Residència Nuestra Señora de Montserrat, dilluns 24 de març
En Felip Gibert, últimament, dorm molt poc i està en tensió permanent casi tot el dia. Ell com a director i també tot l’equip de la residència Nuestra Senyora de Montserrat, viuen uns dies al límit. De moment, la residència no ha tingut cap cas de contagi, però “el mínim error, i tens el virus dintre”, segons confessa en Felip.
L’acta de constitució de la Junta del Patronat de l’Hospital d’Olesa de Montserrat va ser efectuada el 25 de novembre de 1927. Aquesta primera junta va estar presidida pel Sr. Alcalde, D. Salvador Casas i Baltasar i la vicepresidència va recaure en el Sr. Rector, D. Pere Montcunill i Martra. La resta de càrrecs de la junta eren ocupats pel Sr. Emili Blanxart i Pedrals, el Sr. Benet Margarit i el Sr. Joan Torras i Font. La capacitat de la residència a dia d’avui és de 60 places (21 places públiques i 39 places privades). Al Centre de dia, en tant, disposen d’una capacitat de 16 persones. En aquests moments, l’equip humà del centre està format per: 27 cuidadores (entre auxiliars de clínica i gerocultors), 1 governanta, 2 persones de neteja, 4 persones a cuina, 1 persona a bugaderia, 2 infermeres, 1 metge, 1 treballador social, 1 psicòleg, 2 fisioterapeutes, 2 animadores i 1 director/gerent, a part dels 10 membres del Patronat.
En Felip ha destinat part del seu poc temps actual per atendre la nostra sol·licitud d’entrevista, per la qual estem molt agraïts. Aquí va…
P: Com perceben els interns la situació d’alarma?
R: Això depèn molt del grau de deteriorament cognitiu que presenta cadascú. En termes generals, la gran majoria de residents entenen i són conscients de la gravetat de la situació. Intentem mantenir-los informats, però intentant transmetre sensació de calma, explicant què significa aquest confinament i perquè es fa.
Però lògicament, igual com la resta de població, mantenir un confinament d’aquest tipus no és agradable i més quan ja porten dues setmanes sense poder veure a les seves famílies. Per això, part del personal es dedica a mantenir el contacte amb les seves famílies, ja sigui per trucades de telèfon o per videotrucades.
P: No heu tingut cap derivació encara, oi?
R: A dia d’avui, 24 de març, en la nostra residència, no hem tingut cap cas ni focus relacionat amb el tema del COVID-19, ni de residents ni de treballadors.
Això no treu que d’aquí en endavant se’ns pugui presentar o ens pugui sortir qualsevol focus.
Hem de tenir en compte que el perfil de persona que atenem, és un perfil pluripatològic i amb edats avançades, factors que poden afavorir l’entrada d’aquest virus.
P: Com us heu organitzat aquests dies?
R: És complicat poder explicar tot el què, a dia d’avui, porta fent i està fent el personal de la residència per atendre i fer front a aquesta situació de crisi. La residència disposa de tot un conjunt de protocols (fixats per l’Administració com a normes bàsiques de funcionament) i de pautes d’actuació (que els centres anem adaptant en base al dia a dia). A part dels protocols mínims que ens estableix l’Administració, cada centre pot elaborar els seus propis per complementar el treball diari.
Cap de tots aquests protocols ni pautes d’actuació, contemplaven una situació com la que a dia d’avui estem vivint d’emergència nacional. De tots els protocols que disposem en el nostre centre, el que més es podia ajustar a una situació similar és el que es va elaborar, en el seu moment, per fer front a la grip A. Aquest va ser el nostre punt d’inici.
A nivell organitzatiu, a primers de març, i veient les informacions que anàvem rebent per part de l’Administració, en especial l’autonòmica, vam constituir el nostre equip de crisi. Va ser un equip format principalment per 6 persones (servei mèdic, servei d’infermeria, treballador social, governanta i Direcció), amb reunions continuades, recollida d’informació, contactes amb altres residències per veure què feien i principalment seguir de manera estricte totes les indicacions, pautes i recomanacions que des de l’Administració ens anaven dient.
El què a dia d’avui tots tenim molt clar, és que cal treballar junts, en aquests moments no hi ha ni càrrecs ni categories. Com anirà? No ho sabem. Sabem com estem ara, com hem passat el dia d’ahir però no podem preveure què ens passarà demà.
