… Eva i Fernando, del periòdic 08640… si, aquest mateix que estàs fullejant…
A Olesa de Montserrat, 08640 és més que un codi postal. És un diari que fa vint anys que ens arriba a casa cada mes i que ha sabut guanyar-se la complicitat i la confiança de la ciutadania i també dels anunciants.
Aquest mes d’octubre el 08640 ha fet vint anys i des d’Olesa Ràdio ho volem celebrar. Per això, vaig citar el passat 8 d’octubre Fernando Gigena, responsable del diari, i Eva Díaz, responsable comercial, a les instal·lacions de l’emissora municipal (Casa de Cultura, carrer Salvador Casas, 26) per enregistrar una conversa. Una entrevista on parlem dels inicis, de l’evolució del diari i de l’estima que li tenen i que els fa perseverar en el projecte. En l’era digital i de les xarxes socials, el 20è aniversari del 08640 esdevé encara més significatiu.
P: La primera qüestió és obligada. Com va començar el 08640?
F: Tot i que la primera edició va sortir l’octubre de 2004, el projecte va començar un parell d’anys abans. Jo vaig arribar des de l’Argentina amb Bàrbara, la que ha estat la meva parella, i ens vam establir a Olesa de Montserrat. Els dos periodistes… de seguida vam pensar a iniciar un mitjà de comunicació que fos diferent del que hi havia aleshores. Hi vam abocar molta il·lusió i moltes expectatives, ja que era un projecte a una població nova, a un país nou…
P: Com va ser la primera edició del 08640?
F: Van ser quatre pàgines però amb moltes expectatives. Un nou projecte periodístic que vam començar en un poble i en un país diferent. Feia només dos anys que havíem arribat… Al principi, el més complicat va ser definir la publicació: pensar el nom, les seccions, veure quins continguts publicàvem i també decidir la imatge que tindria. Vull recordar que el 08640 va néixer també amb l’Eduard Llimona, que va ser el dissenyador i maquetador a l’inici. Tinc molts bons records de les primeres edicions, de tota la il·lusió pel projecte que va fer que un mes portés a l’altre… fins que han passat vint anys.
P: Com vau decidir que el codi postal d’Olesa fos el nom del diari?
F: Ens va semblar que ajudaria a identificar la publicació amb Olesa de Montserrat, és a dir, proposàvem un diari local, enfocar-nos en el municipi. I amb el temps es va consolidar la marca. Ara (diu rient) la gent li diu 08640, 08, el diari, la revista …
P: La primera edició del 08640 va sortir l’octubre de 2004. Eva, quan t’incorpores al diari?
E: Em vaig incorporar entre el 2008 i el 2009. Ens vam conèixer mentre jo treballava a l’entitat Unió de Botiguers i amb el 08640 vam començar una col·laboració per fer una guia especial de comerços. Vam treballar bé i, poc després, Fernando em va trucar i em va oferir que m’encarregués de la part comercial, del tracte amb els clients… I fins avui!
F: ja són més de quinze anys aguantant-nos…
E: Mútuament! Perquè els dos tenim molt caràcter. Ara… el 08640 té l’ànima del Fernando… és el seu projecte i hi aboca tots els esforços.
P: Com ha anat canviant el 08640 en aquests vint anys?
F: S’ha anat adaptant a les necessitats d’Olesa de Montserrat, però jo sempre explico que són els olesans i les olesanes que fan el diari. Nosaltres fem el tractament de la informació, seleccionem i ho enllestim amb la maquetació, la impressió i la distribució.
Al final l’adaptació ha estat orgànica als canvis de la ciutadania. Per exemple, durant molts anys la secció de “La pubilla” tenia molt seguiment, però ara seria una secció que socialment no estaria acceptada. Per fer aquesta feina amb els continguts… el més important és mantenir el contacte amb les persones al carrer i escoltar molt. De fet, la nostra oficina és el carrer… no tenim oficina física. I després d’escoltar molt… aconseguir plasmar tot el que t’expliquen a les edicions.
“El 08640 continuarà en paper mentre hi hagi il·lusió per rebre’l a casa”.
P: També s’ha anat adaptant al creixement demogràfic d’Olesa d’aquests darrers vint anys?
F: El 08640 s’ha hagut d’adaptar al creixement del municipi, a la creació de nous barris com Els Closos o l’ampliació d’altres com el Poble Sec. Ara hi ha una població molt més diversa i vinguda d’arreu… però el nostre diari ha mantingut des del primer dia el català. Una aposta clara que vam tenir molt clara des del principi.
P: I la irrupció de les noves tecnologies com ho heu viscut?
