Parlem amb… …Valeria García, 5 anys, actriu olesana

“Vaig fer de la protagonista quan era petita”

 

Valeria farà 6 anys el proper mes de gener però ja ha participat en la pel·lícula “La dona del segle” que se estrenarà a principis del 2019 y que ja ha rebut dos premis en el Festival Zoom d’Igualada (Millor pel·lícula de producció catalana i Premi del Jurat Jove per la millor producció).

 

Va a l’escola Puigventós, els seus pares són l’Ivan i la Belén i té un germà petit, Ivan. A més a més, Valeria ha fet un anunci i ha fet proves per a dues sèries, de la mà de la seva coach, Jeny Poquet, a càrrec de l’agència de representacions La Klaketa.

La pel·lícula es va fer en català i en castellà i Jeny destaca la predisposició de la Valeria per rodar les escenes (una especialment forta, amb riada i pluja) i explica que feien un truc amb la Valeria per a poder fer el doblatge: “Jo li agafava de les mans, li deia la frase que ella havia de dir i quan li deixava anar les mans, Valeria la repetia”

 

Valeria recorda que hi havia una escena a una barraca on havia una iaia i que queien moltes pedres… “però eren de mentida, no pesaven i la gent es pensava que eren de veritat”. Hi havia una altre escena “on la Jeny (dins del seu personatge “la gitana Lola”) m’agafava com un bebè i després em portava a un carro. “La Jeny actua bé, però jo millor”.

 

Quan sigui gran, Valeria no té cap dubte: “vull ser actriu, ballarina de hip hop i cuidadora de bebès”. Sense dubte, una carrera prometedora per a la Valeria.

 

Sinopsis

Basada en la novel·la “La mujer del siglo” de Margarita Melgar, la trama es situa a la Barcelona de 1919, en ple Modernisme, on la Consuelo, una jove òrfena, s’enfronta a tota mena de prejudicis mentre investiga si és filla d’un conegut pintor (Isidre Nonell) i la seva musa gitana. El llargmetratge toca de ple el tema de l’eclosió del feminisme i està dedicat a aquelles dones que van protagonitzar anònimament el principi d’un canvi i una revolució. És un mosaic de totes elles: sindicalistes, gitanes, monges, empresàries…

Encara que la gran protagonista és Consuelo Deulofeu, un personatge fictici que porta el cognom de totes les que no tenen nom, hi apareixen sindicalistes, monges, empresàries i gitanes, entre d’altres. La jove s’endinsa en aquesta ciutat efervescent amb la ferma voluntat de dirigir la seva vida: una fita no gens fàcil, però que comença a ser possible després de la Primera Guerra Mundial.

Com a contrast principal, una altra Consuelo, un personatge històric, una dona de la generació anterior, igual de valenta, però limitada de forma tràgica per les condicions del seu origen i gènere. D’ella, la història n’ha recollit alguns rastres, encara que sigui a través de la mirada d’un home, Isidre Nonell (pintor modernista, 1872-1911), que la va immortalitzar a la seva obra.

Amb aquestes dues Consuelos, una d’històrica i una d’imaginada, símbol de totes les dones que no han deixat rastre, es vol retre homenatge a la lluita d’aquelles pioneres.

 

El repartiment d’aquest film està encapçalat per Elena Martín, acompanyada de Nora Navas, Àlex Monner, i Bruna Cusí. El càsting es completa amb els actors Pablo Derqui, Julio Manrique, Marta Larralde, María Maroto, Iris Lezcano, Javier Beltrán, Sergio Caballero, Blanca Apilánez, Sergi Calleja i Xavi Sàez.

 

El rodatge es va fer durant els mesos de març i abril i en diferents localitzacions, com Argentona, Cerdanyola del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Vilafranca del Penedès i el Garraf. La directora és Sílvia Quer i és una producció de Distinto Films en coproducció amb TV3, RTVE, Voramar Films i À Punt Mèdia, i amb el suport del Departament de Cultura.

 

Article anteriorGuaita!
Article següentLa consulta

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

El nou paradigma del dolor crònic

El passat 13 d’octubre vam presentar a la Biblioteca el nou paradigma del dolor crònic. L’objectiu de la xerrada va ser “posar llum a...

Ja t’ho deia jo…

... que anaven a posar bancs i pilones al carrer Pep Ventura, a prop de l’estació del tren... Segons l’Ajuntament, la instal·lació de pilones flexibles...

Fora de joc

Gel hidroalcohòlic i neteja a tot arreu han estat dos del tòpics més comuns i casi “normals” al que ens ha acostumat la pandèmia......

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

El nou paradigma del dolor crònic

El passat 13 d’octubre vam presentar a la Biblioteca el nou paradigma del dolor crònic. L’objectiu de la xerrada va ser “posar llum a...

Ja t’ho deia jo…

... que anaven a posar bancs i pilones al carrer Pep Ventura, a prop de l’estació del tren... Segons l’Ajuntament, la instal·lació de pilones flexibles...

Fora de joc

Gel hidroalcohòlic i neteja a tot arreu han estat dos del tòpics més comuns i casi “normals” al que ens ha acostumat la pandèmia......

Esquelet

Esquelet

Castanyera

Castanyera
Farmàcies de Guàrdia