El circ Raluy Classic es va inaugurar a principis de març d’aquest any 2020 i poques setmanes després va venir el confinament. És un circ que acaba de néixer però Francis, el seu director, ve de una llarga generació de circs. El circ Raluy va ser fundat per el seu pare l’any 1973. Francis i els seus germans van seguir amb el llegat familiar fins l’any 2016 que es van separar. Francis vol transmetre el que és el circ per ell, com ho ha viscut tota la vida, el circ des de la seva essència més real i tradicional, a on no poden faltar pallassos, contorsionistes, malabars… tot tipus d’artistes molt dignes d’admirar. Ara mateix Francis dintre del espectacle dona vida al pallasso Titi. També vam conèixer el seu soci Sandro, pallasso portuguès que pertany a la setena generació que es dedica al món del circ i a dia d’avui espera un fill amb la seva dona que és xinesa.
Ens interessava saber com és tenir aquest treball que sembla que han de tenir l’obligació de fer riure a la gent encara que ells tinguin un dia trist Els dos coincideixen en el mateix. Francis comenta que també això li pot passar a un actor de teatre o de cine i han de desenvolupar el seu paper però reconeix que de tots els números que ha tingut en el circ el més estressant per a ell ha sigut el de pallasso. En aquest cas, Sandro ens explica la seva experiència: “El mateix dia que va morir el meu pare a la nit vaig tenir una actuació hi ho vaig haver de fer”.
Aquí a Espanya es troben desemparats perquè no existeix una legislació per a ells que en altres ciutats de Europa si que la troben com és el cas de França i Alemanya que cada poble està obligat per llei a disposar de una zona amb llum, aigua… per poder instal·lar-se. Francis ha viatjat per tot el món i ha viscut moltes experiències bones i altres no tant bones però li ha donat molta experiència. A dia d’avui el circ Raluy Classic es mou principalment per pobles de Catalunya i també ens confessa que els catalans son molt bon públic, els troba gent fina i oberta. Cada poble decideix la taxa d’impostos que han d’abonar, en alguns directament la taxa és tant elevada que no els hi surt a compte quedar-se. Sembla que Olesa ha entrat dintre d’uns paràmetres coherents ja que hem pogut gaudir de les seves actuacions durant el mes d’octubre. Els trobem instal·lats a la zona de Les Planes, al costat del Club Atletisme Olesa, on s’han trobat a gust, tranquils i rodejats de muntanya. Durant el mes de novembre han decidit parar per les circumstàncies que estem vivint i aprofitar per fer reparacions, reestructurar i preparar cosetes noves per tornar al desembre amb moltes ganes i forces. Han demanat a l’Ajuntament passar aquest mes al nostre poble i sembla ser que se els hi ha donat la confirmació. En general son temps difícils per a tots els àmbits, per la cultura i clar, a ells també els hi esta esquitxant.
Viure al cor del circ és viure amb senzillesa, aprendre a viure amb lo bàsic. Aquesta vida o t’agrada o no t’agrada però no tothom hi està preparat. Ens comenta Maria, membre de l’equip que s’encarrega de coordinar l’entrada a l’actuació i altres tasques. Maria és infermera i psicòloga. Va demanar una excedència per realitzar un canvi de vida. Ja de petita portava l’art a la sang, havia fet ball i gimnàstica artística. Tot això és el que va transmetre a les seves filles. La petita, ara amb 16 anys, va seguir els seus passos i es va sentir cridada per el circ. María no ho va dubtar i ho van deixar tot per endinsar-se en aquesta aventura que està vivint amb la seva germana i les seves dues filles. La gran de 25 anys s’encarrega de l’acomodament i de donar la benvinguda a la gent, però en realitat totes fan de tot quan han de muntar o desmuntar, ho fan entre tots, son un gran equip. Van canviar una casa de quatre plantes i de tenir totes les comoditats per ara, viure en una caravana. No troben a faltar la vida d’abans han aprés a valorar les petites, i alhora, grans coses de la vida.
Ara mateix son uns 35 treballadors, molts d’ells acompanyats de familiars. Hi trobem famílies de Portugal, brasilers, catalans i el presentador que és de Valladolid. Viuen com si fos un petit poble, cadascú te la seva caravana i fa la seva vida per individual com és la compra, el menjar i altres feines. La convivència per lo general és bona, a vegades fan sortides o activitats junts. Aprofitant les rodalies, l’altre dia van anar a fer una excursió per Montserrat tots junts.
Parlem amb les menors del circ, la més jove és Fàtima, noia portuguesa de 14 anys. La seva actuació ens va deixar amb la boca oberta, quina elasticitat, quina posta en escena, quina feinada hi ha darrera de tot això! Pel que fa als estudis, els hi fan a distància. Les noies catalanes ho fan per la IOC (Institut Obert de Catalunya) i en el cas de Fàtima i les seves germanes com son portugueses, també estudien online però amb un altre institut amb seu a Madrid. La resta del seu temps majoritàriament el dediquen a assetjar a la carpa i és que aquesta vida també requereix de compromís i disciplina.
En definitiva, es segueix creient que el circ és només per anar amb els nens i personalment crec que estem molt equivocats, que és per a grans i petits. Que el circ també és art i com tot el que és art i cultura, si ens obrim a rebre el que l’altre ens vol transmetre sense necessitat de posar paraules, només obrir el cor, és aliment per l’anima i penso que ho necessitem en aquests moments.
Montse Martínez Aguilera