P: Què necessiteu i de qui?
R: A nivell material, necessitem el què tothom necessita: material sanitari. Tot i que en un primer moment vam corre molt a fer tot un treball d’aprovisionament de guants, mascaretes, EPI’s, material higiènic, etcètera, per un confinament de 15-20 dies, abans que es decretés la centralització de tot aquest tipus de material, a mesura que passen dies les existències van baixant. I les ajudes poden venir de qualsevol lloc i administració.
A nivell de voluntariat, poca cosa es pot fer a dia d’avui dins del nostre centre, ja que no hi pot accedir ningú, tret del personal, per motius de seguretat. El suport de voluntariat que podem rebre a dia d’avui estaria més centrat en suport anímic.
De fet, la nostra residència, des del primer moment va posar el servei de cuina a disposició dels serveis socials locals, per si alguna persona gran d’Olesa sense família ni recursos necessitava menjar a domicili. Actualment col·laborem en 7 domicilis.
P: Hi ha personal amb símptomes, aïllat o ingressat?
R: A dia d’avui no hi ha cap treballador ingressat ni amb símptomes. Només dues treballadores que per prevenció des dels CAPS corresponents les van confinar a casa, una per problemes asmàtics i l’altre per tenir un familiar treballant a l’Hospital de Martorell que va presentar simptomatologia. La resta estem tots bé.
P: La residència està tancada als familiars?
R: Sí, la residència està tancada des de la setmana del 9 de març. El tancament no només afecta als familiars, des del primer moment es va tancar a tothom. Només hi tenim accés els treballadors, no hi ha visites de famílies, ni de comercials ni de proveïdors.
P: Rebeu ajudes?
R: A nivell de les administracions, en aquests moments no rebem cap mena d’ajuda material. Sí que ens estan enviant informació, directrius i recomanacions per fer front a aquesta pandèmia.
El què voldríem destacar i agrair, és tot el gran suport per part de moltíssima persones que ens envien mails amb dibuixos, vídeos i molts missatges de suport que ens ajuden a continuar endavant. Tot això ens ajuda a passar els dies amb més alegria.
P: Com ha canviat el dia a dia dels interns?
R: El canvi ha estat molt gran, igual com a la resta de població. El fet de no poder sortir a caminar pel carrer, no veure a les seves famílies cada dia, això no deixa d’afectar a tota persona.
Hem adaptat tot el pla d’activitats del centre en funció de l’estat en què ens trobem.
La nostra situació a dia d’avui i des de la setmana passada, és de confinament a habitacions. Això vol dir que hem limitat al màxim el flux de moviment en zones comunes. Aquesta situació encara limita més i afecta molt més als nostres residents. Per això, cal destacar l’enorme treball que està fent tot el personal del centre atenent diàriament de manera personalitzada a cada resident.
P: Una resident va fer 101 anys… com va estar la celebració?
R: La senyora dels 101 anys és la Madrona Badia. Ahir li vam cantar l’aniversari feliç, li vam portar un pastís i es va celebrar de la millor manera que es va poder. La seva família ens va enviar unes felicitacions que li vam penjar a l’habitació i també vam rebre multitud de vídeos, felicitacions i dibuixos de molta gent d’Olesa que anaven adreçats a ella.
P: Què li pots dir als familiars i a la gent del poble?
R: El missatge que puc donar als familiars és que el personal de la residència està treballant molt per garantir el màxim benestar, confort i atenció als nostres residents.
Que ens poden trucar sempre que vulguin i a l’hora que vulguin, poden preguntar tot el què vulguin, als telèfons 93 778 3911 i/o 93 778 3861 o bé per mail a: ntrasramontserrat@gmail.com
I que si en algun moment, per desgràcia, en resultem afectats, treballarem encara més per fer front a aquesta situació.
A nivell de la població local, l’única cosa que puc dir és que fem cas a totes les recomanacions que des de les administracions ens donen. Que tinguem paciència, força i molts ànims. I finalment, voldria aprofitar aquest moment d’angoixa que tots plegats estem vivint, per agrair el gran treball que està fent tot el personal de la nostra residència; sense l’esforç, la dedicació, les ganes, la comprensió i l’estima per aquesta feina seria impossible sustentar el dia a dia de la nostra casa. Com a Direcció no tinc paraules suficients que a dia d’avui estiguin a l’alçada del seu treball.
Redacció 08640
