Aquest 2020…

Agraïment

Des del CF Olesa volem agrair a tots els comerços que aquest any han col·laborat amb nosaltres, tot i ser un any realment complex a nivell econòmic. També donem les gràcies al cos tècnic per la seva reina diària amb l’equip i per la formació de la nova plantilla d’aquesta temporada. El CF Olesa us desitja molt bones festes!

CF Olesa

 

Gràcies

Fa poc menys d’un any ningú ens hagués dit que hauríem de familiaritzar-nos amb mots com “pandèmia”, “confinament” o “grup bombolla”. No sospitàvem dels moments tan dolorosos que patiríem, amb la pèrdua cruel de familiars i amics, en moltes ocasions sense el consol i la companyia en el seu últim alè. En molt poc temps ens ha canviat la vida, els nostres costums i la manera de relacionar-nos. Ens hem adonat de la nostra fragilitat, però també de la nostra força i de l’esperit de supervivència amb mostres de solidaritat mai conegudes. L’economia esta patint, i previsiblement encara ho farà amb el tancament de negocis i la pèrdua de llocs de treball que comporta. Projectes i il·lusions ensorrats de forma injusta. La Cuineta de la Montse no n’és una excepció, tot i que sortosament hem pogut continuar amb la nostra activitat, incorporant totes les mesures higièniques i de control d’aforament necessàries, amb un esforç i una inversió important per tal de garantir la seguretat de treballadors i clients. Clients que han confiat en nosaltres i ens han donat l’escalf necessari per seguir endavant tot i les dificultats. És gràcies a ells que apugem la persiana cada dia amb l’esperança que no sigui l’últim. Per ells, també, aquest Nadal seguirem oferint el millor de la nostra cuina amb una selecció de plats i un menú de Nit de Nada i Cap d’Any que mantindrà el preu d’anys anteriors, per tal d’ajudar i agrair-los la seva fidelitat. Bones festes!!!

Albert (La Cuineta de la Montse)

 

Comerç local

Aquest any 2020 ens ha ensenyat la importància que té poder gaudir de llibertat, dels dinars familiars, de les copes amb amics, les sortides al parc amb els teus fills i un llarg etcètera.

Però també de que només el poble pot salvar al poble. Que el comerç petit dona vida a la teva ciutat, al teu entorn i que entre tots ens podem ajudar a sortir endavant. Gràcies per confiar en mi i la meva petita botiga. Sense tu, jo no podria seguir. Amb molt d’estima!

Mari Garcia (Cal Matalasser)

2020

Fa molts anys, tot just quan començava en el món professional, vaig tenir la gran sort de caure en mans duna persona que va ser un gran mestre. Aquells temps encara era un aprenent, estudiava i treballava per fer algun caleró, era un món nou, un terreny desconegut que necessitava tots els meus recursos per no perdrem pel camí… no sabia res. Després d’uns anys al seu costat i moltes hores de feina vem acabar un gran projecte, vem passar per moments bons i dolents, el meu aprenentatge va ser molt dur i forçadament ràpid, quant més m’esforçava, més “apretava”… però sempre al meu costat, matí, tarda, vespre i més d’un cap de setmana colze a colze, aprenent constantment, veient com treballava i el patiment costant de si estava el nivell que volia, he de reconèixer que va tindre molta paciència amb mi, però sempre vaig intentar correspondre.

Finalment, una vegada acabat el projecte, em va dedicar unes paraules (…), en aquell moment, vaig entendre moltes coses, vaig ser conscient de l’objectiu que va perseguir durant tant de temps intentant que aprengués i entengués cada una de les coses que em va ensenyar, fins i tot d’aquelles tant subtils que inconscientment també m’ensenyava dia a dia.

Aquest 2020 ha sigut un altre any d’aprenentatge, tant dur i intens com l’inici de la meva carrera professional; amb la pandèmia ens hem tingut que espavilar per tirar endavant, d’estudiar, analitzar, pensar, prendre decisions difícils i d’entendre noves maneres de fer i viure.

Hem tingut que recordar lliçons ja apreses però oblidades i d’altres de noves. Hem recuperat la humilitat perduda i perdut l’orgull del pensar que tot ho sabem, de la certesa que no tenim res, i que el poc que tenim, no és nostre.

Aquest any, malgrat tot, ha sigut un any per posar ordre a com enfoquem de nou la vida, de quin és l’ordre de les nostres prioritats personals, preguntar-nos si la nostra escala de valors era correcte i corregir-la si cal.

Aquest any hem après de molta gent, de la seva solidaritat i empatia, dels que realment pateixen per tu i t’estimen. Però parlem també de diners, el mal dels rics i la preocupació dels pobres.

