El passat divendres 15 de desembre va tenir lloc la presentació pública de la nova seu d’Òmnium Pla de Montserrat a la Casa de Cultura de la Vila de Martorell. Una seu que integra els socis de vuit poblacions: Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat, Sant Esteve Sesrovires i Sant Andreu de la Barca. A l’acte hi va assistir un centenar de persones, entre les quals el president de l’entitat, Xavier Antich; el diputat Eduard Pujol; l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, i diversos regidors d’aquests municipis.
La cerimònia, conduïda pel soci Domènec Hernández, va comptar amb l’actuació del duet de violí i guitarra Bruel, format per Anaís Falcó i Xavier Rota. Els músics van interpretar diverses peces a l’inici i al tancament, diverses de les quals recollides al mateix pla de Montserrat pel folklorista Pau Bertran i Bros.
L’acte públic, que havia estat precedit per una assemblea de socis, el va obrir la vicepresidenta, Maria Esteban. Esteban va centrar la seva intervenció a repassar la història que ha conduït a la constitució de la nova seu territorial, la que fa 47 de l’entitat, a partir d’una junta gestora. Va recordar que el 2006 s’havia format la primera seu al Baix Llobregat i que ara n’hi haurà cinc (Baix Llobregat Est, Pla de Montserrat, Gestora Baix Llobregat Centre, Gestora Baix Llobregat Eramprunyà i Gestora Baix Llobregat La Marina) per respondre a la diversitat territorial i al creixement de socis. Un creixement que va exemplificar amb el fet que el 2006 Òmnium comptava amb 500 socis i ara només al Pla de Montserrat n’hi ha 1.735.
La següent intervenció va córrer a carrer del president de la nova seu, el també martorellenc Jordi Gibert. Gibert va fer pujar a l’escenari la junta en ple: la vicepresidenta, Maria Esteban; el secretari, Jordi Marín; la tresorera, Teresa Viladrich, i els vocals Maria Rocaspana, Eulàlia Sellés, Pere Oleart i Àngel Bou.
Gibert va fer un recorregut per les activitats que Òmnium Cultural desplega a la comarca i pels seus diferents àmbits d’actuació. Va esmentar, en clau comarcal, com es concreten el Cinexic, la campanya Esport i llengua, el VOC, la Diada de Sant Jordi, els sopars Estellés, el Vincles, el Sambori i el Descobreix el Pla de Montserrat. Projectes i campanyes que volen incidir en el lema clàssic de l’entitat, llengua, cultura i país, bo i ampliant-lo amb les lluites pels drets civils i la cohesió social.
El president de la nova seu va acabar les seves paraules recordant que Òmnium és l’entitat cívica més gran d’Europa, els 180.000 socis de la qual formen una base social més gran que la del FC Barcelona.
El tercer torn d’intervencions va anar a càrrec de Xavier Antich, president de l’entitat. Les paraules d’Antich, en tot moment entusiastes i fluides, van ser una repassada de xifres i de línies mestres de l’acció continuada d’Òmnium Cultural.
Segons Antich, els reptes en el nou cicle són gegants, però els socis saben que s’apleguen no per passar l’estona, sinó amb l’ànim d’estar a l’alçada dels que els han precedit i de treballar pel país. L’entitat no té un funcionament reactiu, sinó amb pressupostos per emprendre accions que responen a un problema. “Analitzem i treballem per desplegar accions correctives. Només és possible allò pel qual es treballa. Nosaltres tenim la dèria patològica de construir”. Uns programes i activitats per als quals Òmnium compta amb 100 professionals, més de 500 càrrecs voluntaris i la força d’una massa de socis que ha crescut dels 63.000 l’any 2017 als 180.000 actuals.
El president de l’entitat també va tenir unes paraules de reconeixement per a Jordi Cuixart, inspirador de la fundació de seus com la del Pla de Montserrat. “Òmnium és útil si arriba al país sencer”.
Antich va fer una crida explícita a no mirar enrere, sinó cap a l’horitzó: “Els homes i dones d’Òmnium som els que no es rendeixen. No sabem el que és el desànim. L’únic futur que s’aconsegueix és aquell que es lluita per aconseguir. I nosaltres hem vingut per guanyar.”
Durant l’hora i mitja de l’acte també hi va haver un moment per als reconeixements. Van rebre una insígnia per als socis amb 50 o més anys d’antiguitat com a socis. És el cas de Salvador Esteve i Mercè Badia, que la van recollir personalment i en nom de la Regina Piera, en Jacint Solé, la Dolors Simó, en Carles Canals l’Adalbert Canal i l’Albert Bargués la van recollir la família.
Abans de la coca i cava finals, l’acte es va tancar de forma solemne amb cant dels Segadors amb el públic a peu dret.
