La Biblioteca Santa Oliva forma part de la Casa de Cultura d’Olesa de Montserrat, situada al Parc Municipal, un context on arquitectura i natura conviuen des de fa més d’un segle. A l’origen, la zona era agrícola, amb hortes regades per la Riera de Can Llimona i properes al riu Llobregat. A finals del segle XIX, el doctor Joaquim Casals va reconvertir la finca a l’Hotel Gori, que servia els clients del Balneari de la Puda. Des del 1931, l’edifici i els seus jardins van passar a ser de propietat pública, consolidant un espai que ha transitat de la producció agrícola a l’oci i la salut, i finalment a l’ús comunitari.
L’any 1933, durant la II República, s’inicien les gestions per dotar al municipi d’una biblioteca als baixos de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, a l’antic Hotel Gori. Va ser una fita molt important en la cultura popular olesana. Article de la publicació “Vida Olesana” del novembre de 1935 (Any XII, nº 134): “El dia 1 d’octubre de 1935, s’esdevingué a la nostra vila un fet notable. S’inaugurà a l’Ajuntament una biblioteca pública. Però, no ens acontentéssim pas amb aquest acte inicial. Això no és més que l’embranzida per a la llarga caminada cultural que ens cal fer. Es prendre alè i prou. El que cal és que duri. La biblioteca ha d’ésser una cosa viva. Una biblioteca que no tingui vitalitat, és una sepultura de llibres que és la més vergonyosa de les sepultures l’epitafi de la qual l’haurà esculpit l’anestèsia intel·lectual dels no llegidors.
Ara podríem parlar de si és un bé o si és un mal, la construcció d’aquesta Biblioteca. Nosaltres creiem que serà un bé, encara que segons com podria ser un mal, perquè, encerclada a l’Ajuntament, podria ésser que hagués de seguir les contingències de la política, i llavors fora un desventurat buròcrata més, a qui li cal fer tots els papers de l’auca.
Aquest és el perfil que tots bons olesans hem de conjurar per tal de no sigui mai una realitat. Cal per això, que la Biblioteca sigui de tots, que tots l’estimem per igual. Hi ha d’haver en els directius un criteri molt elevat exempt de tota mena de sectarisme.”
Finalment, el 17 de maig de 1936 s’inaugura la Biblioteca Popular Santa Oliva als baixos de l’Ajuntament. A fi de respondre a les necessitats de la població i per poder atendre la demanda creixent dels usuaris, el 16 de desembre de 1994, la biblioteca es trasllada a un nou local, més ampli i adient, al costat de l’Ajuntament, compartint edifici amb la Casa de Cultura. El 24 d’abril de 1995, al local de Ca l’Oriol, es va signar un conveni de la Biblioteca Santa Oliva amb Pere Planas, Jaume Francesch i Andreu Banus, representant la Diputació.
Durant l’any 2006 es realitzen les obres d’ampliació, passant a ser un equipament de més de 800 m2, repartits en dues plantes. La inauguració va tenir lloc el 17 de novembre de 2006. Com a detall singular, la biblioteca, acull en la seva sala de lectura l’obra artística “La lletra ballarina”, creada pel poeta i artista Joan Brossa.
Ara, després de quasi dos anys d’obres i una inversió superior als 3,8 milions d’euros, el 13 de desembre de 2025 es van fer les primeres jornades de portes obertes de la nova Biblioteca Santa Oliva. Aquesta gran ampliació, projectada per l’estudi barceloní d’arquitectura Coll-Leclerc, va duplicar la superfície de l’equipament afegint un gran jardí elevat transitable de més de 1.000 m2.
El projecte transforma un aparcament en coberta verda i recupera la memòria productiva i natural del lloc. Aquesta ampliació aprofita tot el solar disponible, garantint tota la connexió amb la planta baixa i el primer pis de l’edifici existent sense la necessitat d’escales ni ascensors. El projecte s’organitza en dos nivells que funcionin de forma interdependent. Sota la coberta enjardinada s’ubica la nova zona general de la biblioteca, concebuda com un paisatge interior.
Aquest nivell es caracteritza per una trama regular de pilars rodons i per la introducció de tres patis que perforen la coberta, que fan que la llum natural arribi al semisotà. Els patis són també càpsules de ventilació i frescor durant l’estiu, reforçant la sensació de confort.
La integració urbana també és manifesta en la forma en què l’ampliació es connecta als edificis històrics i al parc municipal. La coberta mirador, per la seva banda, ofereix una nova perspectiva sobre la silueta de Montserrat, reforçant la relació entre arquitectura i paisatge. El projecte planteja una comunitat energètica que donarà servei als edificis municipals veïns, incloent-hi l’Ajuntament. Amb una producció de 90 kw. d’electricitat, es cobrirà un 29% del consum mig anual.
Elies
