CAP

Dono gràcies a Sant Pantaleó de Nicomedia, metge i màrtir, patró dels malalts, per la mercè que ens ha concedit als olesans de ser la Mútua de Terrassa (MT) qui vetlli per la nostra salut. Aquest miraculós sant m’ha obert els ulls encegats pel maligne que m’impedia veure l’abnegada tasca benefactora de la MT, fent-me caure en el nefand pecat capital de la supèrbia amb risc d’anar a l’infern de cap. Humilment i amb dolor m’aplicaré severes disciplines penitencials. M’he comprat un cilici.

Miraré d’explicar-me. Tot va començar perquè em vaig fer mal al turmell de la cama esquerra i per fer-me una ecografia, des del CAP d’Olesa m’enviaven a Terrassa quan jo demanava d’anar a Martorell; evidentment vaig posar el crit al cel (per què no vull anar a Terrassa? és mes lluny, pitjor comunicació, transport més car…). Un pacient treballador de la MT coneixedor dels seus intríngulis, va intentar fer amb mi, pobre desconeixedor dels secrets, arcans i complexitats de la sanitat, una lloable tasca pedagògica explicant-me la impossibilitat material de fer les proves diagnòstiques a Martorell, i jo, que com Sant Pau he caigut del cavall i he vist la llum, transmeto els coneixements que em va donar als incrèduls que, com aquesta humil persona que us escriu ha fet fins ara, malparlen de la MT.

I aquí intervé providencialment Sant Pantaleó: de cop vaig veure, obcecat de mi, com aquell pacient treballador de la MT coneixedor dels seus intríngulis, gairebé amb llàgrimes als ulls m’explicava que el pervers i malèvol Sistema Català de la Salut (SCS) havia imposat a la pobre MT un contracte o conveni de col·laboració lleoní que els hi prohibia derivar les proves diagnòstiques a qualsevol altre centre col·laborador que no fos la mateixa MT. Pobre gent, el seu patiment i impotència és gran, perquè són conscients dels perjudicis i molèsties que comporten a Olesa aquesta absurda situació, que, amb l’Ajuntament intenten inútilment solucionar amb un SCS tancat en banda. Va seguir dient-me que podrien tirar la tovallola i abandonar, però això seria un acte de covardia que suposaria que Olesa pogués caure en mans d’empreses cobdicioses que només busquen el benefici i el lucre privat amb la sanitat pública, em deia….

Li vaig preguntar ingènuament per què no donen a conèixer a la ciutadania aquests fets, les gestions que fan conjuntament amb l’Ajuntament etc. etc. etc., així tots plegats podríem fer més força, però, ambdós, sacrificats de mena, no volen atabalar a la població que ja té prou problemes, ells dos sols portaran amb resignació aquesta creu. L’altruisme de la MT no té límit.

La tristesa que reflectia aquell pacient treballador de la MT coneixedor dels seus intríngulis, em va commoure fins a la tendresa. L’home va agafar tanta confiança que es va obrir a mi de tot cor. Es planyia de com la MT lamentava que no podia donar un millor servei a Olesa amb una plantilla de personal sanitari més amplia i eficient, però és que no, no hi ha metges disponibles!!!, no hi ha infermeres!!!, no en trobem enlloc!!!, es desesperava. I les urgències de nit? Ah, les urgències. Impossibles, qui les pagarà?, no volem veure que la MT va amb una mà al davant i l’altre al darrere?

Vaig estar a punt d’oferir-li a aquell pacient treballador de la MT coneixedor dels seus intríngulis, el mocador perquè s’eixugués les llàgrimes i em vaig prometre a mi mateix no posar-me mai més malalt per solidaritat i patriotisme olesà i aplicar-me, adaptada, la reflexió de J.F. Kennedy “No et preguntis què pot fer la Mútua de Terrassa per tu, pregunta’t què pots fer tu per la Mútua de Terrassa”.

Nota aclamatòria del redactor: és difícil de creure, però prometo pel poc honor que em queda, que el que aquí s’explica en allò essencial, és real, viscut en primera persona, excepte la tristesa, la desesperació i les llàgrimes del pacient treballador de la MT coneixedor dels seus intríngulis, que em parlava amb la tranquil·litat d’aquell que es pren un “quinto” a la barra d’un bar mentre et diu “les coses són com són amic, Olesa cultura i tradicions”.

Martí Obiols Casanovas

Article anteriorQuan per fi s’aplica la normativa
Article següentAlba i Ana

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

El tennis taula olesà torna a pujar!

El club Tennis Taula Olesa va participar als campionats d'Espanya a la ciutat d'Antequera i al Campionat de Catalunya (categoria Veterans) el primer cap...

Covid “cerdo”

Estamos en época de pandemia, eso ya lo sabemos todos y algunos lo están sufriendo duramente en su día a día. Tenemos identificado el...

Campiones!

Els caps de setmana del 5 i 6 i del 12 i 13 de juny s'ha disputat el Campionat de Catalunya de Gimnàstica de...

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

El tennis taula olesà torna a pujar!

El club Tennis Taula Olesa va participar als campionats d'Espanya a la ciutat d'Antequera i al Campionat de Catalunya (categoria Veterans) el primer cap...

Covid “cerdo”

Estamos en época de pandemia, eso ya lo sabemos todos y algunos lo están sufriendo duramente en su día a día. Tenemos identificado el...

Campiones!

Els caps de setmana del 5 i 6 i del 12 i 13 de juny s'ha disputat el Campionat de Catalunya de Gimnàstica de...

Una agrupació abandona el ple municipal d’Olesa

El Ple de l’Ajuntament d’Olesa ha aprovat una moció presentada pel grup municipal del PSC per a la revisió del Pla municipal de Mobilitat...

La pel·lícula més íntima de Tarantino

Un conte nostàlgic menys sanguinolent però que manté tot l’estil que defineix al director Qui no ha desitjat viure a altres èpoques? Que faríem, a...
Farmàcies de Guàrdia