Malgrat el discurs oficial, és obvi que en els darrers anys, les limitacions de què són objecte les llibertats de la ciutadania estan en funció de qui les exerceix. Tant és així que les conseqüències de tot tipus que generen determinats casos, com a mínim poden qualificar-se de surrealistes.
Com estudiant de finals dels seixanta i principis dels setanta del segle passat (amb tot el que això significa), com a docent jubilat i com a ciutadà que es considera demòcrata, espero que les acusacions vessades sobre l’Alba i l’Anna caiguin pel seu propi pes atesa la inconsistència del relat creat en base al qual es pretenen coartar els drets de reunió i manifestació contemplats en la Constitució del 1978.
Només pel fet de tractar-se d’un dret fonamental, és del tot inadmissible i intolerable demanar pena de presó i multa pel simple fet de manifestar-se en defensa de l’educació en general i de l’ensenyament universitari en particular.
Atès que la credibilitat de la justícia a l’Estat Espanyol es qüestionada per amplis sectors nacionals i internacionals, és evident que casos com els de l’Alba i l’Ana no ajuden a normalitzar una situació impròpia d’un estat de dret; ans al contrari, fan que la desconfiança i la desafecció augmentin cada dia que passa.
Alba i Ana, malgrat totes les adversitats que esteu vivint, no renuncieu a la vostra dignitat. Teniu tot el meu suport i reconeixement. “La injustícia feta a un de sol és una amenaça dirigida a tots” (Montesquieu, 1689-1755).
Jaume Farrés Boada
