Dins del nostre organisme conviuen multitud de microorganismes: bacteris, virus, fongs, paràsits… és el que anomenem “microbiota”. Quan aquests microorganismes es troben en un ambient d’equilibri, cadascun d’ells aporta beneficis a la regulació del sistema immunitari.
La Càndida és una de les espècies més abundants dins del grup de fongs que conformen la nostra microbiota i la trobem a la boca, als intestins, la pell i els genitals. El reservori principal és l’intestí i en condicions normals, quan les nostres barreres estan intactes i el sistema immune funciona bé, la càndida és un microorganisme comensal, ella es beneficia del que mengem i nosaltres ens beneficiem del seu paper en la regulació del sistema immunitari.
Existeix una relació competitiva entre bacteris i fongs. Certs bacteris comensals indueixen la producció de substàncies antifúngiques. Aquesta relació competitiva entre bacteris i fongs es pot trencar pel fet de prendre antibiòtics, a on els fongs guanyaran terreny provocant símptomes no només a nivell intestinal, també poden aparèixer a la boca, a la pell i a la vagina.
A la vagina, les candides penetren amb les seves arrels a la nostra mucosa, provocant microfissures que causaran inflamació i símptomes locals com: picor, cuixó i molèsties a la zona del sòl pelvià. Aquestes microfissures més endavant seran microcicatrius que donaran problemes en la musculatura de la vulva (part externa) i la vagina (part interna), fent que la penetració sigui dolorosa i fent que la dona no pugui gaudir de les relacions sexuals.
¿Com podem evitar l’aparició de la càndida?
Com hem dit, la càndida es beneficia de la nostra alimentació, de fet, li encanta el sucre i les farines refinades, pel que si tens propensió a patir càndides, hauràs de tenir cura del que menges. Eliminar de la dieta el sucre i les farines refinades del pa, la pasta els dolços… t’ajudarà a mantenir a la càndida sota control.
D’altra banda, com que són els bacteris els que controlen que les càndides no proliferin en excés, serà interessant mantenir un bon ecosistema bacterià. A través de la dieta ho podem aconseguir menjant fruita, verdura i tubercles com la patata i el moniato. Aquests últims, fets al forn i deixats refredar en la nevera, es converteixen en un prebiòtic natural que no pot faltar en la nostra cuina.
Ja t’avanço que es poden tornar a escalfar una mica, no fa falta que els mengis freds de la nevera. Si hem de prendre antibiòtic per algun motiu, serà important combinar-ho amb un probiòtic, sempre deixant un espai de 4h entre l’antibiòtic i el probiòtic. Altres pautes que us poden servir són canviar diàriament la tovallola de bany, a l’estiu no deixar-se el banyador moll durant molt de temps i utilitzar roba interior de cotó.
¿Què podem fer un cop s’ha instaurat la càndida?
Un cop està instaurada la càndida hem d’evitar tenir penetració i tot allò que ens pugui provocar dolor, per exemple portar pantalons molt estrets o seure encreuant les cames. També hem d’evitar, quan anem al lavabo, arrossegar el paper per la vulva, sinó que simplement farem una lleugera pressió sobre la sortida de la uretra per assecar-nos.
Alguns remeis naturals són aplicar oli de coco dins la vagina, ens ajudarà a disminuir la simptomatologia i desfer-nos de les candides vaginals. També ajuden a disminuir la picor i la coïssor el iogurt ecològic, aplicat en una compresa o directament a nivell intravaginal.
Altres remeis naturals són els banys intravaginals amb infusió de farigola, essència de “árbol del té” i oli de coco.
Un cop ha millorat la simptomatologia, el massatge perineal, pot ajudar a elastificar les microcicatrius dels teixits del sòl pelvià, per tornar a gaudir de les relacions sexuals sense dolor.
Sílvia Garcia / @silviapni
Fisioterapeuta experta en psico-neuro-immunologia clínica
María Duran / @armate_fisioterapia
Fisioterapeuta experta en sòl pelv
