…en el dia 10 desembre de 1449 Maria Reina d’Aragó va concedir al veïns d’Olesa, entre d’altres, el títol de ciutadans de Barcelona, el dret de fer fires i mercats, poder alçar la muralla al voltant de la vila, poder nomenar jurats i batlles, tenir jurisdicció de “ Baguer” i d’altres concessions.
….a mitjans del segle XIII ja existia la Creu de Saba (Creu d’en Sabat) i ja era anomenada igual que avui, però no el Pla del Fideuer que a principis del segle XVII, era conegut com l’Era de les Espases.
…i el carrer d’en Coscoll des de finals del segle XIV fins al segle XVII s’anomenava “Carrer del Troc”.
…en un document de l’any 1478, ja es feia referència al carrer Ample “ in vico ampla” i posteriorment també s’anomenà carrer del Joc de la Pilota.
…al segle XVII el carrer de l’Església era conegut com a carrer de Barcelona.
…en aquest segle el carrer Calvari era anomenat carrer de Jesús, i al capdavall del mateix es trobava la Creu del Calvari, la que per ésser la XXª del Via Crucis, corresponent a la Mort del Crist, era distingida amb tres Creus.
…a l’any 1818 hi havia a Olesa tres tendes de comestibles on els olesans hi compraven: cansalada, oli, carbó, fideus, arròs, faves, ordi, civada, fesols blancs i virats, cigrons, claus d’espècia, formatge i tota mena de pesca salada, bacallà, tonyina, arengades, sardines, congre sec i peixopalo…
…a Olesa, l’any 1859 hi havia 486 edificis habitats, 53 habitats sempre, 52 habitats temporalment, i 71 deshabitats.576 edificis eren d’un pis, 25 de dos, 3 de tres pisos i 6 barraques.
…a la nostra vila hi havia dues Societats Corals, l’una es deia “La Armonia” i el seu reglament fou aprovat l’agost de 1877, i l’altre era “La Unión” i el seu reglament s’aprovà el gener de 1878.
…en el mes de juny de 1883, l’Ajuntament d’Olesa va concedir a la Societat Círcol Democràtic la construcció d’un envelat a la Plaça de la Verdura (avui, Plaça de les Fonts), per tal de fer-hi balls tots els dies de la Festa Major; aquest fou, per tant, el primer envelat a Olesa.
…Salvador Oller, treballant a l’hort de la Rectoria en el mes de setembre de 1884, va trobar dotze monedes de plata força antigues i les va portar a l’Alcaldia. El batlle va proposar de guardar-les a l’Ajuntament en un quadre i que es gratifiqués amb 10 pessetes a Salvador Oller per la seva troballa….
…que a causa del mal estat del carrer Sastre, l’any 1892 es procedí a la construcció d’una sèrie de graons de 18 cm. d’alçada cadascun i dos metres i mig de llarg, per a fer més fàcil l’ascensió, suavitzant la baixada de la segona meitat del carrer. A la primera meitat es col·locaren unes travesses de pedra a nivell de terra per evitar de que amb les pluges es fessin solcs.
…que la primera bústia pel servei de correus es va col·locar a l’estanc de Miquel Jané i Pujol, el mes de juliol de 1897.
…tres empleats municipals hi havia a Olesa l’any 1900: secretari, auxiliar de secretaria i agutzil.
…l’any 1902, els nens i nenes que anaven a l’escola a Olesa eren 271. Les persones que treballen a les fàbriques olesanes eren 1.105.
…que el primer cinematògraf a Olesa es va instal·lar al Café Català, el mes de març de 1905, on és ara el carrer Anselm Clavé, Casa de Cultura.
…que aquest mateix any de 1905, per fer la font que hi havia al carrer de Sant Antoni es varen fer servir 413 quilos de plom.
…una de les campanes de la torre del rellotge fou beneïda pel llavors l’Alcalde d’Olesa, en Miquel Tobella, el qual la va apadrinar i li va posar el nom d’Oliva.
…l’any 1906 deu carreters d’Olesa van ser multats a la carretera d’Olesa a Terrassa per no portar el fanal del carro encès.
… els que volien passar d’Olesa a Esparreguera amb la barca, aquest mateix any, durant la nit, els costava 10 cèntims.
…a l’any 1907 a Olesa hi havien 66 carros.
…l’any 1909 va ser el primer any que es va començar a menjar raïm al toc de les campanades de mitja nit, per iniciativa dels colliters de raïm que no sabien com treure’s l’excedent que tenien.
…que el primer castell de focs d’artifici es disparà a Olesa el dia 23 de juny de 1913 amb motiu de la Festa Major; fou encarregat a Francesc Batallé i Font, i el cost va ser de 266 pessetes i 80 cts.
…el setembre de 1916, l’Ajuntament envià un ofici al “Cura Parroco”, en el que se li deia de no deixar voltar les campanes de l’església en el precís moment de tocar les hores el rellotge de l’Ajuntament ubicat llavors al costat mateix, sinó fins cinc minuts desprès, a la fi d’evitar la natural barreja que produeix el simultani toc de campanes.
…en un ple de l’Ajuntament de l’any 1922, va llegir-se una instància d’un veí d’Esparreguera, demanant autorització per a instal·lar a Olesa una indústria de lloguer de bicicletes, però segons els regidors, com que això podria provocar perills i accidents en cas de córrer pels carrers, s’acordà no concedir l’autorització fins que no es disposés d’un camp o local degudament tancat, amb prohibició de sortir al carrer.
…l’Ajuntament d’Olesa va subvencionar amb 50 ptes. la primera cavalcada que, amb l’orquestra, varen fer un grup de joves la vigília de Reis de 1924.
…el lloc on era emplaçat el nou Teatre de La Passió, l’ocupava la masia de Can Navarro una de les més característiques i antigues del nostre terme, que ja existia a finals del segle XV, coneguda aleshores com a Mas Gosset.
…que l’any 1957, durant els mesos de setembre-octubre, va aparèixer de forma molt encomanadissa una epidèmia de febres, tos i dolors musculars que corresponia a la que es va classificar mèdicament com a grip asiàtica. Més de dos mil olesans, es varen veure afectats per aquesta malaltia. El seu moment més punter fou el dia 27 de setembre, dia en que, segons manifestà el Dr. Ramon Sanromá, hi havia a Olesa més de 1.200 persones al llit. Segons l’opinió popular, el contagi va ser per via de la fàbrica de Can Sedó.
Elies Valldeperes
