Biografies…

Daniel Blanxart i Pedrals (Olesa de Montserrat, 1884 – Barcelona, 1965) fou un enginyer industrial, eminent investigador olesà, renovador de l’ensenyament tèxtil i musicòleg. Fill del metge berguedà Antoni Blanxart i Grau, destinat a Olesa de Montserrat i d’Escolàstica Pedrals de Puigcerdà. Era una persona que estimava profundament tot el que feia i ho investigava fins a obtenir-ne el màxim coneixement. L’any 1902, va acabar cinc anys de batxillerat amb diverses matricules d’honor, especialment en les assignatures de caire científic, i es traslladà a Terrassa per cursar el Peritatge d’Indústries Tèxtils obtenint el premi extraordinari.

Va arribar a ser catedràtic a l’Escola d’Enginyers Industrials Tèxtils de Terrassa i professor a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Terrassa, a l’Escola Industrial i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Blanxart obtenia la llicenciatura l’any 1907. Va ser el fundador i director del Laboratori d’Assaigs i Investigacions Tèxtils del Condicionament Terrassenc (1908), laboratori pioner a Espanya en l’especialitat tèxtil que va assolir des dels primers moments un gran prestigi i va esdevenir un veritable centre d’investigació, assessorament i control de qualitat al servei de la indústria tèxtil. Va fundar el Laboratori Tèxtil de la Mancomunitat de Fabricants de Teixits de Catalunya (1935) i la Biblioteca Tècnic-Tèxtil de l’Institut Industrial de Terrassa. En el camp professional va registrar diverses patents.

A Olesa de Montserrat hi va fundar l’Escola Municipal d’Arts i Oficis veient la necessitat de formar nous tècnics i obrers especialitzats per fer avançar les indústries locals, principalment la tèxtil. L’Escola Municipal d’Arts i Oficis va ser inaugurada amb tota solemnitat el 18 de gener de 1925, comptant amb la presència d’Alfons Sala i Argemí, comte d’Ègara, la corporació municipal en ple i els representants industrials de la vila.

La documentació publicada sota els auspicis de l’Escola i l’Institut Industrial, va tenir un gran ressò, i sol·licitada des de França, Itàlia, Alemanya i altres països, fins i tot, el Japó.

En consideració als seus mèrits va ser nomenat membre del Patronat Juan de la Cierva (1940), dependent del “Consell Superior d’Investigacions Científiques”.

La seva pacient tasca de recerca va merèixer un primer reconeixement oficial amb la creació de la “Oficina de la Ginesta”, instal·lada a l’Escola Industrial (1942), dependent del Ministeri d’Indústria i Comerç. Van obtenir resultats molt notables els seus estudis científics i pràctics sobre la fibra de Ginesta. El mateix Ministeri d’Educació va finançar una nau destinada a “Taller-Laboratori per a l’experimentació de la Ginesta i altres fibres vegetals”.

Lligat a la ciutat de Terrassa, Blanxart va ser president del Centre Excursionista de Terrassa i fundador de les Joventuts Musicals de Terrassa i publicà “Comentarios y poemas musicales” (1947).

També va ser membre fundador del “Collège International de la Recherche Textile”, de París (1951) de nombrosos Patronats, de la Comissió de reforma dels ensenyaments d’Enginyeria Civil (Madrid 1951), de la Reial Societat de Física i Química, de Madrid, així com de l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Lluís, de Saragossa.

Pel que fa a la música, hi tenia devoció: va publicar libres com a l’any 1958, “La Teoria física de la música”, on unia la ciència amb l’art. El Conservatori va començar a utilitzar-lo com a instrument de treball. Avui dia encara està vigent l’estudi de Blanxart.

Amb motiu de la seva jubilació, es va acordar el seu nomenament com a Professor Honorari de l’Escola de Perits Industrials, perpetuant el seu nom amb la denominació de “Càtedra Blanxart”, a l’aula que ocupés. Així mateix, l’any 1974, es va inaugurar la Càtedra Especial “Daniel Blanxart”, a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa.

La ciutat de Terrassa li va concedí la Medalla de Plata de la Ciutat com homenatge a la seva meritòria tasca en el camp tèxtil. Se li va lliurar en l’Ajuntament amb presència de l’Alcalde i de nombroses personalitats.

Olesa era el poble on Blanxart va néixer i al qual sempre va tornar, Malgrat haver passat la major part de la seva vida a Terrassa i a Barcelona. La seva mare seguia vivint a Olesa. Sense haver estat mai professor a l’Escola d’Arts i Oficis d’Olesa, aquesta rebia sempre les seves visites.

Les seves tasques d’investigació el van portar a patentar molts invents increïbles en el camp industrial, un dels seus invents més notables és el Dinamòmetre continu Blanxart, que servia per trobar els punts poc resistents dels fils.

A Olesa de Montserrat hi ha un institut que du per nom IES Daniel Blanxart i Pedrals. A Terrassa, durant el curs 1972-73, s’aprovà la proposta que l’únic centre públic de la ciutat on s’impartien estudis de batxillerat (Instituto Mixto de Enseñanza Media) adoptarà el nom d’Investigador Blanxart. Actualment és l’IES Investigador Blanxart. Al febrer de 1975 es va inaugurar un monument (monòlit) en la seva memòria, al Parc Municipal d’Olesa de Montserrat, obra de l’escultor local, Amadeu Paltor.

Daniel Blanxart va morir el 19 de desembre de 1965 a la seva casa de Barcelona.

Elies

Biografia de Daniel Blanxart treta del llibre “75 Anys Història de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis d’Olesa de Montserrat” d’Anna Cuadrado Amorós i Robert Casals Graells, Arxiu Històric Municipal.

 

 

Article anterior
Article següent

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

Som el teu estiu

Cursa del Foc

Ja t’ho deia jo…

Guaita!

Farmàcies de Guàrdia