Nous reptes

Després de tres anys gestionant les incerteses i dificultats d’un fet inusual (una pandèmia que va posar en dubte el funcionament i la capacitat de resposta dels centres residencials) toca adequar el dia a dia dels centres a les noves exigències i demandes.

Els popers anys l’increment de població més gran de 65 anys i més gran de 80 anys, creixerà de forma significativa. Avui Espanya té 9,5 milions de persones majors de 65 anys i les de més de 80 anys son 2,9 milions. S’estima que el 2035, els més grans de 65 anys seran 12,8 i els mes grans de 80 seran 3,9 milions, respectivament.

Catalunya disposa de quasi 58.300 places residencials en 955 centres i 20.000 places de centre de dia en 906 entitats. Hi ha 4,1 places per cada 100 persones més grans de 65 anys, un valor per sota de la mitjana europea que és de 5,2. Calen 11.000 noves places anuals els propers 10 anys per mantenir els estàndards actuals o 22.000 places anuals si vol assolir nivell Europeu. I això implica crear 11.400 professionals cada any durant els propers 10 anys (entre noves places i increments de la complexitat).

Tot un repte, conseqüència de l’evolució demogràfica, l’increment de l’esperança de vida i l’evolució de les malalties en persones amb cronicitat complexa (PCC) o avançada (MACA,  les “àvies/avis fràgils” en llenguatge planer). Un immens repte i una gran responsabilitat, perquè el sector social es intensiu en l’ús de professionals, mes enllà de solucions tecnològiques: som persones que cuidem persones.

I cal posar més mitjans i millorar els existents. Estructuralment, per exemple, la Residència Santa Oliva ha modernitzat la climatització i la ventilació de les habitacions de les plantes 1ª i 2ª dotant-les d’equips individualitzats per incrementar el confort i la seguretat ambiental i s’ha dotat també, d’una instal·lació fotovoltaica de generació d’electricitat que permet cobrir quasi el 80% de les necessitats del centre en hores diürnes. I, properament s’iniciarà la reforma de la planta 3ª per adaptar-la a les noves necessitats de les unitats de convivència.

I també, ens hem de reforçar per garantir els “moments de la veritat”, aquells que son alhora simples, senzills i rutinaris però, estratègics i capitals.  Continuen sent els mateixos que abans de la pandèmia: el respecte per la dignitat i tracte, la no infantilització de la persona, la garantia de la seguretat (en les activitats de la vida diària i en les pertinences personals), la interacció i estimulació física, psíquica i sensorial i també, l’acompanyament de final de vida.

Estar centrats en la persona significa que tots els professionals que integrem l’atenció, ho fem de forma conscient i amb el difícil objectiu del “zero defectes”, de l’excel·lència que s’exigeix. I aquesta únicament s’assoleix quan el propòsit de cada un de nosaltres s’alinea amb el propòsit comú, prioritzant el “tots” sobre el “jo”. I reconeixent que les necessitats dels nostres usuaris són canviants, incrementals i fins a cert punt exclusives o diferenciades; no hi ha 2 persones idèntiques i per tant, les respostes idèntiques no son viables.

No recordo qui va dir “si sempre fas el mateix, no esperis resultats diferents” i és aquí, en el risc de la innovació, l’atreviment a fer coses diferents (sempre amb seguretat) i el continuat assaig-error, com s’assoleix la millora i es troba el camí de l’excel·lència. Amb esforç i compromís, dues paraules que, com a professionals mai podem deixar oblidades. El propòsit de cuidar es la raó de la nostra feina.

Joan Costa Domènech

Gerent de la Residència Santa Oliva

Article anterior
Article següent

Comentaris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles relacionats

Segueix-nos

1,740FansLike
2,596FollowersFollow
1,229FollowersFollow

Últimes entrades

Terra i Mans

Música al Mercat

Fira del vi

Compres conjuntes

Farmàcies de Guàrdia