El passat 3 de novembre va fer quatre anys que ens vas deixar en un divendres plujós i rúfol, com si el cel també estigués trist de la teva partida, encara que el mateix cel t´ha acollit al costat de família i amics que també han marxat.
Saps que et trobem molt a faltar papa? Havíem de fer moltes coses plegats i no va ser possible, perquè tot va ser molt ràpid i malgrat això vàrem aprofitar fins a l’últim moment. Recordo que uns dies abans vas menjar aquells panellets fets a casa, acompanyats d’unes castanyes i moniatos: només uns dies abans, qui ho havia de dir!
Van ser mesos de lluita i de patiment, d’entrada i sortida de l’hospital i de cercar els millors professionals perquè estiguessis el més ben atès possible, però va arribar el moment dolorós i no vàrem poder fer res més.
Aquest sentiment de tristor i de buidor per la teva absència ja saps que s’ha anat transformant en un sentiment de felicitat i de gratitud, hem estat afortunats de viure al teu costat, per tots els records i moments que hem compartit i d’estimar-te fins a l’infinit.
No són bons moments els que estem passant en l’àmbit personal i social, però sabem que et tenim a tu i la teva força que ens ajuda a viure i a poder aplicar tot el que ens vas ensenyar: fer el bé, ajudant als altres, i defensant la veritat i la integritat d’un mateix davant els obstacles que molts “elements” et posen al davant, però saps què, papa?, ho superarem tot perquè tenim la força necessària per aixecar-nos i viure amb plenitud!
La mare està trista però et recorda amb un somriure sovint, ja n’ha fet 90 anys i va camí dels 91 amb un cap clar, però minvada físicament: l’Enrica i jo la cuidem i no la deixem en cap moment. Ella és l’última persona estimada que ens queda a l’Enrica (la meva dona a la qual sempre vas considerar una filla) i a mi d’aquella gran família que es va començar a crear fa 10 anys amb tu, el tiet Jaume i la meva sogra Mercè i que malauradament ens heu anat deixant per vetllar per nosaltres des del cel.
T’hem estimat, t’estimem i t’estimarem sempre!
Jaume Mañà i Casals