En una època on la sostenibilitat i la responsabilitat mediambiental estan a la primera ordre del dia degut a la crisi climàtica, el transport públic s’erigeix com un element clau. És un tema que va més enllà de tenir cotxe o agafar el bus; és una qüestió de reduir l’empremta de carboni i construir un futur més sostenible.
Tot i que des de l’Administració Pública s’han pres mesures legislatives en contra dels vehicles contaminants, és evident que la ciutadania juga un paper crucial en aquest canvi de paradigma. No obstant això, el descontentament creix quan es percep que, malgrat els esforços individuals, l’Administració no compleix amb la seva obligació d’oferir un servei de transport públic eficient i puntual.
Aquesta falta de resposta a les necessitats ciutadanes, amb un enfocament aparentment centrat només en els aspectes econòmics, genera una creixent sensació de frustració. És crucial que les accions de l’Administració no es limitin a imposar taxes i normatives, o fins i tot a rebaixes en els preus dels bitllets, que s’agraeixen, però que si no van acompanyades del compromís amb una millora constant dels serveis de transport públic, les polítiques es poden quedar només en un “greenwashing”.
En el cas d’Olesa, és evident que el contracte entre la Generalitat i Monbus ha quedat obsolet. El trajecte diari a Barcelona o a Manresa no compleix ni amb l’eficiència que es demana ni amb la puntualitat. També són inacceptables totes les vegades que s’han deixat persones usuàries a terra i la manca d’informació, ja que no avisen dels canvis o absències que pugui patir el servei. El telèfon que es va facilitar tampoc serveix de res. En conclusió, el serveix que s’ofereix és dolent, força dolent..
En els darrers anys, la demanda del transport públic ha augmentat, però l’oferta no ha crescut en la mateixa proporció. Aquest desequilibri ha deixat el servei “petit” i destaca la necessitat d’augmentar les freqüències en la propera licitació. Aquesta ampliació no ha de limitar-se només a les franges horàries laborals, sinó també a les d’oci. La participació i retroalimentació dels usuaris han de ser essencials en aquest procés, per evitar repetir aquesta situació.
També hem d’anar més enllà. Cal ampliar i millorar el servei d’autobús fins a Terrassa i la UAB, aprofitant les futures connexions de la B40. També és crucial expandir les connexions amb altres ciutats del Vallès, com Sabadell, per reduir l’ús del vehicle privat. L’objectiu és avançar cap a un model urbà on els vianants tinguin prioritat, amb un transport públic excel·lent i més espais verds que aparcaments, per millorar la qualitat de vida.
En els darrers mesos s’ha avançat cap a una ciutat verda amb la incorporació del carril bici i la promoció de voreres amples i verdes. Aquestes millores no només enriqueixen l’estètica urbana, sinó que també fomenten la mobilitat sostenible i contribueixen a la salut i el benestar del nostre municipi.
En definitiva, la creació d’una ciutat verda i sostenible no només requereix el compromís individual de la ciutadania, sinó també una responsabilitat activa de les Administracions Públiques la millora constant dels serveis de transport públic. Aquesta sinergia és essencial per construir un futur on la mobilitat sostenible sigui una realitat, i Olesa pugui ser un exemple en aquest camí cap a la sostenibilitat i la qualitat de vida.
Grup Municipal del Bloc Olesà-CUP
