Them: un terror que traspassa la ficció

Little Marvin ens porta una sèrie de suspens i terror que ens invita a reflexionar sobre la dura realitat del racisme als Estats Units

Si pensem en el barri de Compton a California, segurament ens ve a la ment Spike Lee, els rapers N.W.A i tota la contracultura racial que emergeix del rap californià. No obstant això, Amazon Prime ens porta Them, una sèrie on se’ns presenta a una família afroamericana que arriba a East Compton, un barri totalment blanc i supremacista -tal com era als anys cinquanta-. Composta per quatre membres, la jove família viatja des del sud dels Estats Units al nord, fugint de les lleis Jim Crow com tantes famílies de color van fer durant aquesta època -coneguda com la Segona Gran Migració-. Buscant una societat més tolerant i una vida més digna, no trobaran la comèdia i el glamur que el cinema de l’època es va esforçar per mitificar, sinó la mateixa realitat terrorífica de la qual escapen al sud.

La mare és una dona culta, amb estudis universitaris i una carrera com a professora que ja no exerceix. El pare és exsoldat i enginyer. Tots dos han de criar a dues nenes, una més petita que comença el col·legi i altre ja adolescent, mentre arrosseguen episodis traumàtics del passat que amb dures penes els permeten continuar.

Criticada per excessiva violència en determinats moments, la sèrie utilitza el terror com a metàfora perquè l’espectador s’apropi a la realitat en què vivien -i encara viuen- les persones de color als estats units.

Elements metafòrics que reforcen el missatge

La família serà víctima del racisme imperant a la societat americana d’aquells temps, un racisme que no només ataca des de fora. Igual que el viatge que han fet per tot el país a la recerca d’una vida millor, els quatre personatges faran un viatge interior -durant els deu capítols que dura la sèrie- per expulsar els dimonis que els assetgen al seu subconscient, aquests que els intenten treure la dignitat humana i fer-los sentir inferiors, com la societat blanca els ha volgut convèncer des de fa segles.

Cadascun dels personatges que els turmenten representen les figures de la religió, de l’ensenyament, dels cànons de bellesa o del cinema; elements al servei de conductes racistes al llarg dels anys. Com el famós discurs de Muhammad Ali sobre l’imaginari comú del blanc com a símbol de puresa i el negre com a símbol de maldat, la comunitat afroamericana va haver de lluitar no només amb el discurs racista exterior sinó contra la seva pròpia educació.

Tot i que el tema central és el racisme, també hi ha lloc per tractar l’homosexualitat i el masclisme. Com també mostrava Matthew Weiner a Mad Men, només podies aconseguir gaudir del glamur d’aquesta època si eres home, heterosexual i de classe mitjana; si no, vivies a la realitat terrorífica de Them, on la policia, els veïns, l’institut o fins i tot el repartidor de llet són figures temibles.

Carlos Cordero

 

 

 

Article anteriorGuaita!
Article següentMiquelets

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

El nou paradigma del dolor crònic

El passat 13 d’octubre vam presentar a la Biblioteca el nou paradigma del dolor crònic. L’objectiu de la xerrada va ser “posar llum a...

Ja t’ho deia jo…

... que anaven a posar bancs i pilones al carrer Pep Ventura, a prop de l’estació del tren... Segons l’Ajuntament, la instal·lació de pilones flexibles...

Fora de joc

Gel hidroalcohòlic i neteja a tot arreu han estat dos del tòpics més comuns i casi “normals” al que ens ha acostumat la pandèmia......

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

El nou paradigma del dolor crònic

El passat 13 d’octubre vam presentar a la Biblioteca el nou paradigma del dolor crònic. L’objectiu de la xerrada va ser “posar llum a...

Ja t’ho deia jo…

... que anaven a posar bancs i pilones al carrer Pep Ventura, a prop de l’estació del tren... Segons l’Ajuntament, la instal·lació de pilones flexibles...

Fora de joc

Gel hidroalcohòlic i neteja a tot arreu han estat dos del tòpics més comuns i casi “normals” al que ens ha acostumat la pandèmia......

Esquelet

Esquelet

Castanyera

Castanyera
Farmàcies de Guàrdia