris Blanxart, Vendranes i Gibert.

La major part dels olesans vivien del seu treball a la “fàbrica”, que en les condicions del moment, representava jornades de 8 hores diàries, que sempre s’allargaven perquè hi havia una sèrie de festes que, tot i ser obligades, s’havien de recuperar durant la resta de l’any i això feia perllongar la jornada laboral. El dissabte era dia feiner si bé, en algunes empreses, per conveni intern, acordaven fet mitja hora més cada dia per tal de tenir la tarda del dissabte lliure.

Les vacances pagades eren d’una setmana i ja s’havia implantat, en aquells temps, cobrar setmanades dobles per Nadal i pel 18 de juliol, aniversari del “Alzamiento Nacional” que va portar a la Guerra Civil en 1936.

Una forma de treball habitual, que permetia guanyar una mica més, era l’anomenada “a preu fet”. Aquesta era una pràctica bastant corrent entre els teixidors, que acordaven amb l’empresa un preu per passada de fil i així es cobrava pel total de passades fetes a la setmana.

El sous eren molt baixos. Un teixidor cobrava entre 110 i 125 pessetes setmanals; així doncs, un complement gairebé imprescindible per salvar l’economia domèstica era fer hores extra, habitualment en la mateixa empresa, que ho facilitava sense problemes i que es pagava un 50% per sobre del preu normal.

El subministrament elèctric es trobava en precàries condicions. Eren freqüents els talls de corrent per restriccions, que els industrials  solucionaven mitjançant grups electrògens que funcionaven amb fuel-oil o gas-oil (anomenats “burres”). Els  particulars encenien espelmes i llums de carbur. Tot i així s’anava reduint, any rere anys, la seva incidència.

 

Llistat de treballadors de l’empresa Manufactura Tèxtil (any 1919)

 

Secció Blanqueig, tint i acabats

Ignaci Xairó Vendranas , 34 anys, casat

Josep Bayona Llimona, 28 anys, casat

Salvador Matas Matas, 23 anys, solter

Jaume Godiol Codina, 25 anys, solter

Josep Pallarès Garriga, 29 anys, casat

Josep Esperanza Ventura, 21 anys, solter

Josep Franch Ibañez, 24 anys, solter

Josep Grau Aimà, 37 anys, casat

Isidre Simón Mateu, 36 anys, casat

Josep Guillamon Bou, 48 anys, casat

Josep Gonell Seguer, 34 anys, casat

Carles Valls Grau, 57 anys, casat

Salvador Batalla Pla, 19 anys, solter

Joan Prades Massaguer, 32 anys, casat

Manel Andreu Ballester, 34 anys, casat

Bartolomé Valladolid, 28 anys, solter

Joan Voltà Mora, 19 anys, solter

Salvador Sanahuja Gonell, 20 anys, solter

Francesc Gonell Seguer, 20 anys, solter

Domingo Figueras Marcet, 27 anys, solter

Pau Mimó Torrella, 22 anys, solter

Salvador Ubach Fragas, 32 anys, solter

Josep Gotzens, 32 anys, solter

Benvingut Sales, 36 anys, casat

Agapito Mateu, 41 anys, casat

Josep Pascual Carreras, 32 anys, casat

Miquel Torrella Prat, 22 anys, solter

 

Secció Estricadors

Narcís Martinella Valls, 57 anys, solter

Baldomer Tort Sanahuja, 33 anys, casat

Pere Llobet Carreras, 24 anys, solter

Pere Oller Voltà, 23 anys, casat

Miquel Tresserres Basnisac, 25 anys, solter

Jaume Voltà Mora, 21 anys, solter

Nicolas Clusas Tomás, 52 anys, casat

 

Secció Mercerització i cotó

Joan Berenguer Manubens, 23 anys, casat

Ernest Rius Jorba, 21 anys, solter

Gregori Daura Ridua, 24 anys, solter

Pere Voltà Andreu, 24 anys, solter

Llorens Balmaseda Expósito, 27 anys, solter

Damià Torras Costa, 45 anys, casat

Narcís Sanahuja Gonell, 33 anys, casat

Josep Cardús Sabat, 33 anys, casat

 

Elies

 

PD: una part de l’article tret del Llibre “50 anys d’història olesana”, d’Alfons Bayona i Elies Valldeperas. Menció especial del Premi Recerca Vila d’Olesa 2008.

 

 

Article anterior
Article següent

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

Terra i Mans

Música al Mercat

Fira del vi

Compres conjuntes

Farmàcies de Guàrdia