F: Ara fa temps que no tenim apartat de correus i tot ens arriba per correu electrònic, whatsapp, xarxes socials… La pàgina web del 08640, i també les xarxes, ens ajuden a poder publicar continguts que no han tingut cabuda a l’edició impresa. O bé notícies i activitats que ocorren entre edició i edició.
E: Però encara hi ha persones grans que et passen escrits en paper!
F: Sí… i ho agafem…
E: I la passem a l’ordinador per poder-la maquetar…
F: Ens agrada fer aquesta tasca… és una manera de resistir a la immediatesa i l’efímer de la informació actual. T’has d’esperar un mes que surti publicat en l’edició en paper! El millor és comprovar que tot i la pàgina web i les xarxes socials del 08640, la gent espera el diari imprès amb la mateixa il·lusió que al principi. Mentre hi hagi aquesta il·lusió, el 08640 continuarà en paper.
E: Tot i les noves tecnologies, la gent valora molt positivament tenir a mà i en paper les activitats de l’agenda i també d’altra informació com les farmàcies de guàrdia per exemple.
P: A més del suport dels lectors i de les lectores, també teniu el dels anunciants?
F: El 08640 arriba a totes les cases d’Olesa de Montserrat gràcies a això. És l’única via de finançament que tenim. Hi estic eternament agraït a tots els comerços i empreses que confien en nosaltres. I sempre, sempre, hem tingut una molt bona acollida.
E: Sempre ens han respost molt bé i la relació que s’estableix amb els anunciants va més enllà de l’econòmica. Aquesta part és la que més m’agrada de la meva feina, és la més gratificant.
F: Des del principi he entès que la relació comercial entre el diari i els anunciants ha de ser estable i la més llarga possible. Per això sempre mantenim un tracte molt proper i continu amb els nostres clients i ens interessem per conèixer què necessiten, quins són els problemes que tenen.
E: S’ha de destacar aquesta part tan humana en el tracte que tenim. S’acaba reflectint en la nostra feina, en el diari. Ens mostrem tal com som, es percep la nostra senzillesa…
F: Jo crec que això es transmet! La gent d’Olesa veu qui som, què fem… els hi donem tot el nostre treball i esforç cada mes amb el diari.
P: A quina secció teniu més estima?
F: Jo diria que l’agenda cultural. Olesa de Montserrat té una vida social i cultural molt activa. I les entitats esperen que allò que organitzen aparegui al diari per fer-ne difusió. També la informació esportiva per la quantitat d’activitat però també d’èxits esportius d’esportistes i clubs d’Olesa.
P: Eva, explica’ns una anècdota relacionada amb el diari que recordaràs per sempre…
E: Recordo molt els tancaments que fèiem amb l’Eduard Llimona. Els fèiem presencials i s’allargaven fins molt tard a la nit. Sempre me’n recordaré d’una portada on al diari es parlava de la crisi econòmica i dels impostos. Finalment, després de molt pensar, a la una de la matinada vam fer una foto d’una nevera buida i uns papers simulant els impostos a dins… Ho teníem tot preparat i era l’únic que ens faltava, la fotografia de la portada.
F: Avui els tancaments els fem amb reunions virtuals i amb la dissenyadora actual, la Montse Farré. Després de vint anys, els tancaments ja no són tan a última hora… i ara tenim a disposició més eines digitals que faciliten molt més la feina.
P: El 08640 ha estat testimoni de la pandèmia del coronavirus. Ha estat el pitjor moment que heu viscut des del diari?
F: La pandèmia va ser dura per a tothom, però des del 08640 vam aconseguir capgirar la situació. Vam pensar… què podem fer nosaltres, que podem continuar treballant, per ajudar al teixit comercial d’Olesa? I recordo que el maig de 2020 vam fer una edició especial on la principal informació era dels comerços, com s’anaven adaptant a la situació oferint serveis a domicili, etcètera.
E: Vam treballar molt en aquella edició per encabir tota la demanda que teníem… anunciants de sempre i molts de nous.
F: I va ser una edició especial perquè els anuncis eren gratuïts. Quin comerç podia pagar davant d’aquella situació? Va ser una contribució del 08640 a la terrible situació.
Raquel Montoya
Olesa Ràdio
Eduard
“Tenim una proposta per tu, ens podem veure?” Aquesta va ser la consulta que vaig rebre d’una parella d’argentins que havia conegut feia mig any gràcies a col·laborar, com a fotògraf, en la revista Accents d’Olesa. Vàrem quedar i ens vàrem tornar a veure, allà vaig tenir la proposta concreta i feta amb una altre pregunta “Et veus capaç de dissenyar i maquetar una publicació per Olesa?” i vaig pensar… un nou repte als 34 anys, per què no?, la vida està per afrontar nous reptes, a més, aquella parella d’argentins m’havien caigut bé des del primer moment, els seus noms eren Fernando i Bàrbara, i a partir d’aquell moment va començar una amistat que és eterna.