Resumidament direm que ha sigut nefast, aquesta pandèmia ha demostrat el grau elevadíssim d’incompetència del Govern Central (responsable en primer grau de la resta de subordinats autonòmics); la primera vegada els va agafar (si hem permeteu la grolleria) amb els pixats al ventre, aquí vem veure lo poc preparats que estan professionalment i la falta de previsió i protocols per casos d’emergències, i no tant sols la mèdica, sinó totes en global, no van saber gestionar l’emergència mèdica d’una forma ordenada i coordinada, sinó que tampoc totes les que van anar al darrera. Van prioritzar primer la seva imatge tirant sempre pilotes fora i se’n van dedicar a amagar la seva incompetència polititzant al màxim la mort de la gent. Això va provocar l’inici d’una nova crisi econòmica que empitjora encara més l’endeutament d’un país que ja esta enfonsat per dècades.

Però aquesta crisi afecta ja a la base generadora de riquesa del país, els petits autònoms. Després de tres mesos i mig tancats sembla ser que els governs no han après la lliçó, tornem de nou a un confinament que fa que els petits negocis amb una economia de supervivència ja no puguin aguantar, recordem que porten ja cinc mesos acumulats sense generar un euro, les ajudes només son titulars (excepció de l’Ajuntament, sense el seu ajut, el nostre negoci ja no existiria).

Quan arribem al tercer confinament, que malauradament és a les portes del nou any esperat, veurem que han après dels dos darrers, encara que llavors potser serà massa tard per milers de petites empreses que ja no aguantaran un tercer envit. Però si arriba aquest moment, potser ja és hora de que la societat civil vegi que no tot és

culpa de la mala gestió i cal que ens responsabilitzem que una part de la culpa també serà nostra. Si una cosa no acaba d’entendre és el perquè de la falta de sentit comú i de seny de molta gent, és llastimós que fem les coses per obligació i per la por a ser multats, no som capaços de fer un petit sacrifici per no perdre la comoditat i confondre prevenció amb humiliació. Totes les coses es fan en equip, tots formem part d’un engranatge tant complicat que fa de la nostra desídia un llastre per la resta, la suma de tot això fa que la petita empresa pagui la incompetència dels governants i l’egoisme de la gent. Si no hi posem tots una mica de la nostra part, continuarem així de forma periòdica.

Ara s’acosten dies de grans festes familiars, menjars copiosos, sobretaules d’hores que enllaçaran amb els sopars, alegria i ganes d’oblidar aquest any de restriccions de mobilitat… un caldo de cultiu per començar un any amb noves restriccions… tingueu seny si us plau, per respecte als que estimeu, per respecte als que han sofert de primera mà cuidant malalts i gent gran, per respecte als que han perdut part de la seva família per aquesta nova malaltia que encara busquen com controlar (bé, potser ja ho saben, ara fan càlculs de beneficis)… si, per desgràcia gairebé tot ho mou el diner, la vida i la mort, però si aprenem del que hem passat, els diners ja no són una prioritat: saludar un amic, abraçar a un familiar, mirar els ulls a la gent i veure reflectida la seva alegria de retrobar-nos, ajudar a qui ho necessita, estimar… ser persones humanes amb tota la grandesa de la seva definició, això és viure, cap pandèmia podrà amb nosaltres si tots som un al costat de l’altre.

Cebrià Casals

 

Ànims

Un virus, un mal son ens ha fet mal, molt de mal, malauradament moltes persones ens han deixat i d’altres estan molt malaltes, però no et rendeixis, continua perseguint els somnis, desperta’t, aixeca’t, vesteix-te i mai en donis per vençut.

Superar obstacles, somiar, i si caus, no et quedis a terra, intenta aixecar-te com  sigui, tot això passarà.

Que aquest Nadal el teu cor s’il·lumini quan recordis els que ja no hi són, perquè sabràs que viuen dins teu. Bon Nadal per a tothom!

Elies Valldeperas Costa

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

El tennis taula olesà torna a pujar!

El club Tennis Taula Olesa va participar als campionats d'Espanya a la ciutat d'Antequera i al Campionat de Catalunya (categoria Veterans) el primer cap...

Covid “cerdo”

Estamos en época de pandemia, eso ya lo sabemos todos y algunos lo están sufriendo duramente en su día a día. Tenemos identificado el...

Campiones!

Els caps de setmana del 5 i 6 i del 12 i 13 de juny s'ha disputat el Campionat de Catalunya de Gimnàstica de...

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

El tennis taula olesà torna a pujar!

El club Tennis Taula Olesa va participar als campionats d'Espanya a la ciutat d'Antequera i al Campionat de Catalunya (categoria Veterans) el primer cap...

Covid “cerdo”

Estamos en época de pandemia, eso ya lo sabemos todos y algunos lo están sufriendo duramente en su día a día. Tenemos identificado el...

Campiones!

Els caps de setmana del 5 i 6 i del 12 i 13 de juny s'ha disputat el Campionat de Catalunya de Gimnàstica de...

Una agrupació abandona el ple municipal d’Olesa

El Ple de l’Ajuntament d’Olesa ha aprovat una moció presentada pel grup municipal del PSC per a la revisió del Pla municipal de Mobilitat...

La pel·lícula més íntima de Tarantino

Un conte nostàlgic menys sanguinolent però que manté tot l’estil que defineix al director Qui no ha desitjat viure a altres èpoques? Que faríem, a...
Farmàcies de Guàrdia