El mes d’abril va començar amb la notícia del cessament del regidor del Bloc-Cup, Jordi Martínez Vallmitjana. De seguida vaig pensar: “què coi ha fet ja aquest home?” Després de les poques notícies que se’ns va fer arribar (ja que l’hermetisme imposat per l’Equip de govern no permetia tenir molta informació); després d’haver pogut veure l’expedient (o part d’ell, ves a saber), el qual, per cert, els
regidors que hem demanat accés l’hem pogut veure de forma parcial, ja que se’ns nega tot un seguit de dades que nosaltres considerem rellevants; i després d’escoltar les paraules del Sr. Martínez, puc dir que les llums del cas es van fent més fosques cada día que passa.
Tinc, sincerament, molts dubtes de que el cas arribi ni tan sols a la fase de judici oral. No m’estranyaria, fins i tot, que la denúncia no s’admeti a tràmit, però això ja serien paraules majors. El que si que cada dia tinc més clar és que els il·lícits penals en els quals es basen la denúncia siguin els adequats. I això és fonamental en el dret penal, ja que no només el jutge instructor ha de tenir clar que existeixin
indicis de la comissió d’un delicte, sinó que a més a més, s’ha de tenir molt clar per quins il·lícits penals es demana una investigació. No dependrà del jutge, sinó que depèn del denunciant i querellant.
En qualsevol cas, el que si que tinc claríssim és que s’ha dinamitat la presumpció d’innocència sense cap mirament, i això no s’hauria de permetre. El Sr. Martínez no és sant de la meva devoció, qui hem coneix ho sap. Ni política ni personalment. Només tinc un motiu que reconèixer-li personalment, i així ho vaig fer en el seu moment. Però el que si que tinc clar és que sigui com sigui, no es pot permetre el que li han fet al regidor. Existint altres alternatives menys lesives per a la seva persona i per a la seva acció política, han optat per la decisió més dràstica, dura i incongruent que pot haver. I en política, quan s’actua així, fa un flaire a venjança, a carregar-se a algú que molesta i a treure’s un pes de sobre que tira molt enrere.
La última pregunta que tinc al respecte és: tenint en compte l’excés de zel aplicat en tot aquest cas, si es dona el cas que no s’admet a tràmit la denúncia, es sobreseies el cas i/o es declara no culpable al denunciat, què faran els que han pres la decisió d’impulsar la denúncia? Dimitiran?
Carlos Fernández Ruiz
