La família Puigjaner-Valldeperas
El terreny on hi ha la casa dels Puigjaner, segons consta en el capbreu de 1496, aquesta part de la vila encara no era edificada. El terreny era anomenat la Real i pertanyia a Joan Viladoms. La casa de Cal Puigjaner ja consta en el capbreu de 1548 i era propietat de Baltasar Viladoms, com a fill i hereu de Joan Viladoms. El 1610 Guillem Puigventós compra la casa i l’eixida. Aquest la deixa l’any 1622, en testament, al seu fill Ramon Puigventós, el qual la deixa l’any 1649,en testament, a la seva filla Joana Puigventós, casada el 1655 amb Benet Socarrats.
En el capbreu de 1716 la casa pertany a Pere Valldeperas de Sant Pere Sacama. L’any 1726, en Pere Valldeperas es casa amb Maria Singla i s’estableixen a la casa, que passen a ser-ne els propietaris i que també posseïen l’heretat de Sant Pere Sacama.
A finals de segle XVIII, Eulàlia Valldeperas Singla (1730), filla de Pere Valldeperas Llongueras i Eulàlia Singla i neta de Pere Valldeperas Puigventós, es casà el 12 de febrer de 1749 amb Josep Puigjaner Olivella terratinent de Capellades, de manera que va esdevenir així la família amb més patrimoni d’Olesa. Per aquest motiu la casa és arranjada de dalt a baix i es fa una nova façana la qual ha arribat fins avui dia, amb petits retocs.
Aquest esdeveniment però, va propiciar que la majoria de possessions de Sant Pere Sacama passessin a mans de la família Puigjaner.
El matrimoni va tenir sis fills. La primera Puigjaner Valldeperas que neix a Olesa, és Maria (1749-1807) més tard nasqué Pere Puigjaner Valldeperas (1755-1802), casat amb Francesca Rocafiguera Oriola (1769-1847)
A partir d’aquesta data, el mas serà hàbitat per masovers. Els Valldeperas aniran a viure a Olesa a la casa de Cal Puigjaner al carrer Creu Reial.
Fent un salt al temps, arribem a finals del segle XIX quan neix Lluís Puigjaner, que es converteix en un important industrial de Barcelona, on viu amb la família, amb la qual va a Olesa a passar els caps de setmana. La casa pairal queda a càrrec de masovers que tenen cura i s’encarreguen del cultiu de terres.
Entre les diferents empreses que tenia Lluís Puigjaner hi destaca la cervesera E. Campmany i Cia, en la qual els socis principals són Enric Campmany com a gerent i Lluís Puigjaner com a enginyer. Quan el seu soci dimiteix i ell assumeix la gerència de l’empresa, entra en contacte amb els hereus (nebots) del A. K. Damm, que posseïen les cerveseres “Hijos de Damm” i a 1910 es fusionen i funden la S.A. Dam.
En el terreny personal Lluís Puigjaner va tenir una filla, Empar Puigjaner, que es va fer religiosa de l’Ordre de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül i que després de passar per diferents convents va decidir fundar-ne una a Olesa: en parla amb el pare i aquest li cedeix la casa del carrer de Santa Oliva, convent conegut com “Les Paüles”, que va obrir l’any 1929. Sor Empar no va estar mai destinada en aquest convent.
La iniciativa de fer una fundació de les Filles de la Caritat a Olesa de Montserrat va néixer entre les germanes de la Beneficència de Tarragona per tal d’ajudar les famílies més necessitades. Les monges paüles es van establir a Olesa el 29 d’abril de l’any 1929, gràcies a una donació de la família Puigjaner destinada a una de les seves filles, Empar Puigjaner, que va entrar en aquesta ordre. La donació va ser d’una casa i hort de la família Puigjaner, propietats ubicades al carrer de Santa Oliva.
Elies
