Quatre anys sense tu, papa

El passat 3 de novembre va fer quatre anys que ens vas deixar en un divendres plujós i rúfol, com si el cel també estigués trist de la teva partida, encara que el mateix cel t´ha acollit al costat de família i amics que també han marxat.

Saps que et trobem molt a faltar papa? Havíem de fer moltes coses plegats i no va ser possible, perquè tot va ser molt ràpid i malgrat això vàrem aprofitar fins a l’últim moment. Recordo que uns dies abans vas menjar aquells panellets fets a casa, acompanyats d’unes castanyes i moniatos: només uns dies abans, qui ho havia de dir!

Van ser mesos de lluita i de patiment, d’entrada i sortida de l’hospital i de cercar els millors professionals perquè estiguessis el més ben atès possible, però va arribar el moment dolorós i no vàrem poder fer res més.

Aquest sentiment de tristor i de buidor per la teva absència ja saps que s’ha anat transformant en un sentiment de felicitat i de gratitud, hem estat afortunats de viure al teu costat, per tots els records i moments que hem compartit i d’estimar-te fins a l’infinit.

No són bons moments els que estem passant en l’àmbit personal i social, però sabem que et tenim a tu i la teva força que ens ajuda a viure i a poder aplicar tot el que ens vas ensenyar: fer el bé, ajudant als altres, i defensant la veritat i la integritat d’un mateix davant els obstacles que molts “elements” et posen al davant, però saps què, papa?, ho superarem tot perquè tenim la força necessària per aixecar-nos i viure amb plenitud!

La mare està trista però et recorda amb un somriure sovint, ja n’ha fet 90 anys i va camí dels 91 amb un cap clar, però minvada físicament: l’Enrica i jo la cuidem i no la deixem en cap moment. Ella és l’última persona estimada que ens queda a l’Enrica (la meva dona a la qual sempre vas considerar una filla) i a mi d’aquella gran família que es va començar a crear fa 10 anys amb tu, el tiet Jaume i la meva sogra Mercè i que malauradament ens heu anat deixant per vetllar per nosaltres des del cel.

T’hem estimat, t’estimem i t’estimarem sempre!

Jaume Mañà i Casals

Article anteriorCanvis
Article següentQui era “El Porrer d’Olesa”?

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

El proper dilluns 5… queda menys!

El Calendari Solidari 2023 estarà a la venda a partir del proper dilluns 5 de desembre. En aquesta edició, la 18ena, l’eix de les fotografies...

La primera ambulància a Olesa

L’any 1956 Olesa tenia uns 6.500 habitants i la necessitat de disposar d’una ambulància; per aquest motiu, s’organitzà una subscripció popular conduïda per la...

Volar

Volar

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

El proper dilluns 5… queda menys!

El Calendari Solidari 2023 estarà a la venda a partir del proper dilluns 5 de desembre. En aquesta edició, la 18ena, l’eix de les fotografies...

La primera ambulància a Olesa

L’any 1956 Olesa tenia uns 6.500 habitants i la necessitat de disposar d’una ambulància; per aquest motiu, s’organitzà una subscripció popular conduïda per la...

Volar

Volar

Tal dia com avui

2 de novembre de 1879 Neix Lleó Trotsky, revolucionari rus.   3 de novembre de 1946 Es constitueix la UNESCO, organisme de l’ONU per a l’Educació, la Ciència...

Guaita!

Desídia, deixadesa, manca de planificació o de decisió política... molts podrien ser els factors que han provocat l’estat actual del sector de les barbacoes...
Farmàcies de Guàrdia