Des de l’Associació de Veïns de la Urbanització Oasis, situada al municipi d’Olesa de Montserrat, volem expressar les nostres preocupacions profundes i l’estat persistent d’inseguretat que ha afectat la nostra comunitat a causa de la presència d’una residència de salut mental a la nostra zona.
Aquesta institució, que abans funcionava com una residència geriàtrica, ha estat l’origen d’un seguit de problemes de gran gravetat des de la seva conversió en un centre de salut mental. La causa principal d’aquests problemes sembla ser la mala gestió i negligència per part del propietari del centre, Jacques Tina Kaldjob, conegut també com a Santiago Tina, un resident d’origen camerunès.
Els problemes comencen amb la manca de supervisió adequada dels pacients en el “Centre de règim obert”. Aquesta designació permet als pacients sortir durant certes hores del dia, però la manca de supervisió ha portat a una sèrie d’incidents desagradables, com per exemple, la mort de diverses persones internes. Es tracta de pacients amb patologies mentals greus i addiccions, que sovint passegen lliurement per la urbanització, fins i tot excedint l’horari permès. Això ha donat lloc a situacions com la pràctica d’actes sexuals en espais públics, consum de drogues i fins i tot la presa de medicaments, les pastilles dels quals acaben en llocs accessibles per a nens, amb conseqüències potencialment mortals per aquests.
La comunitat també ha patit disturbis, baralles, intrusions en propietats privades i, en alguns casos, l’ingrés no autoritzat a habitatges particulars. S’escolten crits i plors dia i nit, i fins i tot s’han donat casos on han assetjat verbalment, a vegades de manera inadequada, a les menors de la comunitat.
A això s’afegeixen preocupacions addicionals. Els mateixos interns asseguren que dins del centre, sovint es vulneren els drets dels pacients i l’atenció que se’ls dona és inadequada. Alguns pacients expliquen que es queden sense menjar si no es presenten a temps, i a vegades se’ls serveix menjar en mal estat. La situació és encara més greu quan expliquen que es registren agressions i estafes relacionades amb les assignacions econòmiques mensuals dels pacients.
El més alarmant de tot és que, malgrat aquests problemes evidents, el centre ha passat inspeccions de tota classe. Això planteja interrogants, ja que el personal no sempre està qualificat per tractar pacients amb problemes mentals greus i, a vegades, el centre manca de supervisió nocturna adequada, o només té una proporció extremadament baixa de personal per pacient, la qual cosa agreuja la perillositat de la situació.
Malgrat els esforços de la comunitat i l’Ajuntament per abordar aquesta crisi, les autoritats han ofert respostes insatisfactòries, argumentant que “no poden fer més”. El Govern de l’Ajuntament d’Olesa ha intentat mediar amb el centre, però no ha rebut resposta per part de l’administració d’aquest. Tot i que l’Ajuntament ha decidit promoure el tancament del centre, s’ha destacat que aquesta és una tasca complexa que no recau en la seva competència, sinó en la Generalitat.
Els veïns de la Urbanització Oasis estan desesperats i viuen amb una sensació constant d’inseguretat. La situació s’ha tornat inacceptable, i és per això que han decidit fer una crida a l’acció mitjançant la visibilitat als diferents mitjans de comunicació i la interposició de denúncies a algunes institucions autonòmiques.
Aquesta declaració posa de manifest la urgent necessitat d’abordar aquests problemes per garantir la seguretat i el benestar de la comunitat a la Urbanització Oasis i assegurar que els pacients de salut mental rebin l’atenció i els cures que necessiten, en lloc de patir una situació que posa en perill tothom involucrat.
Veïns i veïnes d’Oasis
PD: El periòdic ha trucat al director de la residència i s’ha negat a fer cap declaració als mitjans i també a que poguéssim visitar les instal·lacions. Ha dit que explicarà la seva versió quan consideri oportú i per altra banda, ha negat que la Generalitat hagi tancat la residència i ha dit que lo que s’havia fet “va ser un canvi de tipologia, de gent gran a salut mental”.
