Preocupades, molt preocupades; les persones que formem part del Moviment Veïnal -i de ben segur el conjunt del poble- estem preocupades. Preocupades per la gent d’Olesa que ha perdut la vida, que no sabem quantes són, i per la manca d’informació de totes les administracions. Tenim davant una situació molt preocupant i tampoc sabem les raons de com i perquè en algunes de les residències de la nostra gent gran del poble han pogut morir tantes persones. Esperem que quan passi aquest episodi, ens puguin explicar amb total transparència que ha passat. El conjunt d’olesanes i olesans, però especialment les famílies afectades, tenim dret a saber-ho.
També estem molt preocupades pel veïnat que ha perdut la feina o que la pot perdre en els propers dies, pels petits comerços de barri i els negocis locals que no podran tornar a obrir, i per la gent que pateix i patirà més endavant. Preocupades pels sectors més febles i més vulnerables: els més invisibilitzats. També per la canalla que no podrà retrobar-se ni amb les amistats de l’escola ni amb mestres, pels avis i les àvies que resisteixen a les residències o estan sols a casa, per les seves famílies.
Preocupades per les raons que han portat a l’aparició d’aquesta pandèmia, d’entre les quals n’hi ha la poca estima que tenim alguns éssers humans per la natura i el nostre instint depredador i d’enriquiment econòmic, i preocupades per si sabrem reorientar el nostre dia a dia i la relació amb la natura.
Necessitem vida, volem salut!
De fet l’estat del nostre entorn natural més proper, com per exemple els arenys i l’entorn del riu embrutits, plens de plàstics i maltractats per les indústries, no és gaire bo. Hem fet malbé el nostre entorn natural i potser la natura es torna en contra.
Aquests dies que les persones hem pogut tornar a passejar i a fer esport per llocs, com per exemple l’espai verd de Cal Candi, ens hem retrobat de cop, amb la necessitat del verd a les nostres vides. Un exemple d’això és, com diverses persones de Les Planes ens diuen, ara, entendre la nostra posició respecte del POUM.
Ens pregunten: «Com és possible que, amb les greus mancances que tenim en zona verda urbana a Olesa, l’Ajuntament no es plantegi la protecció de tota aquesta zona i faci un parc urbà, com tant pobles tenen?», «Com és possible que no defensi el manteniment de tota aquesta zona verda?», «Quins interessos hi ha darrera d’aquesta decisió, més enllà dels immobiliaris i especulatius?» o «I què en traurem a canvi de perdre tot Cal Candi?».
Tenim alguna proposta: per què no es municipalitza 1, 2, 3 o 4 hectàrees en funció de les capacitats econòmiques, i es transforma gran part en un parc? Perquè no es pensa en permutar aquest espai (o una part d’aquest) per d’altres de menys valor paisatgístic i natural?
Aquests dies moltes persones hem pogut comprovar, en la pràctica, la bellesa del bosquet de Cal Candi. I malgrat tota l’àrea podria estar molt millor (sanejada, segura i accessible), estem preocupades per perdre aquest espai. Hem embogit? Tan sols ens preocupem per coses que, segurament, alguns només hi veuen valor econòmic i de propietat, però per nosaltres tenen valor natural, social i comunitari.
Per la salut de la natura i del conjunt del veïnat: salvem Cal Candi!!!
Pd: Adjuntem dues imatges, una de l’estat actual de les 10,3 hectàrees de Cal Candi, i l’altra de l’afectació del POUM. En aquesta imatge, en vermell, l’espai on es construiran 454 cases, en verd l’espai que quedarà com a zona verda (1,3 hectàrea de les 10,3 de l’àmbit afectat).
Moviment Veïnal d’Olesa / www.movimentveinal.cat
