Quatre anys sense tu, papa

El passat 3 de novembre va fer quatre anys que ens vas deixar en un divendres plujós i rúfol, com si el cel també estigués trist de la teva partida, encara que el mateix cel t´ha acollit al costat de família i amics que també han marxat.

Saps que et trobem molt a faltar papa? Havíem de fer moltes coses plegats i no va ser possible, perquè tot va ser molt ràpid i malgrat això vàrem aprofitar fins a l’últim moment. Recordo que uns dies abans vas menjar aquells panellets fets a casa, acompanyats d’unes castanyes i moniatos: només uns dies abans, qui ho havia de dir!

Van ser mesos de lluita i de patiment, d’entrada i sortida de l’hospital i de cercar els millors professionals perquè estiguessis el més ben atès possible, però va arribar el moment dolorós i no vàrem poder fer res més.

Aquest sentiment de tristor i de buidor per la teva absència ja saps que s’ha anat transformant en un sentiment de felicitat i de gratitud, hem estat afortunats de viure al teu costat, per tots els records i moments que hem compartit i d’estimar-te fins a l’infinit.

No són bons moments els que estem passant en l’àmbit personal i social, però sabem que et tenim a tu i la teva força que ens ajuda a viure i a poder aplicar tot el que ens vas ensenyar: fer el bé, ajudant als altres, i defensant la veritat i la integritat d’un mateix davant els obstacles que molts “elements” et posen al davant, però saps què, papa?, ho superarem tot perquè tenim la força necessària per aixecar-nos i viure amb plenitud!

La mare està trista però et recorda amb un somriure sovint, ja n’ha fet 90 anys i va camí dels 91 amb un cap clar, però minvada físicament: l’Enrica i jo la cuidem i no la deixem en cap moment. Ella és l’última persona estimada que ens queda a l’Enrica (la meva dona a la qual sempre vas considerar una filla) i a mi d’aquella gran família que es va començar a crear fa 10 anys amb tu, el tiet Jaume i la meva sogra Mercè i que malauradament ens heu anat deixant per vetllar per nosaltres des del cel.

T’hem estimat, t’estimem i t’estimarem sempre!

Jaume Mañà i Casals

Article anteriorCanvis
Article següentQui era “El Porrer d’Olesa”?

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

Gran temporada

La patinadora olesana del CPA Tona, Laia Buch ha tancat una gran temporada 2021 (en la modalitat de grups xou petits) amb una meritòria...

Fora de joc

No es cuestión de falta de papeleras, porque hay muchas en el pueblo. ¿Será que los botellones tienen que acabar con los restos de...

Convocatòria

Un total de tretze olesans han estat convocats a la Selecció! Els jugadors/es Victor Ortiz del MiniBenjamí A, Evan Ortiz del Benjamí A; Jan...

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

Gran temporada

La patinadora olesana del CPA Tona, Laia Buch ha tancat una gran temporada 2021 (en la modalitat de grups xou petits) amb una meritòria...

Fora de joc

No es cuestión de falta de papeleras, porque hay muchas en el pueblo. ¿Será que los botellones tienen que acabar con los restos de...

Convocatòria

Un total de tretze olesans han estat convocats a la Selecció! Els jugadors/es Victor Ortiz del MiniBenjamí A, Evan Ortiz del Benjamí A; Jan...

Guaita!

Un veí del carrer Metge Carreras ha tingut la fantàstica idea de promoure la lectura i l’intercanvi de llibres, des de la seva casa....

Deú n’hi do!

El “Theatrum mundi” (teatro del mundo) es un tópico literario que explica que la sociedad, el mundo o la existencia misma se configuran como...
Farmàcies de Guàrdia