A Olesa en aquells moment ja hi havien dues publicacions gratuïtes i repartides pel poble, el “Nunci de la Vil·la” i “L’opinió”, les dues eren partidistes, com la majoria de publicacions per molt que puguin dir el contrari en pocs casos. Aquesta va ser una de les condicions que vaig demanar, volia que la publicació que anéssim a fer fos sense cap color concret i que, tot i que alguna opinió no coincidís amb la nostra, es pogués publicar, una altre cosa clara, sempre amb respecte.
Ja aprofundint una miqueta més en com va anar abans de començar i davant la pregunta de quin seria el meu cost per la tasca a desenvolupar vaig contestar que no veia oportú gaudir de res mentre no hi hagués beneficis, així que si algun moment n’hi poguessin haver, el repartiment havia de ser d’un terç del benefici, si no n’hi havia, la publicació sola deixaria de funcionar, si no recordo malament després del número 3 vàrem poder anar a la pizzeria L’Estació a sopar unes pizzes…
En el mes de setembre del 2004 vaig dissenyar i maquetar el número 0, aquí va aparèixer el codi postal com a nom principal i així va començar l’idea de la columna sota del 08 i la portada sota del 640, amb la possibilitat de si mai es fes en alguna altre població i seguir amb el mateix disseny. A partir d’aquí va començar una publicació de 4 pàgines original a una sola tinta per anar evolucionant fins a l’actualitat, amb mil i una anècdotes que han fet que la publicació inicial segueixi 20 anys més tard i cada més amb més força.
Ara mateix sols puc dir una cosa: Moltes felicitats 08640 i per molts anys més!!!
Montserrat Valls
Apa! Vint anys! Per molts anys! Es diu molt de pressa, però són molts anys. Soc la Montserrat Valls Navarro i vaig ser correctora del 08640 durant uns quants anys. Va ser per voluntat pròpia: vaig parlar amb el Fer i li vaig preguntar si podia dedicar unes horetes a corregir el diari abans de ser publicat, especialment aquells textos que redactava un argentí amb molta il·lusió de compartir amb Olesa el seu esforç i dedicació. Ho feia també perquè als que som de l’ofici ens entrenen per veure fins i tot els dobles espais, i jo veia una possibilitat de millora en el redactat i en la presentació en català. Per mi, era un orgull formar part d’aquest equip tan entregat al poble, i les faltes d’ortografia no havien de ser pas un problema. Sempre he valorat molt positivament que la redacció fos d’algú que ha après el català com a llengua estrangera.
La veritat és que era molt complicat fer una “repassada general” del diari i dedicar-hi el parell d’hores que m’havia proposat; sempre hi havia aquella parauleta que tenia infinits sinònims i que un olesà havia decidit fer servir per gust, o una majúscula que també podia ser minúscula segons el context, etcètera. La realitat, però, era que el dia abans de la publicació hi dedicava hores i hores. Notícies i notícies. Opinions i opinions. Si us soc sincera, no hi ha res com fer una bona lectura del 08640 per saber què s’està coent al poble, quins són els sentiments dels convilatans, quins són els conflictes que generen efervescència i quines són les festes que acabaran fent somriure als olesans. El més important, el cap i a la fi, és que el 08640 sempre ha estat la veu del poble.
Ha estat un diari que ha permès l’expressió de tothom qui ha enviat un article a la redacció en una època on la producció i el consum de premsa en català cada cop escasseja més, especialment a l’àrea metropolitana. Així i tot, em fa feliç veure que, d’entre l’oferta de premsa gratuïta local, són moltes les publicacions que s’editen en català, o que no només ho fan en castellà, i que arriben a molts ciutadans que, a vegades, no tenen cap més contacte amb la llengua impresa. Sovint és gràcies a la “lliure” decisió d’alguns col·laboradors, els quals fan un esforç monumental per escriure en una llengua que, per una banda, tenen moltes ganes de fer servir i, per altra banda, se’ls va negar l’aprenentatge a l’escola. I poso lliure entre cometes, perquè triar una llengua minoritària —i minoritzada— per expressar-se no és una decisió lliure, sinó conscient. L’esforç de redacció del 08640 en aquest sentit ha estat exemplar, ara ja sí, durant dues dècades, i puc dir als quatre vents que m’encanta haver format part d’aquest projecte engrescador. Celebrem que Olesa pugui gaudir d’aquest 08640 vint anys més!
